Category Archives: cinema

El cinema com a eina educativa.

mirant l’absurd

M’ha arribat aquest vídeo que no té pèrdua. Des de l’humor retrata quant absudes podem ser les persones, esclaves d’opinions i creences que ens fan més nosa que servei a l’hora de relacionar-nos.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EpXfHrnghAk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“Entristécete no porque los hombres no te conozcan, sino porque tú no conoces a los hombres”. Eso es lo que dice la máxima oriental en la que se basa el cortometraje Proverbio Chino del director abulense Javier San Román.
La cinta, que ha sido nominada por la Academia del Cine Español a los Premios Goya de este año 2008, supone el segundo capítulo de la Trilogía mestiza que Javier iniciara en 2005 con el cortometraje Lección de Historia y que cierra el que lleva por título Madrid-Moscú.

“Més enllà del mirall”

“Més enllà del mirall”

2005 Documental de Joaquim Jordà sobre dues malalties cerebrals

Canal 33, dilluns 18 d’agost de 2008

M’hi he enganxat per la seva humanitat i per què m’ha resultat il·lustratiu. Veient com reaprenen les persones afectades per aquestes malalties pensava en com cadascú de nosaltres aprenem d’una manera única, depenent de les nostres necessitats, de les nostres capacitats, de les experiències prèvies, dels valors…

Com a mestres tenim la necessitat d’acostar-nos als mons diversos dels nostres alumnes si volem acompanyar-los en el seu procés de creixement i esdevenir una experiència positiva per ells.

Amb la pel·lícula també es fa evident la importància de tots els sentits per integrar la realitat que ens envolta i adaptar-nos-hi per desenvolupar-nos el més autònomament possible.

En resum una sorpresa que m’ha despertat els sentits-les idees adormides pel parèntesi de les vacances. 

Pel·lícules per a la reflexió

Pel·lícules, molt diferents, que ens aporten elements per a la reflexió:

Cometas en el cielo

El sueño de Casandra

La pequeña miss littel Sunshine

Once Dir. John Carney. Glen Hansard és un cantant i compositor que interpreta les seves cançons als carrers de Dublín.

Lars and the real girl Dir. Craig Gillespie. Comèdia agredolça. La nina Lars no és més que l’objecte material en el que projecte totes les seves pors, traumes familiars i necessitats afectives. Qui no té pors, qui no és una mica o molt boig?