El terme organismes clònics s’utilitza per designar individus que tenen idèntica informació genètica. L’existència d’organismes clònics no és nova, hi ha organismes clònics des que la vida va aparèixer a la Terra. Els individus originats per reproducció asexual, aquella en la qual no hi ha fecundació, són individus clònics, és el cas dels bacteris que es reprodueixen per simple divisió cel·lular (tot i així existeixen mecanismes de recombinació gènica per produir variabilitat), el cas del vegetals que es reprodueixen per esqueix o el cas d’animals que es reprodueixen per partenogènesi, reproducció asexual que origina nous individus a partir d’un òvul matern sense fecundar.

Però és quan apliquem el terme a mamífers, animals de reproducció sexual amb fecundació interna, quan això agafa rellevància, és la possibilitat de modificar l’espècie humana la que ha impressionat al conjunt de la població. En mamífers, tot i així, també trobem individus clònics originats de forma natural; és el cas del bessons univitel·lins, que s’originen a partir d’una sola fecundació, un sol òvul es fecundat per un sol espermatozoide originant el zigot que comença a dividir-se en 2, 4, 8, 16, … cèl·lules originant l’embrió; en els primers estadis de divisió aquest embrió es divideix en dos, cadascun d’ell es desenvolupa com un embrió independent obtenint després del naixement dos individus idèntics genèticament, és a dir dos individus clònics.

A la dècada dels vuitanta i noranta les notícies sobre clonació van ocupar  de manera continuada els mitjans de comunicació; les tècniques de clonació d’embrions per bipartició de l’embrió o clonació d’embrions per separació de blastòmers, i les tècniques de clonació per transferència de nuclis de cèl·lules somàtiques van estar aplicades a mamífers, la primera fins i tot a embrions humans. Això va iniciar el debat sobre la seva utilització, sobre les seves conseqüències i sobre la seva legislació.

Al febrer de 1997 el terme organisme clònic va estar en boca de tothom quan la notícia del naixement de l’ovella Dolly va invair tots el mitjans de comunicació  Un grup de científics de l’Institut Roslin d’Escòcia aconseguien crear una ovella clònica a partir d’una cèl·lula adulta.

Dolly és un individu clònic obtingut per una tècnica diferent a la clonació d’embrions, en aquest cas la informació genètica de Dolly és idèntica a la d’una ovella adulta de la qual es va utilitzar una sola cèl·lula somàtica obtinguda d’una glàndula mamaria. Vegem en que consisteix aquesta tècnica.

.

.

.

.

.

• DOLLY VA SER MARE. Dolly al febrer de 1998 va donar llum a un vedell sa. 

• PERÒ DOLLY VA MORIR PREMATURAMENT

El principal problema que presentà Dolly va ser l’edat del seu genoma (ADN), aquest tenia una edat superior a l’edat biològica de l’ovella, ja que era el genoma d’una ovella adulta.

El nostre ADN envelleix igual que ho fa el nostre cos, de fet la causa de l’envelliment general és aquest “envelliment” de l’ADN.  A continuació us presento una explicació molt sintetitzada d’aquest fet:

L’ADN es duplica abans de la divisió cel·lular o mitosi per tal que les cèl·lules filles tinguin la mateixa dotació genètica que la cèl·lula mare. Però aquesta duplicació no és perfecta.

L’ADN dels extrems dels cromosomes, telòmers, està molt cargolat, això constitueix una dificultat per l’acció dels enzims que intervenen en la duplicació de l’ADN (lligases, ARN-polimersa  i ADN-polimersa).

Existeixen uns enzims, telomerases, que intenten corregir aquesta errada, però amb l’edat l’efecte de les telomerases va disminuint.

Al principi aquest efecte no és important perquè els telòmers contenen ADN repetitiu (“ADN-xatarra) que no codifica proteïnes. Però amb els anys, els telòmers s’han escurçat tant que es poden veure afectats fragments d’ADN (gens) que sí codifiquen proteïnes, i això és el que determina la disminució de les defenses immunològiques que comporta l’aparició de malalties com: determinats tipus de càncer, més vulnerabilitat a les infeccions, malalties degeneratives, etc.; la reducció de la capacitat motriu i intel·lectual; la disminució de col·làgena i elastina de la pell … , és  a dir l’envelliment.

Així al 1990 l’investigador Ian Wilmut va anunciar que els telòmers de Dolly eren més curts que els d’una ovella normal.

Dolly, al sis anys de vida, va començar a patir malalties pròpies d’ovelles de 10-11 anys (la mitjana de vida d’una ovella és de 11-12 anys), artritis, problemes respiratoris, etc. Una malaltia pulmonar degenerativa va portar als seus creadors a sacrificar-la als després de sis anys del seu naixement.

• ALTRES EXPERIÈNCIES EN CLONACIÓ.

Avenços aconseguit en clonació després de l’ovella Dolly.

La secta dels Raelians.

El primer bebè humà clonat: veritat o fals?

Què diu la llei sobre la clonació humana?

Problemes ètics de la clonació