Com detectar la dislèxia a l’aula

EI –EP

  • Poden tenir un lleu retard en l’adquisició del llenguatge parlat
  • Dificultats en el llenguatge: problemes amb els sons de les paraules, confonen paraules de so semblant.
  • Dificultats en la pronunciació.
  • Dificultats per a realitzar rimes simples.
  • Possibles dificultats per mantenir l’ordre de les síl·labes en una paraula.
  • Dificultats en la denominació: colors, lletres, nombres.
  • Dificultats per memoritzar seqüències verbals: abecedari, dies de la setmana, mesos, taules de multiplicar…
  • Dificultats en associar sons amb lletres (fonema-grafema)
  • Greus problemes per lletrejar i per treballar amb els sons de les paraules (consciència fonològica)
  • Lectura lenta o incorrecta, forçada, poc natural (pauses, rectificacions, repeticions…)
  • Dificultat per llegir paraules poc habituals o pseudoparaules
  • Errors d’ortografia natural, inversions, substitucions, omissions, addicions… de lletres o síl·labes.
  • Comprensió lectora fluixa, però millor que la mecànica.
  • Generalment, els altres aprenentatges no basats en la lectura i l’escriptura són ben assolits.

EP-ESO

  • Lectura lenta i poc automatitzada, que els requerirà molt d’esforç per llegir.
  • Dificultat per aplicar les normes d’ortografia apreses.
  • Dificultats en l’escriptura
  • No domina les taules de multiplicar
  • Comprensió lectora més o menys alterada (tenen dies bons i dolents, ja que l’esforç i atenció que els demana la tasca de llegir fa que no els quedin recursos per a la de comprendre).

Informació relacionada:



Pautes a l’aula per alumnes amb dislèxia

  1. En primer lloc, el mestre ha de comprendre el trastorn, entendre la dificultat i les conseqüències que comporta en la conducta del nen.
  2. Caldrà, a més, mostrar a l’alumne que coneixem el trastorn i que farem el possible per ajudar-lo. Donar-li seguretat.
  3. Asseure’l a prop del mestre per estar-hi més pendent.
  4. Ajudar-lo a pronunciar correctament: no corregint-lo en púiblic, sinò oferint-li el model correcte una vegada, sense obsessionar-nos en el problema.
  5. El mètode de reconeixement global de la paraula no li servirà, és millor centrar-se en el reconeixement i manipulació de fonemes.
  6. Jocs de rimes, d’identificar frases i paraules, manipular síl·labes i fonemes.
  7. No pretendre que avanci al mateix ritme que els companys, valorar-lo pels seus esforços.No enfadar-nos ni tenir-li llàstima.
  8. Donar-li textos adequats al seu nivell lector.
  9. Comprovar que ha comprès les instruccions escrites.
  10. Cal valorar les seves produccions pel seu contingut, no pels errors d’escriptura.
  11. Necessitarà més temps per a llegir i entendre els enunciats, així com per a respondre.
  12. Quan se li hagi de corregir, intentar començar per valorar un aspecte positiu i després afegir allò a millorar. Ex: “Molt bé que has començat en majúscula, llàstima que t’has oblidat de la-v-, a veure si la propera vegada te’n recordes”.
  13. Cal deixar-li emprar mitjans informàtics, calculadora, plantilles pautades i l’ús de correctors ortogràfics.
  14. Ensenyar-lo a prendre apunts i a sintetitzar.
  15. Trigarà molt a fer els deures, intentar reduir-li la càrrega de tasques a casa al màxim, i donar-li les tasques de tota la setmana els dilluns.
  16. Intentar evitar fer-lo copiar textos llargs de la pissarra si es pot donar-li una fotocòpia.
  17. Intentar que els dictats no estiguin tot vermells: centrar-nos en aquella norma que li hem demanat.
  18. No fer-lo llegir en públic, millor en veu baixa.
  19. No fer-li repetir un treball escrit pel fet de tenir errors d’escriptura.
  20. Intentar impedir les conseqüències psicològiques del trastorn (evitar l’ansietat i la depressió, potenciar l’acceptació amb els seus punts forts i els febles, i fomentar la metacognició i l’autoregulació).