Category Archives: General

L’elegància de l’eriçó

Estic acabant de llegir-lo, molt recomanable, fa pensar, fa somriure i emociona, què més es pot demanar?

“La civilització és la violència controlada, la victòria sempre inasolida sobre la agressivitat del primat. Perquè primats fórem, primats restem, per moltes camèlies sobre molsa de què aprenguem a gaudir. Aquesta és tota la funció de l’educació. ¿Què és educar? És proposar incansablement camèlies sobre molsa com derivatius a la pulsió de l’espècie, perquè aquesta mai no cessa i amenaça contínuament el fràgil equilibri de la supervivència.”
eleganciadel27eric3a7o

GÀMBIA

He tingut l’oportunitat de viatjar a Gàmbia amb l’Adrina Kaplan, antropòloga de l’UAB que viu en aquest país, i amb 22 dones més, grans persones i bones professionals, acostuma a anar lligat, metges, infermeres, treballadores socials, sociòloga, advocada, ballarina, professora de l’UAB, mestra… Algunes d’elles estan fent un postgrau de “Diversitat cultural i salut” i el viatge era una ocasió per aproximar-se a la situació sociosanitària de Gàmbia.
Hem visitat la seu de l’associació Wasu Kafo, hospitals i escoles, des de Banjul fins a Basse, em navegat pel riu Gàmbia, ens hem banyat a l’Atlàntic i recorregut carrers i mercats de Bakau… hem compartit diversos minibusos amb la corresponent dosi de sotracs, pols i suor, però sempre amb bon humor… Ha estat un viatge ric pel que ens ha mostrat el país i pel que ens hem donat entre nosaltres.

Gàmbia

Foc a la llar

Aturar per uns dies el ritme frenètic del nostre temps ens permet enviar-nos postals, poemes i desitjos de felicitat. També tenim la possibilitat de dedicar-nos a pensar en els altres, ni que sigui per comprar o elaborar un regal, o pensar l’àpat que ens plaurà a tots i farà que aquests dies siguin encara més especials.
A casa, després de fer cagar el Tió hem sopat peix i marisc, i al dinar de Nadal sopa de la reina, filets amb foie i salsa de ceps i compota de poma, pinya, turrons, neules…
Entre les felicitacions i poesies que he rebut, aquestes m’han arribat especialment, la que m’envia la Marta Turró:

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

La que m’envien les companyes/s del CRP:

De les boires incertes
i dels anys de grisor
en naixeran llums
de futures certeses
i enrenous i cridòries
de nova il·lusió.
Als ulls apagats
retornarà la vida
i les mans oblidades
retrobaran sendes
d’altres mirades
amb cor de Nadal.

I la de l’escola Carrilet:

És Nadal al meu cor

quan somrius content de veure’m

quan la nit es fa més freda

quan forgem un món millor.

 I les llums de colors

m’il·luminen nit i dia

les encens amb un somriure

quan em parles amb el cor.

 

foc a la llar

mirant l’absurd

M’ha arribat aquest vídeo que no té pèrdua. Des de l’humor retrata quant absudes podem ser les persones, esclaves d’opinions i creences que ens fan més nosa que servei a l’hora de relacionar-nos.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EpXfHrnghAk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“Entristécete no porque los hombres no te conozcan, sino porque tú no conoces a los hombres”. Eso es lo que dice la máxima oriental en la que se basa el cortometraje Proverbio Chino del director abulense Javier San Román.
La cinta, que ha sido nominada por la Academia del Cine Español a los Premios Goya de este año 2008, supone el segundo capítulo de la Trilogía mestiza que Javier iniciara en 2005 con el cortometraje Lección de Historia y que cierra el que lleva por título Madrid-Moscú.

Galetes sueques i clima mediterrani

Agafar el millor de cada casa.

Les “Galetes de xocolata de la Marta” i el sol de Canapost.

Com a casa en lloc! Però on és a casa? on hi tens l’aixopluc? on hi tens la feina? on hi ha la gent que estimes? on t’hi sents acollit?

 Cada vegada més persones tenim la casa repartida pel món, un trosset amb les comoditats aquí, un trosset amb afectes allà, un trosset amb la infància més enllà…

Dimarts tornant de Girona, escoltava a la radio el programa “L’ofici de viure” i em va quedar una frase a la qual he anat donant voltes i ara em torna, deia: “els espais també es moren” Tornar a llocs que fa temps he deixat em produeix sovint una sensació agredolça, sovint la realitat no correspon al record, o és més petit o més trist o més fred…

La vida és canvi, és adaptació, és el present amb el que t’ofereix l’ara i l’aquí.

Galetes de xocolata al sol de Canapost.

Gràcies Marta i Marc per acostar-me el vostre món i regalar-me trossets de les vostres vides.

galetes-de-xocolata-de-la-marta.doc

No hi ha mal temps, només roba inadequada

Torno a ser a Suècia, avui hem anat quatre hores d’excusió pels boscos d’Skane, dia gris, pluja fina i una temperatura al voltant dels zero graus.

Ha estat francament agradable, paissatge d’hivern: llacs gelats, encara que no prou per caminar-hi per damunt, fagedes despullades amb una gran estora de fulles i molsa, roures, bedolls, pins i avets altíssims; gran quantitat d’ocells: mallarengues, reietons, un picot… Tornant cap a casa, ja al cotxe, hem apurat fins l’últim moment de claror per voltar per carreteres secundàries i continuar gaudint comtemplant el paissatge de prats i boscos, cases de camp típiques i no tant típiques, algun faisà, moltíssimes oques i un petit grup de cabirols.

Ah! abans de sortir de casa ens hem equipat a base de bé: samarreta i malles tèrmiques, mitjons de muntanya, pantalons gruixuts, algú fins i tot impermeables, polar i anorak, gorro, bufanda i guants

Hi ha coses que no depenen de nosaltres, el temps n’és una. El que sí depèn de nosaltres és la resposta que hi donem, com afrontem les circumstàncies.

Viure instal·lats en la queixa pot ser una gran excusa per no sentir-nos responsables de res, o una trampa que ens porti al desànim permanent.

Hi ha una dita sueca que diu “No hi ha mal temps, només roba inadequada”