Author Archives: Ricard

Quaranta anys de literatura juvenil

Avui he llegit aquesta notícia que crec que us pot interessar:

‘Pòquer de clàssics’, quaranta anys de literatura juvenil

Vallverdú, Sorribes, Carbó i Teixidor són els autors de les quatre obres insígnia · Una nova edició celebra el quarantè aniversari d’una de les edicions de més èxit del Premi Folch i Torres

El Premi Folch i Torres del 1968 fou atorgat a ‘Rovelló’ de Josep Vallverdú. Entre les obres finalistes hi havia ‘La colla dels deu’ de Joaquim Carbó, ‘Dídac, Berta i la màquina de lligar boira’ d’Emili Teixidor i ‘Viatge al país dels lacets’ de Sebastià Sorribas, totes d’una gran difusió. Quaranta anys després, la Galera ha volgut celebrar-ho. En aquest vídeo Vallverdú, Carbó i Teixidor parlen de l’edició especial que se n’ha fet i també de la literatura juvenil del nostre país.

La celebració de l’editorial la Galera consisteix en una reedició d’aquestes quatre obres, que, plegades, sumen més de 400.000 exemplars venuts i 107 edicions.

Cal tenir en compte que el Premi Folch i Torres del 1968 va ser un punt d’inflexió de la literatura catalana juvenil: aquestes quatre obres, que resultaren decisives per a recobrar la normalitat literària de Catalunya, són, encara avui, un referent d’unes quantes generacions de lectors.

També podeu veure un vídeo de la notícia.

L’ocell de foc

L’Eloy escrivia això fa un parell d’anys:

Avui l’he començat a llegir i és apassionant. Es llegeix molt bé, sense dificultats. És un llibre d’aventures medievals, amb cavallers, joglars, trobadors, reis, lluites.

M’està agradant molt.

Ara que ja l’he acabat puc parlar una miqueta més. El protagonista és un nen d’uns 11 anys que va amb un joglar cec cantant per pobles i castells. Durant les seves aventures trobarà nous amics, com el Cavaller Deshabitat, en Roc Destraler, però també trobarà enemics, com el Vescomte bandoler. Mentre van passant-li tot d’històries va descobrint d’on ve i quina és la seva història. És realment un fill de noble o fill de joglar?

Si us el llegiu podreu saber tot això i més.

Eloy

No breakfast: the end

What two things can you never eat for breakfast?

Lunch and dinner of course

 Photo from http://www.acupuncture.org.au/AACMAC_2007_Gala_Dinner.cfm

Only one winner: José. Congratulations for you. Paula J. and Arnau Cardo have tried without luck. Try again in the next riddle.

Let’s have a look to the top ten in the English Score:

1.- Raul                                         52 points

2.- Paula J.                                   39 points

3.- Adrian M.                               35 points

4.- Arnau Cardo                           33 points

5.- Alícia                                        32 points

6.- Adrià J.                                   30 points

7.- José                                         29 points

8.- Raquel                                     27 points

9.- Mikel                                       24 points

10.- Alex                                          17 points

Ona Casals

Ha costat. Com sempre no va sortir a la primera. Ja sabeu coses de la tecnologia que li agrada molt fer la guitza quan més falta ens fa. Però finalment ja podem escoltar el programa. Tan fàcil com fer un clik en la imatge.

Dídac, Berta i la màquina de lligar boira

És un llibre escrit a finals dels anys 60, fa 40 anys. Tot passa en un poble, malgrat que no ho diu, segurament és Roda de Ter el poble d’Emili Teixidor (sabeu on és Roda de Ter ?). Arriben uns forasters (Totvabé S.A.) molt estranys. Porten un munt de màquines estranyes. Volen fer una presa que inundarà el poble i desapareixerà. Els hi prometen que els hi faran un poble nou, possiblement més modern i més maco. També prometen que les màquines els hi faran la vida més fàcil.

Els nens (Dídac, Taratet Bumbum, Tararit Bonpes, Rita Minobis, Kirieleison Ratapà, …)i la gent del poble (Mai Tenquis, Bonifaci Ensenya, Sr. Tutuspot, …) no ho veuen del tot clar. Què faran? Què els hi passarà? Imagineu-vos per un moment que volen fer una presa al Riu Ripoll que farà desaparèixer tot Sabadell, les vostres cases, els vostres carrers i places …. Què feriu-ho?