Aturar per uns dies el ritme frenètic del nostre temps ens permet enviar-nos postals, poemes i desitjos de felicitat. També tenim la possibilitat de dedicar-nos a pensar en els altres, ni que sigui per comprar o elaborar un regal, o pensar l’àpat que ens plaurà a tots i farà que aquests dies siguin encara més especials.
A casa, després de fer cagar el Tió hem sopat peix i marisc, i al dinar de Nadal sopa de la reina, filets amb foie i salsa de ceps i compota de poma, pinya, turrons, neules…
Entre les felicitacions i poesies que he rebut, aquestes m’han arribat especialment, la que m’envia la Marta Turró:

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

La que m’envien les companyes/s del CRP:

De les boires incertes
i dels anys de grisor
en naixeran llums
de futures certeses
i enrenous i cridòries
de nova il·lusió.
Als ulls apagats
retornarà la vida
i les mans oblidades
retrobaran sendes
d’altres mirades
amb cor de Nadal.

I la de l’escola Carrilet:

És Nadal al meu cor

quan somrius content de veure’m

quan la nit es fa més freda

quan forgem un món millor.

 I les llums de colors

m’il·luminen nit i dia

les encens amb un somriure

quan em parles amb el cor.

Agafar el millor de cada casa.

Les “Galetes de xocolata de la Marta” i el sol de Canapost.

Com a casa en lloc! Però on és a casa? on hi tens l’aixopluc? on hi tens la feina? on hi ha la gent que estimes? on t’hi sents acollit?

 Cada vegada més persones tenim la casa repartida pel món, un trosset amb les comoditats aquí, un trosset amb afectes allà, un trosset amb la infància més enllà…

Dimarts tornant de Girona, escoltava a la radio el programa “L’ofici de viure” i em va quedar una frase a la qual he anat donant voltes i ara em torna, deia: “els espais també es moren” Tornar a llocs que fa temps he deixat em produeix sovint una sensació agredolça, sovint la realitat no correspon al record, o és més petit o més trist o més fred…

La vida és canvi, és adaptació, és el present amb el que t’ofereix l’ara i l’aquí.

Galetes de xocolata al sol de Canapost.

Gràcies Marta i Marc per acostar-me el vostre món i regalar-me trossets de les vostres vides.

galetes-de-xocolata-de-la-marta.doc