Category Archives: Diari personal

Les meves vacances

100_1132.JPG

Hem estat tot l’estiu a Menorca. Tal vegada ho trobareu estrany, però el que més m’ha agradat han estat els matins. Els matins anàvem a s’hort a collir tomàtigues just abans de que el dia comencés i era com si et poguessis posar dins s’aire. Com si s’alcés un teló. Els arbres s’il·luminaven un rera l’altre i sa marina s’omplia d’ombres i llum. T’embolicava un concert d’ocells contents de què tot tornés a començar: verderols, primaveres, menja-mosques, rupits i caderneres. A mi m´agrada l’estiu perquè et pots posar dins s’aire que et donen els arbres. I llavors amb tot el que has collit de s’hort pots fer uns dinars molt bons perquè els teus amics quedin rodons i contents.

Una setmana van venir n´Astrid amb na Diana, en Ricard i en Màrek. A na Diana li va agradar molt conèixer na Trini, sa nostra cussa. A la foto de dalt som devora una platja que es diu Els Alocs. I a la de baix uns clavells de paper de s’hort.

flors-petit.jpg

LA MEVA BIOGRAFIA

Jo vaig neixer el 19-12-1997 a Barcelona.
Vaig fer els estudis primaris i l’ESO al l’escola Immaculada Concepció d’Horta.
Després vaig anar a la universitat.
Allà vaig cneixer a un noi que es deia David, vam sortir junts i després d’un temps em va demanar que em casses amb ell i li vaig dir que sí.
Vam tenir dos fills, el Sergi i la Nora, que van resultar ser molt estudiosos; van anar creixent molt depressa i sense adonar-me’n s’havien casat i m’havian donat quatre néts dels que estic molt orgullosa.

SETMANA SANTA

La setmana Santa va ser molt divertida, perquè vaig pintar amb els meus pares el menjador de casa iapart també vam canviar els mobles del menjador. Però el què més m’ha agradat, és que el meu aniversari va caure en un dissabte de Setmana Santa, el dia 22. La meva millor amiga Sandra Navarro, em va convidar al cinema de la Maquinista. La pel.lícula que vam veure va ser “Las Crònicas de Spiderwicr”.Com que començava a les 8:30 de la tarda vam arribar a casa quasi a les onze de la nit.Va ser molt divertit. Per mi és la MILLOR AMIGA DEL MÓN!!!

Rocio Baños

Tres dies a SALOU

El divendres vaig anar a Salou amb els meus amics.Vaig jugar al mini golf, era molt dolent, però el meu amic era més bo. Vaig jugar a l’air hockey, era molt bo i els meus amics també. Tambè vam jugar al policía i el lladre, era molt bo ”ser víctima”, em mataven el primer. El maxi escacs era molt divertit, i vaig guanyar. Tambè vam anar al jacuzzi i a la piscina climatitzada i finalment al ping-pong. El meu amic i jo arrassàvem,  i  una de les nits vam fer una festa ”karaoke”. Vaig cantar la cançó del ball del chiki chiki i tota la gent em seguia el ritme.

Lluís Abad, 5èA.

LA SETMANA SANTA A CASA EL MEU COSí

El que a mi més m’ha agradat de Setmana Santa és quan vaig anar a casa del meu cosí .Quan vam arribar,tambè hi havia els seus cosins,l’hector i l’hugo.Més tard,va vindre el Toni i després la meva cosina Carolina.Quan ja hi érem tots,el meu cosí David va penssar un joc.Mentra tots pensàvem a l’Hugo se li va ocórrer de baixar i pujar escales,llavors el David va dir que d’acord.I afectivament vam pujar i baixar escales.Mentrestant el meu pare va preparar una fideuà per 19 persones.Quan vam acabar de pujar i baixar escales,el dinar ja estava fet,llavors ens vam seure i vam dinar.Quan vam acabar el David va dir de jugar un partit amb pilota.La Carolina anava amb el Toni,el david amb el Hugo,i jo anaba amb l’Hèctor..Quan vam acabar el partit vam jugar a penaltis i vam colar 8 pilotes.Quan ens vam cansar vam jugar a que un feia un personate i l’altre descobria quin feia.Mentra les mares i els pares estaven picant.Quan ja no sabíem quin personatge fer els pares se’n volien anar a casa, llavors ens en vam anar tots a casa.Quan vam arribar a casa vam sopar i vam anar a dormir.AAAAhhhhhla fideuà estava boníssima!!!!

MIREIA ESTRADA

Alumnes

Per  conèixer els alumnes, els mestres solem cercar el lloc on estan resumits. Creiem que n´hi ha que estan resumits en les seves mans, en els ulls, les paraules o la pell. Que allà, en un punt del cos, hi tenen l’ànima concentrada. Que només enganxant-nos allà ho sabem tot d’ells. A vegades fins i tot creiem que estan resumits en el cotxe dels seus pares o en els seus vestits.

No solem veure que els alumnes no acaben de tenir l’ànima aturada enlloc. Són, com deia Goethe, ànimes fluïdes i navegables que no tenen fi.

Guida

A la meva àvia me l’estimava molt i fa dos anys es va morir


Avui, dia 14 de novembre de 2007, anaven a enterrar el meu avi a les 4:00. Jo no l’he pogut anar a veure, perquè havia de ser a escola però jo i el meu germà li hem fet un escrit i un dibuix perquè el tengui allà. No me n’oblidaré mai d’ell!!!. Me l’estimava moltíssim, però me’l seguiré estimant.

Laia Sánchez

Tenir amics és com si del cel t’hagués arribat un regal de Déu que mai es trencarà

Quan es fan mal els ajudes, quan estan malalts, els hi dius els deures… Mai acabaríem si us hagués d’explicar tot el que fem per ells, i el que ells fan per a nosaltres. I ja no en parlem de tenir un grup. Llavors ja és amb molta més gent i com diuen: com més serem, més riurem.
AIXÒ SÍ QUE ÉS VIDA!!!!!

Mireia Sánchez