HEM PROVAT A DIFERENTS ESPAIS, PERÒ EL QUE VA TENIR MÉS CANVIS VA SER EL DE LA PISTA I PER AIXÒ L’HEM TRIAT.
AQUEST DIA ENS VAM INSTALAR A LA PORTA DE SORTIDA A LA PISTA I VAM VOLER SABER QUÈ PASSAVA UNA TARDA DURANT L’HORA DE RACÓ. PRIMER DES DE LA PORTA L’ESPAI ES VEIA BUID, VA ANAR PASSANT EL TEMPS I L’ESPAI ES VA OMPLINT. ENCURIOSITS VAM SORTIR I DES DE DIFERENTS LLOCS VAM VEURE COM PASSAVEN ELS ALTRES EL TEMPS, I COM LA LLUM I EL CEL VAN ANAR CANVIANT. MIREU …
PRIMER …
I EN TOTAL …
MIREM ELS TREBALLS DE LES ALTRES ESCOLES DELS NÚVOLS-LES OMBRES I EL SOL. I REPRESENTEM EL QUÈ HEM ENTÈS …
BUSQUEM LES NOSTRES OMBRES, ENS POSEM APROP, AL MIG I LLUNY DE LA CÀMERA … CONTINUEM APRENEN A MIRAR. VEIEM LES FOTOS I COMPROVEM QUE EL QUE ENS HEM PROPOSAT EXPERIMENTAR SURT A LES FOTOS. LES NOSTRES HIPÓTESIS RESULTEN, ESTEM MOLT CONTENTS!.
POTSER CREIEU QUE SERIA EL VENT. HEM TINGUT UNA IDEA: EL MOVIMENT EL POSEM NOSALTRES. QUÈ TAL?.
AMB QUINS MATERIALS TREBALLEM?. LES CÀMERES, ELS TRÍPODES, ELS RETOLADORS, ELS COLORS, ELS PAPERS, … FEM FOTOS I AIXÍ ELS VEIEM.
LES BICICLETES, ELS PATINETS, LES PALES, LES GALLEDES, ELS CAMIONS, LA SORRA, LA CASETA, EL TREN, EL TOBOGÀ, LES PEDRES, ELS ARBRES, LES PEDRES DEL ROCÒDROM, LES CAPSES, LES PORTERIES, ELS TRONCS, LA TAULA DE PING-PONG, LA SORRA, LES ARRELS, LES PLANTES, LES CORDES, L’ESCALA, LES ESCALES, ELS PARASOLS
HEM MIRAT UN MUNT DE FOTOS DECIDINT COM LES PODEM ORGANITZAR:
HEM VIST:
LES HEM ENGANXAT I HEM BUSCAT UN TÍTOL PENSAT I JUGANT:
PROPERAMENT PENJAREM EL RESULTAT!!
A l’escola portem des de gener treballant intensament les ombres dins del “Taller de llum”. Hem fet diverses activitats a l’interior de l’ambient, però també és molt important per a nosaltres vincular el que fem a l’interior amb l’exterior.
Així doncs, a una de les sessions vam veure imatges que havien fet infants de l’escola on sortien ombres. Intentàvem esbrinar on s’havien fet aquestes fotografies i després vam sortir al pati per a buscar ombres.
La recerca va ser difícil perquè a l’hora del “Taller de llum” la llum gairebé ha marxat del nostre pati. Tot i així, vam aconseguir trobar ombres fins i tot en dies de pluja! Els infants anaven assenyalant diversos indrets i dient:
“Mira no hi ha llum!”
I així és com ells i elles, sense gairebé adonar-se, definien l’ombra com l’absència de llum.
Dies més tard, després d’haver treballat l’ombra a l’interior del taller fent titelles, el dia s’anava fent més llarg i això permetia que al pati de l’escola aparegués tot un món d’ombres per a descobrir. Aprofitant que també estrenàvem càmera de fotos nova vam decidir captar aquelles ombres explorant el territori amb la nostra nova càmera.
Aquí teniu algunes imatges dels infants explorant el pati a través de la càmera:
I aquí algunes mostres del treball realitzat:
Si voleu veure més imatges fetes pels infants de l’escola Congrés-Indians podeu accedir a la nostra galeria a “flickr” clicant aquí.
Si voleu saber com hem anat treballant les ombres al “Taller de la Llum” podeu fer-ho clicant aquí.
A l’escola Congrés-Indians, el dia destinat a treballar els visionats amb profunditat són els divendres. Això no vol dir que d’altres dies, a la Mediateca o a la pantalla del rebedor, es visionin materials diversos.
La primera setmana de gener vam iniciar els visionats els divendres a la tarda. S’obria la proposta a tots els infants de l’escola (P3 i P4) que podien anar lliurement sempre que s’hi respectessin les normes. Com ens havíem d’imaginar que tindria tant d’èxit!!
Com ja era habitual el curs passat, els infants feien una filera a la porta de la “Mediateca” a l’espera de la preparació del cinema. Mentrestant, s’imaginaven com era la seva entrada (petita, gran, de color, pesada o lleugera). La filera arribava fins a l’infinit i, quan va obrir la “Mediateca”, va passar molta estona des de l’entrada del primer infant a la finalització de la cua.
La “Mediateca” estava plena! No hi cabia ni una agulla! Inicialment, els infants estaven fascinats pel que hi havia a la pantalla. Aquell dia, com a petició especial d’alguns infants, havíem posat a Buster Keaton en el seu film “The Boat” i, inicialment, tots estaven fascinats amb el que veien a la pantalla.
En sec, van tenir ganes d’anar comentant allò que passava a la pantalla. De fet, molts dels infants de P4 estaven acostumats a aquesta dinàmica del curs passat i se sentien molt còmodes. Però allò era impossible de gestionar-ho amb gairebé 50 infants! Tots i totes volien parlar! Tots i totes tenien ganes de dir la seva! Però no hi havia manera de posar ordre! Alguns deien que era millor fer silenci i esperar a acabar per a comentar i d’altres no volien renunciar a ficar-hi cullerada. El resultat: els infants anaven discutint entre ells, uns posaven silenci i, sobretot els de P4, s’anaven indignant més. Algú va comentar:
“Sinó podem parlar això no és “Petit Cinema!””
Va ser d’aquesta manera com vam acabar decidint que hauríem de canviar la manera de fer la proposta les properes vegades.
Parlant amb les mestres vam decidir que, cada divendres, la proposta s’obriria a un grup determinat i, si hi havia espai suficient, podríem convidar a alguns infants d’altres grups que tinguessin moltes ganes d’entrar.
I així és com ho hem anat fent fins ara. Cada divendres la “Mediateca” s’ofereix a un grup diferent i, gairebé sempre, comptem amb un grup de convidats que acostuma a repetir cada divendres. És molt habitual veure com a la cua s’incorporen infants d’altres grups que, amb paciència, esperen que no estigui molt ple per a poder formar part del visionat.
També acostuma a ser habitual que algú tregui el cap per la porta, quan ja som a dins, i ens pregunti:
“Em podeu convidar? No sou molts!”
Llavors la pregunta que li fa l’adult acostuma a ser:
“Però, si aquesta pel·lícula ja la vas veure la setmana passada! Estàs segura que la vols tornar a veure?”
I l’infant respon:
“Sí, sí, tinc moltes ganes de veure-la i t’asseguro que no explicaré el final!”
Així que, normalment, als visionats hi comptem amb el grup que li toca més els infants habituals que potser han vist la pel·lícula tres vegades, però sempre aporten una altra mirada i hi veuen coses diferents. I, fins i tot, ajuden al seus companys i companyes a aprofundir en allò que estan veient.
Després de les sessions de retrats amb el grup “Lila”, “Blau”, “Groc”, “Negre”, “Verd” i “Vermell” vam dedicar-nos a visionar els retrats que havíem fet.
Comentàvem coses i, per exemple, vèiem que hi havia retrats que no es veia tot el cap, li faltava cabell o una orella quedava amagada. A alguns infants això no els hi va agradar i van decidir que, la propera vegada, farien un retrat on es veuria tot.
També vèiem que, si algú estava molt lluny, es veia molt petit i, si estava molt a prop, es veia molt gran, entre d’altres coses.
Anàvem comentant tots plegats així com intentant recordar qui havia realitzat la foto. Alguns se’n recordaven molt ràpidament i a d’altres els hi costava.
Després anàvem cap a l’ “Atelier” a transformar les fotografies: les retallaven, les pintaven, li afegien papers i les decoraven.
Alguns van preferir transformar la seva pròpia imatge i d’altres van preferir transformar la que havia fet un altre company o companya. Alguns no sabien ben bé quina era la seva:
La seva fotografia era la que havien fet ells a un altre company o era a la que ells sortien?
La gran majoria ho tenia clar, però hi havia infants que van dubtar durant un instant. Al final, la resposta era la mateixa per a tots i totes:
“No, és clar, la meva fotografia és a la que surto jo!!”
