Author Archives: Isabel

El joc de les ombres al Pati de l’escola Congrés-Indians.

A l’escola portem des de gener treballant intensament les ombres dins del “Taller de llum”. Hem fet diverses activitats a l’interior de l’ambient, però també és molt important per a nosaltres vincular el que fem a l’interior amb l’exterior.

Així doncs, a una de les sessions vam veure imatges que havien fet infants de l’escola on sortien ombres. Intentàvem esbrinar on s’havien fet aquestes fotografies i després vam sortir al pati per a buscar ombres.

La recerca va ser difícil perquè a l’hora del “Taller de llum” la llum gairebé ha marxat del nostre pati. Tot i així, vam aconseguir trobar ombres fins i tot en dies de pluja! Els infants anaven assenyalant diversos indrets i dient:

“Mira no hi ha llum!”

I així és com ells i elles, sense gairebé adonar-se, definien l’ombra com l’absència de llum.

Dies més tard, després d’haver treballat l’ombra a l’interior del taller fent titelles, el dia s’anava fent més llarg i això permetia que al pati de l’escola aparegués tot un món d’ombres per a descobrir. Aprofitant que també estrenàvem càmera de fotos nova vam decidir captar aquelles ombres explorant el territori amb la nostra nova càmera.

Aquí teniu algunes imatges dels infants explorant el pati a través de la càmera:

I aquí algunes mostres del treball realitzat:

 

Si voleu veure més imatges fetes pels infants de l’escola Congrés-Indians podeu accedir a la nostra galeria a “flickr” clicant aquí.

Si voleu saber com hem anat treballant les ombres al “Taller de la Llum” podeu fer-ho clicant aquí.

 

 

Història del primer visionat a l’escola Congrés-Indians

A l’escola Congrés-Indians, el dia destinat a treballar els visionats amb profunditat són els divendres. Això no vol dir que d’altres dies, a la Mediateca o a la pantalla del rebedor, es visionin materials diversos.

La primera setmana de gener vam iniciar els visionats els divendres a la tarda. S’obria la proposta a tots els infants de l’escola (P3 i P4) que podien anar lliurement sempre que s’hi respectessin les normes. Com ens havíem d’imaginar que tindria tant d’èxit!!

Com ja era habitual el curs passat, els infants feien una filera a la porta de la “Mediateca” a l’espera de la preparació del cinema. Mentrestant, s’imaginaven com era la seva entrada (petita, gran, de color, pesada o lleugera). La filera arribava fins a l’infinit i, quan va obrir la “Mediateca”, va passar molta estona des de l’entrada del primer infant a la finalització de la cua.

La “Mediateca” estava plena! No hi cabia ni una agulla! Inicialment, els infants estaven fascinats pel que hi havia a la pantalla. Aquell dia, com a petició especial d’alguns infants, havíem posat a Buster Keaton en el seu film “The Boat” i, inicialment, tots estaven fascinats amb el que veien a la pantalla.

En sec, van tenir ganes d’anar comentant allò que passava a la pantalla. De fet, molts dels infants de P4 estaven acostumats a aquesta dinàmica del curs passat i  se sentien molt còmodes. Però allò era impossible de gestionar-ho amb gairebé 50 infants! Tots i totes volien parlar! Tots i totes tenien ganes de dir la seva! Però no hi havia manera de posar ordre! Alguns deien que era millor fer silenci i esperar a acabar per a comentar i d’altres no volien renunciar a ficar-hi cullerada. El resultat: els infants anaven discutint entre ells, uns posaven silenci i, sobretot els de P4, s’anaven indignant més. Algú va comentar:

“Sinó podem parlar això no és “Petit Cinema!””

Va ser d’aquesta manera com vam acabar decidint que hauríem de canviar la manera de fer la proposta les properes vegades.

Parlant amb les mestres vam decidir que, cada divendres, la proposta s’obriria a un grup determinat i, si hi havia espai suficient, podríem convidar a alguns infants d’altres grups que tinguessin moltes ganes d’entrar.

I així és com ho hem anat fent fins ara. Cada divendres la “Mediateca” s’ofereix a un grup diferent i, gairebé sempre, comptem amb un grup de convidats que acostuma a repetir cada divendres. És molt habitual veure com a la cua s’incorporen infants d’altres grups que, amb paciència, esperen que no estigui molt ple per a poder formar part del visionat.

També acostuma a ser habitual que algú tregui el cap per la porta, quan ja som a dins, i ens pregunti:

“Em podeu convidar? No sou molts!”

Llavors la pregunta que li fa l’adult acostuma a ser:

“Però, si aquesta pel·lícula ja la vas veure la setmana passada! Estàs segura que la vols tornar a veure?”

I l’infant respon:

“Sí, sí, tinc moltes ganes de veure-la i t’asseguro que no explicaré el final!”

Així que, normalment, als visionats hi comptem amb el  grup que li toca més els infants habituals que potser han vist la pel·lícula tres vegades, però sempre aporten una altra mirada i hi veuen coses diferents. I, fins i tot, ajuden al seus companys i companyes a aprofundir en allò que estan veient.

 

 

Visionats dels retrats realitzats a l’escola Congrés-Indians.

Després de les sessions de retrats amb el grup “Lila”, “Blau”, “Groc”, “Negre”, “Verd” i “Vermell” vam dedicar-nos a visionar els retrats que havíem fet.

Comentàvem coses i, per exemple, vèiem que hi havia retrats que no es veia tot el cap, li faltava cabell o una orella quedava amagada. A alguns infants això no els hi va agradar i van decidir que, la propera vegada, farien un retrat on es veuria tot.

També vèiem que, si algú estava molt lluny, es veia molt petit i, si estava molt a prop, es veia molt gran, entre d’altres coses.

Anàvem comentant tots plegats així com intentant recordar qui havia realitzat la foto. Alguns se’n recordaven molt ràpidament i a d’altres els hi costava.

Després  anàvem cap a l’ “Atelier” a transformar les fotografies: les retallaven, les pintaven, li afegien papers i les decoraven.

Alguns van preferir transformar la seva pròpia imatge i d’altres van preferir transformar la que havia fet un altre company o companya. Alguns no sabien ben bé quina era la seva:

La seva fotografia era la que havien fet ells a un altre company o era a la que ells sortien?

La gran majoria ho tenia clar, però hi havia  infants que van dubtar durant un instant. Al final, la resposta era la mateixa per a tots i totes:

No, és clar, la meva fotografia és a la que surto jo!!”


El grup “Vermell” de l’escola Congrés-Indians.

El grup “Vermell” es va mostrar molt exigent amb els retratistes. No es conformaven amb qualsevol imatge. Molts d’ells tenien una idea al cap i volien que es fes realitat. Conseqüència: repetir, repetir i repetir fins que sortís allò que es desitjava. D’altra banda, també van plantejar un nou repte. Per alguns infants el lloc més especial del pati és el gronxador i volien sortir gronxant-se. Això era difícil, perquè, algunes vegades, sortia desenfocat o bé no s’aconseguia l’enquadrament desitjat.

Després de moltes proves aquí teniu una mostra de la feina feta:

Aina (P4)

Amets (P4)

Enzo (P4)

Jana P. (P4)

Martí D. (P3)

Ivette (P3) (Al gronxador)

Rebeca (P4)

Ona (P3)

Lea (P4)

Diego (P3)

El grup “Verd” de l’escola Congrés-Indians.

El grup “Verd” tenia molt clares les coses: gairebé tots volien un retrat clàssic. Gairebé tots van optar pel mateix espai per a la realització de l’espai i també el mateix tipus d’enquadrament. En alguns casos vam haver de repetir moltes vegades el retrat fins que va quedar exactament com el retratat volia.

No tenim fotos del procés, perquè malauradament ens vam quedar sense bateria a la nostra càmera en aquell moment…

Però sí que tenim mostres de la feina feta pels infants:

Om (P4)

Pau G. (P4)

Laia A. (P3)

Alba (P3)

Abril (P3)

Lorenzo (P3)

El grup “Negre” de l’escola Congrés-Indians.

El grup “negre” es va mostrar amb moltes ganes d’experimentar coses diverses. Per una banda, ens vam trobar amb alguns infants que van voler ser retratats des de diferents distàncies: més a prop i més lluny. I d’altres van voler provar nous punts de vista i ser retratats des del darrera. També algú va experimentar amb l’autorretrat de diverses parts del seu cos.

Aquests són alguns dels resultats:

Jonan (P3)

Laia B. (P3)

Juli (P3)

Dúnia (P3)

Pol (P4)

El grup “Groc” de l’escola Congrés-Indians

El grup “Groc” va experimentar amb la distància amb la càmera. Alguns volien estar molt i molt a prop de la càmera i, per tant, volien que el seu rostre o alguna altra part del seu cos es veiés molt gran; i d’altres preferien estar ben lluny i que gairebé no es pogués distingir qui eren.

Aquestes són algunes de les mostres:

Joana (P3)

Nadina (P4)

Nicolas (P3)

Emma (P4)

Babel (P3)

Melic Anònim

Dayanna (P4)

El grup “Blau” de l’escola Congrés-Indians

El grup blau s’ho va pensar molt, però així que un va tenir una idea tota la resta s’hi va enganxar. En principi, volien fer els retrats en solitari; però després es van animar a fer-los en grup. Tenien moltes ganes d’estar acompanyats i acompanyades a les imatges resultants.

 

Aquí teniu algunes mostres dels retrats realitzats pels infants:

 

Meritxell (P4)

Marc (P3)

Laia S (P3)

Tigist (P3)

Isaac (P3), Tigist (P3) i Daina (P3)

Isaac (P3), Armand (P4), Iris (P3), Laia S. (P3) i Tigist (P3).

El grup “Lila” de l’escola Congrés-Indians.

Com ja us vam fer saber a l’anterior article, cada grup de taller va realitzar una sessió de retrats al pati de l’escola. El grup “Lila” va ser el primer en fer-la i van voler dur objectes que tenim a l “Atelier della Luce” per fer-los servir i explorar l’espai una mica més.

Alguns duien lupes, d’altres ulls de mosca o calidoscopis i, fins i tot, rotllos de cartró llargs. En general, tots tenien les coses ben clares i va ser una sessió molt ràpida ja que el cel amenaçava pluja i van començar a caure algunes gotes.

Aquí teniu algunes mostres del procés dels infants:

No tots els infants van voler ser retratats. Per aquesta raó tenim mostres d’alguns, no de tots i totes. Aqui les teniu:

Mario Camilo (P4)

Eduard (P4)

Tristan (P4)

Gal·la (P4)

Clàudia (P4)

Quim (P3)

Arnau (P4)

Retrats al Pati de l’escola Congrés-Indians

Com ja sabeu, el projecte “Petit Cinema” està vinculat amb el “Taller de llum” que realitzem cada tarda a l’escola Congrés-Indians. Després de l’exploració fotogràfica que vam realitzar i de la que parlem en aquest article, vam decidir que ja era hora de mostrar les nostres cares i dir qui som.

 

Així doncs, vam sortir al pati i vam fer els nostre retrats. Primer cadascú pensava el lloc on volia fer la fotografia i, més o menys, per parelles ens organitzàvem: el que es feia la fotografia li deia al fotògraf que volia que sortís a la imatge (el rostre, el melic, un peu o la mà, per exemple). També es decidia si el protagonista de la fotografia volia sortir molt petit, molt gran o mitjà.

Revisàvem les imatges i, fins que la protagonista de la fotografia no quedava satisfeta, la tornàvem a fer.

Als següents articles que publicarem veure algunes mostres del treball realitzat pels infants.