Ja sé que alguns ho dubteu, però sense sabar-ho utilitzeu l’anglès cada dia. Si no ho creieu només heu de llegir el següent text:
Resulta que darrerament les insígnies es diuen pins, els àpats lunchs , i els repartiments de cinema càstings.
Abans els nens llegien tebeos, en comptes de còmics , els empresaris feien negocis i no business , i els obrers menjaven en carmanyola i no en tupper-ware .
A l’escola fèiem gimnàstica, ara fan aeròbic. Ningú menja cansalada, sinó bacon. Les empreses tenen hall, no vestíbul i els inconvenients que tenim ara són handicap.
Entre les persones ja no tenim sentiments, el que tenim és feelings .
Treiem tickets, comprem compacs , mengem sandwiches , anem al pub , practiquem rappel i raffting , fem càmping i quan ens refredem ens moquem amb kleenex.
Les dones no utilitzen mitges, sinó pantys i els homes porten slips.
Ara ja no correm sinó que fem footing; no estudiem però fem masters i per aparcar sempre hem de buscar un parking .
El mercat és ara marketing; l’autoservei, el self-service; l’escalafó, el ranking i el representant, el manager.
Les persones importants són els vips, els auriculars els walkman, els llocs de venda els stands, els executius yuppies.
A l’oficina el cap sempre està en meetings o brain storms, normalment amb la public-relations, mentre l’assistant envia mailings i organitza trainings; més tard anirà al gym, i es trobarà amb la jet, que venen de fer-se liftings, i mengen yoghurt light mentre fan body-fitness .
Més tard aniran a fer un cocktails.
Al vespre mirarem un magazine. On un showman fa ximpleries que anomenem show, i si el show é heavy aleshores és reality , molt semblant al diari El Caso, però en modern.
A la mitja part posaran spots, no pas anuncis, que a part de ser millors et permeten fer zapping.
Després d’aquesta lectura el més probable és que ja tinguis stress, per tant utilitza el SENY i torna a la feina.