Lluna plena, completa

Dins la fosca tot d’una,

sobre el tronc d’ull vell pi,

s’enfilava la lluna,

com el punt d’una i.

O la ra, li ria,

o la ra, li ro,

o la ra, li ria,

o la ra, li ro.

Recordo que a la granja-escola Can Pau en van fer una versió adaptada al seu bosquet i la cantàvem algun vespre, amb el misteri que ens oferia la foscor, al costat de les runes de la petita ermita:

Dins el bosc de l’ermita,

sobre el troc d’un xiprer,

s’enfilava la lluna,

com el punt d’una i,

o la ra, li ria,

o la ra…

També em ve a la memòria el conte La sequera, el tinc per casa però ara no el trobo. La història passa a la sabana africana, en temps d’una gran sequera, al capvespre, els animals es troben en el que queda d’una bassa, al mig sembla que hi ha alguna cosa rodona i blanca bona per menjar, el lleó i el búfal, afamats, s’emboliquen tota la nit en una gran baralla per aconseguir-ho, amb les primeres clarors del dia aquella cosa rodona i blanca s’esvaeix. Se n’adonen que han estat barallant-se pel reflex de la lluna.

Encara amb les impressions de Suècia a flor de pell el dilluns encaro una setmana que ha estat farcida de treball, estímuls, suggeriments i afectes: dilluns matí amb el tècnic informàtic, migdia a Ullastret, dimarts assessorament a Flaçà i curs a Girona de Competència Social, dimecres trobada amb la meva substituta, comentant i compartint impressions i jo recordant la feina què no he de fer aquest any, dinar amb els pares i després per casa posant ordre al caos creatiu, dijous anglès, dinar amb l’Albert, sempre estimulant, i positiva trobada amb la Margarida Falgàs, tornant cap a Canapost una gran, plena i bella lluna que em parla de la gran, plena i bella sort que tinc.

Divendres a Bordils, retrobament amb amigues professionals, dissabte collim olives, dinem a fora amb el meu germà i la seva família, els pares, en Jaume i un sol calent i agradable que ens anima la conversa, tarda de compres amb els nois, diumenge comencem amb xocolata desfeta, amics i familiars collint olives i jo a la intendència: macarrons i amanida per la majoria i patates amb ceba, xampinons i formatge pel fill vegetarià, un dia lluminós i càlid ple d’afectes, un regal. Plenitud!

El dilluns al CEIP L’Estany d’Ullastret, mentre esperava la Isabel a l’entrada vaig sentir-li la veu i em vaig acostar a la classe, P5-1r i 2n, uns dibuixaven la bicicleta, altres acabaven una feina… ella, atenta a tot, suggeria i proposava. Després conversa amable, amb la Isabel i l’Eulàlia, també treballen per projectes “molta feina però ens ho passem molt bé a la classe” diu l’Eulàlia, “és una escola normal… una escola que viu, la vida passa davant de la programació” diu la Isabel, tota una declaració de principis. Em conviden a anar-hi quan vulgui, abans de marxar saludem a les mestres de parvulari “les més treballadores de l’escola” diu la Isabel. Es respira il·lusió i respecte, bons ingredients per educar!

Als cursos de dimarts els proposo l’entorn moodle (pots entrar-hi com a visitant) per compartir materials i comentaris, pot ser una bona eina per endreçar i compartir materials i idees sobre la formació de competències personals i convivència.

La trobada amb la Margarida em va aportar seguretat, vam ajustar el guió del meu treball i vam comentar possibles finalitats, per a la formació inicial del professorat, per a l’assessorament, per donar seguretat a les persones que ja treballen en la mateica línia… L’aprovació i l’encoratjament de les persones apreciades són un gran estímul per seguir endavant! Tornant cap a casa la visió d’una lluna plena immensa em va fer sentir plena a mi també, una plenitud senzilla i plàcida, sentir per un moment que tot és tal com ha de ser.

Divendres a Bordils, la Glòria, acollidora com sempre, m’obre la porta i anem a trobar a la Dolors, comento el que estic treballant, què voldria observar a l’escola… i a mesura que avança la conversa ens hi anem engrescant, repassem la renovació pedagògica dels anys 60-70, l’escola del Bosc, el treball per projectes, l’optimització dels recursos, el cinema, la coral… l’expressió plàstica amb l’Adrià Creus: dibuix per treballar la línia, pintura per treballar el color i fang per treballar el volum, afavorir primer el domini de la tècnica per fer possible la creativitat, totes dues havíem fet cursos a l’Escola d’Estiu amb la mare de l’Adrià.

Una setmana tan plena mereixia un cap de setmana de descans mental i així ha estat: preparar la “fonda”, collir olives, cuinar i  fer família, tot per completar un bocí de vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *