Model de proposta didàctica. Activitat d’autoaprenetatge. Descripció de la tasca:
Has acabat els estudis i vols començar a treballar. Internet ofereix als que busquen una ocupació un bon grapat de possibilitats, però cal saber on i com buscar per treure’n el màxim profit.
A partir dels 16 anys, pots formalitzar contractes laborals, amb l’autorització de pares o tutors/es fins a la teva majoria d’edat.
Fer de cangur, donar classes particulars, ajudar en el negoci familiar, treballar durant les vacances, compaginar pràctiques laborals amb estudis… és una manera de tenir un primer contacte amb el mercat laboral,
En aquesta activitat us proposem que elaboris el teu Curriculum Vitae i Carta de Presentació, un cop tens clar el teu objectiu professional i l’àmbit en el que vols treballar.
Eines i canals per a la recerca de feina:
Currículum vitae
Demostra que ets la persona idònia per aconseguir la feina que busques amb un bon currículum.
Carta de presentació i altres
Per què ha de contractar-te l’empresa que ha llegit el teu CV? Dóna-li bons motius amb una carta de presentació, de recomanació…
Canals per a la recerca de feina
Troba ofertes laborals als portals d’ocupació, les borses de treball, les empreses de selecció, la premsa especialitzada… més adients a la feina que busques.
Generalment un alumne amb altes capacitats intel·lectuals comporta dificultats d’adaptació i de relació amb el grup classe i amb l’adult i d’acceptació de les normes bàsiques de convivència. Per tant, més enllà dels beneficis d’obtenció de resultats purament curriculars, ens plantegem com a prioritat poder intervenir per a millorar el seu estat d’inquietud i aconseguir que pugui projectar una imatge positiva cap ell mateix i cap els altres companys.
Consideracions generals
Caldrà prioritzar , evidentment l’enriquiment de continguts, però sobretot la seva motivació, creativitat, iniciativa, raonament i comprensió del seu entorn escolar.
Més enllà d’ampliar currículum, que no descartem, treballarem en la línia de millorar la construcció d’aprenentatges significatius.
És un alumne que demanda flexibilitat, capacitat d’adaptació, tolerància i acomodació , sempre que sigui possible, als seus interessos i inquietuds..
Objectius:
Estimular la capacitat de reflexió i anàlisi de l’alumne.
Ajudar-lo a millorar la gestió del propi estat emocional i els conflictes.
Potenciar i regular els seus processos de presa de decisions.
Promoure la tolerància, originalitat i inventiva.
Crear actituds positives davant l’adult i la resta de companys.
projectes de centre (ràdio, mediació, socials, revista, …)
a classe (racons, tallers, webquests, agrupament i horari flexible, ús ordinador portàtil, pla o contracte de treball, …)
pactar algun treball d’investigació o aprenentatge per descobriments.
Què ha de tenir en compte el professor/a?
Flexibilitat en la valoració de l’actitud o comportament.
Avaluació adaptada i/o altres criteris. Utilització de diferents mètodes d’avaluació per oferir més oportunitats de demostrar els seus coneixements.
Facilitar la revisió i auto-correcció dels seus treballs abans de lliurar-los
Evitar quantitat d’exercicis acadèmics en la mesura possible de continguts repetitius i memorístics.
No forçar-lo a participar en activitats de relació social (balls, festes, representacions, etc.)
Donar instruccions concretes i en positiu.
Poder sortir de classe per fer altres feines o necessitat emocional.
Pactar activitats d’ ampliació i/o treballs d’investigació per si acaba abans que els companys.
Tenir en compte les motivacions individuals per l’acceleració i flexibilització de continguts.
Connectivitat entre continguts d’una mateixa matèria o de diferents matèries.
Ús d’ordinador a classe per algunes activitats complementàries o d’ampliació, amb programari específic. Utilització de les TIC.
Acceleració i flexibilització de continguts d’algunes matèries per augmentar el seu nivell de motivació.
Agrupaments flexibles amb alumnes de característiques semblants per treballar un determinat projecte.
Col·laboració en petits grup en la realització de tasques cooperatives amb la finalitat de potenciar relacions.
Utilitzar altres estratègies d’aula com: treball per projectes, treball cooperatiu, ajuts entre iguals, etc.
Orientador escolar:
Seguiment amb l’orientador per prioritzar activitats de reflexió d’habilitats socials, competència personal i el benestar emocional. Desenvolupar el judici crític, ensenyar a acceptar crítiques i donar-les, distanciar-se dels fets, definir pros i contres.
Recordem que d’acord amb la normativa actual sobre el currículum a l’ESO (DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria), a l’article 20, en diu de l’Orientació acadèmica i professional:
1. L’orientació acadèmica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relació a l’itinerari formatiu de l’alumne. Aquestes actuacions han de tenir continuïtat al llarg de tota l’etapa i han d’estar vinculades al treball de les matèries curriculars.
2. L’alumne i la seva família, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informació del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l’emet l’equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport per al curs següent, si escau.
3. A la finalització de l’escolarització de l’alumne, l’equip docent emet un consell orientador, mitjançant un informe motivat, que ha d’incloure una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador.
En el batxillerat, el PI és la continuïtat del PI de l’ESO, a fi de garantir la major coherència en la resposta pedagògica ajustada als alumnes que així ho requereixin.
Per tant, de manera general, els alumnes amb dislèxia, TDA o TDAH que inicien primer de batxillerat han de portar-ho acreditat de l’ESO. Aquesta condició és imprescindible per poder sol·licitar després a l’Oficina d’Accés a la Universitat qualsevol adaptació aplicable a la PAU.
Segons RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge, dins els aspectes metodològics i d’avaluació, si és necessari, també s’han d’adaptar els procediments per avaluar els aprenentatges. Aquesta adaptació pot comprendre la utilització de diferents tipus de proves d’avaluació, la combinació de proves escrites i orals, respostes tipus test i respostes redactades, destacar a l’enunciat de les preguntes les paraules clau, permetre que l’alumne disposi de més temps per acabar la prova, verificar que l’alumne entén les preguntes i contestar als seus dubtes respecte aquestes, permetre l’ús de gràfics per respondre, etc.
L’alumnat disposa de fins a 30’ més per a realitzar cada prova.
Els exàmens són els mateixos que fa la resta d’alumnes en aquelles mateixes dates, i, per tant, els alumnes han de preparar-se com els altres.
Però, concretament, pel que els exàmens, en relació amb aquest alumnat, es preveuen les accions següents:
En les matèries de llengua, totes les faltes d’ortografia es corregeixen, i, per tant, NO és en el moment de corregir, sinó de DESCOMPTAR quan es té en compte la particularitat d’aquest alumnat, aplicant uns criteris concrets (*).
En les altres matèries, com per a la resta de l’alumnat, les faltes d’ortografia NO poden penalitzar específicament en la nota final.
Els exàmens s’avaluen en funció del contingut per ell mateix, tot i que cal sempre tenir cura en la presentació i exposició de les respostes, els correctors no penalitzen dificultats expressives pròpies d’aquest alumnat.
(*) Aquests criteris concrets en el cas del PI, els pot establir el departament de cada centre, per exemple: no suspendre per faltes d’ortografia, o descomptar com a màxim 2 punts, o només es descomptarà una tercera part, o el descompte per faltes d’ortografia serà del 50%, o etc.
Adaptacions que es poden proposar:
Més temps per fer les activitats acadèmiques.
Més temps per fer els exàmens.
Avaluació adaptada de l’ortografia.
Menys quantitat d’exercicis acadèmics.
No forçar-lo/la a llegir en veu alta davant del grup.
Ús complementari d’apunts dels companys.
Suport oral del professor/a en les proves escrites (llegir-li en veu alta les preguntes).
Presentació dels treballs fets amb ordinador.
No tenir en compte la repetició de faltes escrites.
Descomptar les faltes escrites fins a un màxim de puntuació.
Accés als continguts curriculars en àudio.
Ús d’ordinador amb programari específic (correctors, programes lectors, etc.).
Consells per començar el curs o com començar amb bon peu i així obtenir els millors resultats?
El començament de curs sempre porta emocions noves, il·lusions i oportunitats per a començar de zero. Tots arribarem més motivats … però moltes vegades no aprofitem aquesta estirada inicial, per no començar amb mal peu a continuació repassem uns consells per començar bé el curs escolar, si aconsegueixes seguir-los, els teus resultats milloraran sense que et costi un esforç extra: no hi ha res com uns bons hàbits!
Descans
Dormir és una de les activitats més senzilles per a la salut: redueix els nivells d’estrès. Tan sols amb passar tres dies sense dormir comencem a patir episodis de paranoia i psicosi, a més de patir una actitud depressiva i ansietat. Dormir bé és fonamental per fixar la memòria i millorar l’aprenentatge, ja que la informació important que hem après queda gravada al cervell, mentre que l’irrellevant és rebutjat. Per a això cal dedicar un mínim de 7 o 8 hores diàries. Ah! Desconecta el mòbil per la nit.
Organització
La llista de tasques creixerà exponencialment quan menys t’ho esperis, i t’adonaràs que arriba un moment on ja és difícil posar-se al dia. Així que «més val prevenir que curar»: cal fer les tasques a mesura que arribin. Algunes tècniques que milloraran la teva organització són:
Calendari mensual. Pots apuntar les dates a curt, mitjà i llarg termini en calendaris de paret, que a més et permet veure d’un sol cop d’ull com tens la setmana d’exàmens, quin dia has de lliurar un treball, etc. També pots usar aplicacions com Google Calendar.
L’agenda. Apunta el que has de fer cada dia, tant les qüestions diàries com aquelles que et portaran a completar les fites del calendari mensual.
Horari diari. Tingues clar el teu horari i instaura rutines diàries o setmanals. Si practiques esport, estudies idiomes o realitzes qualsevol altre tipus d’activitats administra bé les teves tasques per deixar lliures descansos i augmentar així el teu rendiment.
Espai adequat : a l’hora d’estudiar o fer tasques, busca el lloc adequat, si pot ser allunyat de televisions i de telèfons mòbils. Com més ordenat estigui, més senzill et serà concentrar-te.
Fites i itinerari : Esmicola les tasques més grans, difícils, llargues o pesades en altres més petites i assolibles. Aplica aquesta tècnica a cada un dels projectes que hagis de desenvolupar per a les diferents assignatures.
Llista de verificació : Igual que abans de començar la rutina has de revisar què has de fer i quins materials necessites, en finalitzar, és important revisar la llista i verificar que tot està fet. Si ets més de digital que de paper, prova l’extensió Momentum per a Google i organitza les teves tasques amb estil cada vegada que obris una nova pàgina en el cercador.
Motivació
Fem un petit exercici d’empatia: aquest cop et toca fer la classe, mires al fons i veus a gent pràcticament estirada a la cadira, consultant els seus telèfons mòbils de forma cronomètrica, com si la seva vida depengués d’això. «Per a més inri», et pregunten si cal fer l’exercici 3, cosa que has explicat clarament fa 2 segons … Imagina’t la sensació que transmet un alumne a un professor en aquestes circumstàncies!
En canvi, algú que arriba puntual, escolta activament i fa preguntes amb interès de tant en tant, fomentarà un bon ambient i aprenentatge a classe i el més important: obtindrà un gran aprofitament del seu temps i esforç.
Una bona actitud sempre ajuda, i els estudis no són una excepció.Fes un esforç, motiva’t i obté el major aprofitament dels teus recursos: així arribaràs a ser un gran professional en allò que et proposis. Ah !, i no tinguis por a preguntar per fer el ridícul: participa!
Professors
Finalment, recorda que els professors són els teus aliats; no els teus enemics. Aprofita les tutories i no dubtis a demanar-los ajuda o en consultar-teus dubtes.
Aprofita que els teus tutors estan a la teva disposició, tant per dubtes sobre el temari com orientació estudis o laboral o un altre tipus de preguntes del seu àmbit d’ensenyament. Perd la vergonya i la mandra i aprofita que tens a experts desitjant ajudar-te al teu voltant!
Companys
Les xarxes poden ajudar amb els companys, compartir amb ells informació, apunts, impressions i recursos farà que tots sortiu guanyant i us sentiu més motivats i acompanyats.
Les dates de la preinscripció als estudis universitaris seran del 23 de juny al 29 de juliol (ambdós inclosos). Es farà a través del portal d’accés a la universitat, on es podrà comprovar el llistat de centres i places disponibles. La publicació d’assignacions de places universitàries (convocatòria de juny) en primera assignació de la convocatòria de juny serà: 6 d’agost de 2020.
Centres d’estudi i títols oficials de Grau: Per tal de tenir prou dades a l’hora de fer la preinscripció universitària, l’Oficina d’Accés a la Universitat ha fet pública la llista de Centres de estudi per al proper curs, amb els títols de Grau actualitzats i el nombre disponible de places, així com el preu orientatiu. Es pot veure el document en aquesta adreça.
La formació professional capacita per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporciona la formació necessària per adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector.
El batxillerat prepara els alumnes per a la seva incorporació a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, i per a l’accés al món laboral.
S’organitza en cicles formatius de grau mitjà o de grau superior.
Els cicles s’agrupen en famílies professionals i tenen una durada variable: n’hi ha de 2.000 i 1.400 hores (2 o 1 cursos).
És un cicle format per dos cursos de trenta hores lectives setmanals.
La modalitat d’arts s’adreça a persones interessades en els fenòmens artístics, caracteritzats per la sensibilitat, l’expressió i la creativitat; un alumne amb inquietuds entorn del món audiovisual, les arts gràfiques, el disseny, el patronatge, els mitjans de comunicació, la publicitat, les arts escèniques, la producció i gestió d’empreses del sector cultural o l’animació cultural i social.
La modalitat de ciències i tecnologia s’adreça a alumnes interessats per les ciències experimentals, les matemàtiques, els estudis relacionats amb continguts cientificosanitaris i el món dels processos tecnològics i dels materials, instruments, aparells i màquines que s’utilitzen en la producció de béns i serveis.
La modalitat d’humanitats i ciències socials s’adreça a alumnes amb inquietuds relacionades amb els estudis lingüístics i literaris, la filosofia, les manifestacions culturals, les ciències socials, jurídiques, polítiques i econòmiques, la gestió i administració pública, la comunicació, les relacions públiques, la publicitat, el turisme i altres serveis d’oci.
Una part d’aquestes hores es destina a la formació en un centre educatiu i una altra part a la formació pràctica en centres de treball.
És teòric, només hi ha una matèria optativa per fer pràctiques, l’Estada a l’empresa.
Amb la superació d’un cicle formatiu de grau mitjà s’obté el títol de tècnic i amb la superació d’un de grau superior, el de tècnic superior, que et dona accés a la universitat sense fer les PAU o a un altre cicle formatiu.
Amb el títol de batxiller es pot accedir :
a la universitat (un cop aprovades les proves d’accés);
a un cicle formatiu de grau superior de formació professional específica, d’arts plàstiques i disseny;
a un cicle formatiu de grau superior d’ensenyaments esportius, si es tenen els requisits d’accés;
als ensenyaments superiors artístics (un cop superada una prova específica d’accés), i
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya regula el procés de preinscripció i matrícula de l’alumnat als centres del Servei d’Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics.
Segons la normativa actual , Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, el l’article 33 parla del Consell orientador
1. El consell orientador és un document que orienta, acompanya i guia l’alumne o alumna de l’educació secundària obligatòria en el seu itinerari educatiu i que vetlla per la seva continuïtat formativa.
2. El consell orientador l’elabora l’equip docent al final de cada curs a partir de la informació continguda en el registre o full de seguiment intern, i conté informació sobre el grau d’assoliment de les competències corresponents i l’orientació sobre l’itinerari formatiu de l’alumne o alumna i, si escau, recomanacions i propostes de mesures i suports d’atenció educativa per al curs següent.
3. En els cursos de segon i quart de l’educació secundària obligatòria el consell orientador és un document oficial d’avaluació que forma part de l’expedient acadèmic de l’alumne o alumna.
4. En finalitzar cada curs es lliura aquest document a l’alumne o alumna i al pare, mare o tutor o tutora legal conjuntament amb l’informe d’avaluació.
5. En aquells casos en què l’equip docent ho consideri adequat, el consell orientador de segon d’educació secundària obligatòria també ha d’incloure una proposta per a l’alumnat per continuar la seva formació a través d’un programa de diversificació curricular o, excepcionalment, un cicle formatiu de grau bàsic.
6. Així mateix, si l’equip docent considera adequat que un alumne o alumna en acabar tercer de l’educació secundària obligatòria continuï la seva formació a través d’un cicle formatiu de grau bàsic, ha d’elaborar una proposta justificada i fer-la constar en el consell orientador.
7. En finalitzar quart o si es finalitza l’escolaritat abans, el consell orientador s’ha de lliurar com a document oficial de l’avaluació amb el format que decideixi el centre. Ha d’incloure una proposta sobre les diferents opcions de continuïtat formativa, acadèmiques o professionals, que es considerin més convenients amb l’objectiu que tot l’alumnat s’orienti adequadament en el seu futur formatiu. En el cas que l’alumne o alumna no hagi assolit tots els nivells competencials s’ha d’incloure una proposta sobre les eines o recursos per poder assolir-los. En el cas de l’alumnat amb un pla de suport individualitzat, el consell orientador ha d’incloure un pla de transició als estudis postobligatoris.
Aquest document orientador ha de contenir els aspectes més rellevants de l’aprenentatge competencial de l’alumne al llarg de l’etapa educativa (competències i nivells de competència) i, a partir d’aquestes dades, ha de concretar l’orientació i la continuïtat per al seu projecte personal.
Per a donar a conèixer i compartir el contingut del document orientador, el tutor i, quan es consideri convenient l’orientador del centre, mantindrà una entrevista amb l’alumne i la família a fi de poder intercanviar la proposta que el centre fa de l’itinerari formatiu de l’alumne.
Aquest moment ha de ser planificat dins l’organització del centre i ha de tenir la finalitat de fer compartir, fer col·laborar i assessorar les famílies sobre la presa de decisió del seu fill.
