Benvolguts músics i balladors del país,

hem arribat al Solstici d’hivern amb una carretada de noms interessantíssims però sense cap cap nom que generés un consens evident.

És per això que després de rumiar-hi amb els membres del Grup de recerca No em toquis els pops! i lluny de voler imposar un nom a tota la ciutadania del país, us volem fer una proposta a la mesura humana.

Com hem vist a articles anteriors, aquesta nova dansa ja ha rebut noms diversos en diverses zones geogràfiques del país des dels seus orígens i això ens ha fet rumiar.

I hem caigut que hi ha una part de la lingüística que es dedica als sinònims precisament, que són mots que tenen el mateix significat que un altre mot. El que ens ha cridat l’atenció és que a vegades l’ús d’un sinònim o un altre per designar la mateixa cosa ve marcat per la zona geogràfica del país on viu la persona que l’usa, tal com passa amb els noms que coneixem que s’han utilitzat històricament per a designar la nova dansa. Eureka!

Perquè ens entenguem:

L’EXEMPLE DE LES PASTANAGUES O ELS GALLARETS

   Fon.: pəstənáɣə (or., mall.); bəstənáɣə (men.); bastonáɣa (Tortosa); bastunáɣa (alg.); məstənáɣə (eiv.); safanɔ́ɾia (Morella, Cast., Val.); safanɔ́ɾiɔ (Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); safɾanɔ́ɾiɛ (Ll., Urgell); safɾanɔ́ɾia (Tortosa); səfɾənáɾiə (Gir., Reus, Valls); səfəɾnáɾiə (Tarr.); səfənnáɾi (Mall.); səfənnέ̞ɾi (Felanitx); əstəfənɔ́ɾiə (St. Feliu de G.); kəɾɔ́tə (Rosselló, La Jonquera);

Carme Rosanas

    Fon.: gəʎəɾέt (or.); gaʎaɾét (occ.); ruzéʎə (Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Men., Eiv.); rozéʎɛ (Ll.); rozéʎa (Aiguaviva d’Aragó, Maestrat, Morella, Cast., Aín, Moixent, Llanera de Ranes, Vall de Gallinera, Benilloba, Biar, Calp, Guardamar); roséʎa (Val., Torís, Polinyà, Massalavés); rozέʎɛ (Maella); rozéʎə (Porreres); ruéʎə (Ross., Conflent, Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Sóller); ruéʎa (Mequinensa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Pobla de Benifassà); ruéʎɛ (Tremp, Urgellet, Balaguer, Pla d’Urgell, Ll., Cala de l’Ametlla); roéʎə (Mall.); ruβéʎə (Sta. Col. de Q.); ruvéʎə (Maspujols, Montbrió del Camp); rovéʎa (Alcalà de X.); rovéʎə (Mall.); ruɣéʎa (Tamarit de la L.); rozɣéʎa (Vistabella del M.); pipiɾipíp (Pla de Bages); pipəɾəpíp (Sta. Eulàlia de Riuprimer); abaβɔ́l (Benavarre, Fraga, Crevillent); gəʎέt (or.); gaʎét (occ., val.); gəʎə́t (mall.); paɾəmá (pir-or., or.); gaʎɣəʎəɾέt (Ribesaltes, Besalú, Blancafort).

Font: Diccionari Alcover-Moll

És per això que us llencem un nou repte nominal.

Us proposem consensuar amb les persones de la zona geogràfica on viviu quin nom utilitzareu per designar la nova dansa i que ens ho feu arribar de la mateixa manera que ens heu fet arribar tota la diversitat de noms, els quals podeu utilitzar d’inspiració per a decidir-vos.

No hi haurà un nom millor que un altre i tots seran vàlids per a designar-la. Podreu fer servir el que s’ha consensuat a la vostra zona geogràfica o el que vulgueu de totes les altres zones doncs serviran per a designar la mateixa dansa.

Històricament sabem que la dansa ha rebut els següents noms

Barcelonès: sardana cutra
Catalunya Nord: ball de la cama torta
Gironès: Sardana de la plaça del rei
Vallès occidental: txa-txa-txa de l’Empordà
Bages: sardana folkie de plaça (o la folkie de plaça)
Cerdanya: trinxat
Garrotxa: sardana turca

però ho deixarem obert també en aquestes zones geogràfiques per si troben un altre nom que hi generi més consens que el nom històric.

Bona elecció!

Grup de recerca No em toquis els pops!
gener 2025

podeu deixar la vostra proposta de nom especificant la zona geogràfica.
cliqueu a l’enllaç Replies que trobareu sota el títol de l’article “El nom de la nova dansa”
(El correu electrònic que es demana no serà visible i només el farem servir en cas d’haver-nos de posar personalment en contacte amb vosaltres.)

Arrel del concurs de composició, molts músics s’han preguntat quines són les guies a seguir per aconseguir fer una bona peça musical per aquesta nova dansa. Donarem algunes pistes:

DANSA DE NOVA CREACIÓ

1. La melodia porta incrustat clarament un aire de 6/8 tirat endavant. Inspirar-se amb l’aire de bolangera, polca, cercle circassià o corranda pot ser una bona idea. Cal saber que darrerament s’ha introduït també el txa-txa-txa com a base per a ballar-la.
2. El tempo és de cercavila i l’acompanyament seria convenient que fos en ritme de 6/8 tirat endavant, com ja hem dit (si és txa-txa-txa 4/4). Per exemple, els acordionistes ho farien amb un patró de baix-acord constant a ritme de 6/8.
3. L’estructura: a cada part o es fa el pas simple o es fa el pas doble però en cap cas hi ha repartiment.
4. Com ja han suggerit sàviament alguns músics, recomanaríem despullar la nova dansa de vestigis que ja no tenen cap funcionalitat com l’introit i el contrapunt
5. Es recomana amb insistència utilitzar melodies de nova creació o melodies que no siguin sardanes per fer-la ballar.

Bolangera – Esbart del Bages

El Grup de recerca No em toquis els pops! té l’honor de presentar-vos el nou Tutorial de la dansa catalana de nova creació (encara sense nom, la dansa) perquè la pugueu aprendre a ballar amb elegància.

Us recordem que podeu continuar fent les vostres suggerències nominals aquí.
Teniu temps fins al proper solstici d’hivern.

Avui que ha arribat el solstici d’estiu, l’altre pol del termini per a fer propostes de noms per a la dansa de nova creació, el Grup de recerca No em toquis els pops! està content de la resposta internàutica que està tenint l’objecte d’estudi i agraeix a totes les persones que esteu col·laborant en aquest sondeig.

Abans de continuar recollint noms, El Grup de recerca No em toquis els pops! vol fer públiques algunes consideracions que s’han presentat amb claredat al punt de més lluminositat de l’any.

La primera reflexió que s’extreu d’aquesta primera cerca és que aquesta nova dansa ja ha pres, al llarg d’aquests 30 anys, noms ben variats que han estat utilitzats per a diverses persones o grups de persones per identificar-la com si ja sabessin del cert que es convertiria en una nova dansa diferenciada de la sardana. Per evitar anomenar-la “sardana curta” han fet servir noms com ara sardana cutra, dansa de la pota enrere, el ball de la cama torta, la sardana folkie de plaça, la curta folkie de plaça o sardana turca.

by Sensible @harvestflint

La segona reflexió és que aquesta manera de ballar la nova dansa sota el nom de sardana curta ha estat, certament, mirada amb dolença per algunes persones o grups de persones del ram a causa de les certeses de les quals eren i són coneixedors, siguin certeses de caire històric o tècnic. Davant la impotència i la incomprensió del que succeïa davant el seus ulls (i que encara succeeix), alguns van optar pel sarcarsme incrustat a noms com ara l’esguerrada, la txapussa, sardana embolicada, la botiflera, la rigidícula, la d’enlloc, la dànsia, sardana desgavellada, la invasora, la descatalanitzadora, el ball bufó, el ball a ruc, la popesca de qui res no pesca! o la desgraciada, pronunciats a consciència tot esperant que fessin l’efecte de dissuadir els balladors de continuar ballant d’aquesta manera, tot emfatitzant la vergonya.

Aquestes reflexions ens ha fet adonar que, en realitat, músics, balladors i mestres de dansa ja eren coneixedors durant tot aquest temps que això que s’estava repetint a plaça una i una altra vegada no era una sardana curta. I tot i això, moltes persones continuaven ballant-ho ara i adés sota el nom de sardana curta (i ho ballen encara ara) sense posar-hi remei. Perquè?

Alguns dels arguments plausibles per a respondre aquest interrogant han estat esbossats en l’article Llegendes urbanes però intuïm que podrien haver-n’hi d’altres de pes que encara no s’han pres en consideració a dia d’avui.

by Sensible @harvestflint

Per acabar, també ens hem adonat amb goig que hi ha músics, balladors i mestres de dansa que veuen la necessitat real de separar definitivament la nova dansa de la re-proposta de sardana curta feta als anys 80, re-proposta afinada a mesura que han anat apareixent més informacions rellevants amb el pas dels anys. Per això aquests col·laboradors han proposat noms agradables a l’orella, per a poder-la anomenar i que totes les persones que l’han après a ballar i la ballen a gust, puguin continuar fent-ho amb tranquil·litat d’esperit, sota un bon nom i amb una música apropiada. Algunes de les popostes recollides fins a dia d’avui són aquestes: poltxa, txatxera, txapolina, txa-txa-txa de l’Empordà o txa-txa-txa català, trinxat o sargantana.

Per tancar l’article, el Grup de recerca No em toquis els pops! vol afegir algunes consideracions que hwm recollit dels col·laboradors que creiem que potser poden ajudar a trobar un nom escaient i que ajudi a l’objectiu de diferenciar, sense equívoc, la nova dansa de la sardana:

1. Seria convenient que el nom no fos despectiu sinó elegant
2. Seria bo que no s’utilitzés el mot sardana o part d’aquest per a compondre el nou nom
3. I si subtilment remet als orígens, sense utilitzar el mot sardana, ja seria sublim
4. Diuen que els noms curts sempre funcionen

Si teniu un nom al pap, no dubteu i feu la vostra proposta aquí o parleu-ne als sobretaules.

Grup de recerca No em toquis els pops!
a juny 2024

L’objectiu de recollir aquestes llegendes urbanes comentades pel Grup de recerca No em toquis els pops! és reforçar la necessitat imperiosa de buscar un nou nom per a la nova dansa.

“Jo sempre l’he ballat així!” o “Jo sempre l’he tocat així!”
I ben fet que has fet! Donar ales a una nova dansa durant més de trenta anys és una feina per lloar. Ara que la pràctica està consolidada, ja és hora de buscar-li un nom ben escaient.

“Hi ha estudiosos que defensen que la dansa recollida en aquest web és una sardana”
Els components del Grup de recerca No em toquis els pops! certament voldríem conèixer aquests estudiosos que ho defensen per poder contrastar els seus coneixements amb les teories, propostes i pràctiques que tenim a la nostra disposició fins al moment present. Si en sou coneixedors d’algun o vosaltres mateixos en sou un, us agrairíem que us poséssiu en contacte amb nosaltres. Podeu fer-ho a través del correu electrònic nomtoquiselspops@proton.me per tal de concertar una trobada.

Cartell manllevat del cicle Llegendes Urbanes de Tarragona Literària de l’any 2012.

“A mi no m’han ensenyat mai la molla als tallers de sardana curta que he assistit”
Quina sort per a la nova dansa que durant l’aprenentatge de la sardana no t’hagis adonat que la molla formava part implícita de la didàctica. Tots els mestres de dansa del país amb coneixement de sardana curta i contrapàs, tan a plaça com quan fan tallers, ballen amb la suspensió incorporada. Però atenció! Cal saber que la suspensió, la molla, el rebot, el tots som pops o com vulguis dir-ne d’aquesta qualitat de moviment tan pròpia de la sardana, va en detriment de la nova dansa.

“Tothom la balla així”
Bé, tothom, tothom no. Mentiríem si ho afirméssim però en aquest cas, el gregarisme dels humans, la seva capacitat de cedir fàcilment a la pressió del grup i la tendència a copiar sense pensar ha jugat molt a favor de la nova dansa! També que a algunes persones els va interessar molt al seu moment vendre aquesta manera de ballar com una pràctica que invocava els valors de la contracultura en contraposició a una re-proposta argumentada amb fonaments teòrico-pràctics.  Moltes persones amants del llibertinatge van comprar aquesta contracultura sense adonar-se que el que feien en realitat era donar ales a una nova dansa.

“Jo la ballo com vull”
Tothom és lliure de ballar com vulgui soni el que soni, només faltaria!
Si sona una rumba i es vol ballar un xotis, és lícit. Però s’estarà ballant un xotis i no una rumba, encara que el que soni sigui una rumba.
Si sona un an-dro i es balla un xotis, és lícit. Però s’estarà ballant un xotis i no un an-dro, encara que el que soni sigui un an-dro.
Si sona un ball pla i es vol improvisar sortint de l’estructura i dels punts de dansa, és lícit. Però serà una improvisació de dansa i no un ball pla, encara que el que soni sigui un ball pla.
Si sona un branle d’Aussau i es fa el que es pot, és lícit. Es fa el que es pot, encara que el que soni sigui un branle d’Aussau.
Si sona una sardana i es vol ballar la nova dansa, és lícit. Però s’estarà ballant la nova dansa i no una sardana, encara que el que soni sigui una sardana.
Ara, el Grup de recerca No em toquis els pops! prefereix que la nova dansa vagi acompanyada de música adequada per a ballar la nova dansa. És per això també que hem obert un concurs de composició, per engrandir el gruix de composicions inspirades amb l’aire que necessita la nova dansa. Sou convidats a participar-hi i en aquest enllaç hi trobareu les bases del concurs.

“Aquesta manera de ballar només és una variació de la sardana”
Com hem explicat en un altre article, la nova dansa va néixer en el moment que durant l’aprenentatge de la sardana curta es va perdre la qualitat de moviment que li és pròpia i es va valorar i potenciar, inconscientment, la fàcil transmissió dels punts de txa-txa-txa i de polca en els quals s’havia transformat sense poder-hi fer res. Nosaltres no eludirem mai els seus orígens però resulta que el que en un inici podia haver estat només una variació, ha acabat mudant coses tan essencials que s’ha convertit en una altra dansa.
Alguns d’aquests canvis substancials de punts fonamentals de l’estructura de la dansa són:
– En aquesta nova dansa la direcció del moviment no canvia fins al final del segment.
– En aquesta nova dansa no hi ha suspensió. Els punts de dansa tenen la qualitat d’un pas chassé.
– La posició corporal bascula fins a girar-se entre 45º i 90º al final de cada segment.
– Un ballador de la nova dansa no pot ballar a la mateixa rotllana al costat d’un ballador de sardanes sense xocar constantment.

“Però… la sardana i el txa-txa-txa s’assemblen!”
De veritat? Deixeu-nos-ho tornar a llegir: la sardana i el txa-txa-txa s’assemblen.
Bé, seria com dir que la sardana i la bolangera s’assemblen! O que la sardana i la corranda s’assemblen. No trobeu? És cert que podem trobar punts en comú entre diferents danses i, en aquest cas concret, no podem oblidar que els testos se retiren a les olles. Però si hom hi entén de ball, ni que sigui una mica, és fàcil adonar-se de les diferències notables i decisives entre les danses. I si no s’hi entén no cal preocupar-se gaire: només que s’hi pari un xic d’atenció és possible veure i percebre els canvis substancials d’ambdues danses.

“Totes les partitures de sardanes curtes són a 6/8”
Això sembla. Però no podem oblidar que la partitura sempre ha estat només un suport visual per als sonadors, per a poder recordar la diversitat de melodies. En realitat l’aire de la dansa o ja es coneix o es transmet boca-orella, per mimetisme. I si no, pregunteu-ho als músics de cobla!

Grup de recerca No em toquis els pops!
maig 2024

L’origen de la nova dansa és ben sabut i a dia d’avui els protagonistes de l’aventura són tots ben vius!

Són poques i conegudes les persones que van començar a treballar seriosament a finals dels 70, principis dels 80 amb el contrapàs i els seus misteris: mapes, manuscrits, algunes pràctiques vives, més el coneixement teòric i practic de la dansa concreta i general van permetre endinsar-s’hi i posar una mica de claror al batibull del llegat de l’arxiu (massa vegades incomplet) i de la pràctica a través d’un treball rigorós i excel·lent que continua donant els seus fruits.

Naturalment va aparèixer un altre misteri: com es deuria ballar la sardana curta? En aquells moments no la ballava ningú, però amb el camí recorregut ja es podia imaginar, contrastant-la amb testimonis vius i amb el coneixement previ i adquirit, i posar-la als peus.

Potser va ser el punt d’inconsciència que ofereix la joventut el motiu pel qual ben aviat, amb noblesa d’intencions, es va posar el coneixement a l’abast de tothom a través de tallers pràctics de dansa.

El que no es podia saber és que als tallers hi acudirien persones que no dominaven la molla (que ja no sabien ballar sardanes llargues) o que perdrien pel camí aquesta qualitat del moviment que la sardana requereix i que segurament s’hagués hagut de remarcar tres vegades més. Precisament aquests fets, farien tergiversar l’encertada re-proposta fins arribar a l’aparició d’una nova dansa sense molla, amb una estructura simplificada i amb uns punts de dansa i uns canvis de direcció corporals inexistents a les sardanes (ni a les llargues ni a les curtes) i inexistents als contrapassos, pares de la sardana.

El boca-orella i la facilitat d’aprenentatge de la nova dansa descrita amb escreix en aquest web ha fet la resta fent-la arribar a tot el país i part de l’estranger com heu pogut veure a les bones pràctiques.

I d’això aviat en farà 40 anys! Aquesta nova dansa ha arrelat amb força sobretot a l’entorn del ball folk manllevant descaradament durant totes aquestes dècades el nom de la seva mare: la sardana curta. Per esmenar aquesta orfandat de nom, el Grup de recerca No em toquis els pops!, li busca incessantment un nou nom ben bonic que li permeti emancipar-se tot deixant de fer servir el nom en préstec. Ja seria hora!

Podeu proposar el nou nom a l’article d’aquest mateix web Proposa un nom!

Grup de recerca No em toquis els pops!
abril 2024

Hem observat que hi ha alguns músics que han compost, generosament, música per a la dansa de nova creació enlloc de compondre sardanes balladores, que s’endevina que era la seva intenció primera pels noms o per la definició mateixa de gènere que va adjunta a les partitures trobades en diversos reculls, tot i que creiem fermament que va ser fet de manera involuntària i emportats per la rauxa que genera l’emoció de tenir una cosa nova entre mans.

De fet, tothom sap que en el món de les sardanes, quan un músic compon una sardana que no és balladora (que parlant en plata vol dir que ha escrit una cosa molt bonica amb olor de sardana però que no ha acabat de trobar l’aire de la dansa que permet ballar-la a pler), a aquesta composició se l’anomena “sardana de concert”.

Les “sardanes de concert” que són específiques de sardana curta, resulta que van com anell al dit per a la dansa de nova creació, sobretot per fer el pas de polca. Per això per acompanyar la nova dansa hem descartat algunes composicions modernes, les melodies de les quals popegen amb excés, com “La barroca” (Punt de Trobada I. 1995) o “Cap a l’Alba” (Primavera Mazarico. DINSIC. 2015)

Els músics que van compondre aquestes “sardanes curtes de concert”, ho van fer seguint el que alguns creien en aquell moment que era música per a fer ballar sardanes curtes. No ha estat fins anys després que, sortint de l’equívoc, hem vist que l’aire de les seves melodies ens porta clarament al galop o a la cercavila, aire fantàstic per a ballar la dansa de nova creació (encara sense nom).

A continuació, a tall d’il·lustració, us compartim algunes composicions de “sardanes curtes de concert” molt aptes per a la dansa de nova creació.

De marxa

Hem trobat una curiositat en la publicació on es recull aquesta melodia. Allí, aquesta melodia està descrita de la següent manera: sardana/cercavila. Ens hem quedat parats. Com molt bé sabeu, perquè ha estat explicat abastament en aquest web, són dos gèneres que no tenen res a veure. L’única explicació plausible que modestament se’ns acudeix és que la persona responsable del recull no sigués conscient de la diferència notable entre la dansa de nova creació i la sardana. És una temeritat posar alegrement aquests dos gèneres un al costat de l’altre com si fossin sinònims!

Aquesta és la primera de les composicions que en aquests moments recomanem per acompanyar amb encert la dansa de nova creació.

Sardana curta de gambals

Aquesta melodia va ser composta inicialment amb la intenció de fer una sardana curta, com el seu nom indica.

La Mare dels Ous. DINSIC. 2008

És un art difícil el de fer sonar com una sardana una melodia que, per sort nostra, ha nascut amb un altre aire. Els músics sabeu que caldria treballar molt bé l’acompanyament i, segurament, l’articulació de la mà dreta, entre altres coses… i no sé si ens en sortiríem. La noble intenció que tenia la compositora de donar-li un aire exòtic a la peça anant a buscar inspiració en gèneres de l’altre costat de l’oceà va desdibuixar tant el gènere inicial que es fa difícil interpretar-lo com a tal.

Llavors, per no complicar-nos l’existència us proposem que, en el moment d’interpretar aquesta peça, li donem l’aire que li és propi, ennoblint-la i utilitzant-la per engreixar la col·lecció de grans èxits que acompanyaran la dansa de nova creació.

Quan arriba el bon temps

Podria ser que aquesta preciosa melodia també sigués apropiada per acompanyar a la dansa de nova creació però no ho tenim clar perquè hi ha hagut músics que l’han arranjat i interpretat de manera que es podia ballar com una sardana. Per això la posem a debat: l´últim que voldríem seria apropiar-nos d’una sardana. Cada cosa al seu calaix!

La Mare dels Ous. DINSIC. 2008

Tot i que a la part A neix involuntàriament aquest aire tirat endavant que li és tan propi a la nova dansa, tenim ben bé la sensació que, a la part B, la melodia popeja… Si fos així, seria realment una llàstima pel nostre propòsit dels grans èxits.

Què hi diríeu vosaltres?

Agrairem que envieu les vostres sinceres opinions a nomtoquiselspops@proton.me
Segur que seran de gran utilitat per a la reflexió!

L’Emili Vendrell fill és, certament, un visionari!

Intèrpret: Emili Vendrell (Fill) (amb l’acompanyament del Conjunt Seysson)
Títol de l’àlbum: Llevantina
Format: EP 45 RPM
Segell: Saef
Número de Catàleg: SAP 55027
Any: 1961

A1: Llevantina [Vicenç Bou, Ramon Ribera, Joan Serracant] 0:00
A2: Esclat Primaveral [Elisard Sala, Emili Vendrell i Ibars] 3:01
B1: Per Tu Ploro [Joan Maragall, Pep Ventura] 6:58
B2: Cha Cha De L’Empordà [Ricard Bravo] 10:05

http://vinilissim.blogspot.com

La música que acompanya la dansa de nova creació llegeix fidelment els valors anotats als pentagrames i, habitualment, es toca a una velocitat i a un ritme que s’acosta més a la corranda o a la bolangera que no pas a la sardana.

La Mare dels Ous. DINSIC. 2008

Ja hi ha algunes composicions nascudes arrel d’aquesta nova manera de tocar per fer ballar aquesta dansa de nova creació sense queixa dels balladors, doncs no ballen sardanes. Les composicions que s’utilitzen per ballar-la fins a dia d’avui, tenen melodies que porten a interpretar-les més com a bolangeres o cercaviles. Tenen un tempo ràpid i amb una tendència de fer tirar la música endavant, com és propi dels gèneres anomenats o fins i tot de les xampanyes (dansa europea nacionalitzada gràcies a la variant “a la catalana” única a Europa i pròpia del nostre país).

Els músics també necessiten un nom per poder anomenar aquesta dansa quan es posin a tocar melodies per fer-la ballar. Els músics necessiten poder parlar amb propietat quan es dirigeixen als balladors.

En el moment que els balladors proven de ballar sardanes amb aquesta manera d’interpretar la música, no se’n surten i no tenen més remei que anar-se a queixar als músics que, inconscientment, els hi han venut naps per cols. “És impossible fer la molla amb elegància de la manera com sona la música!”, diuen.

Perquè?

Doncs perquè quan un contrabaixista entra a tocar el contrabaix a una cobla, sempre explica que cal aprendre a tocar per donar a la dansa l’aire que li és propi. Explica que no es pot llegir els valors de les notes tal com estan escrits a la partitura o la dansa perd l’aire de sardana i els balladors no poden ballar-la.

aire de sardana

El mateix passa amb la sardana curta, que per aprendre a tocar-la no es poden llegir les notes tal com estan escrites a la partitura. Cal donar-li l’aire de sardana perquè els balladors puguin ballar-la.

aire de sardana

Grup de recerca No em toquis els pops!
febrer 2024

Després de la recerca d’un nom per a la dansa catalana de nova creació a través d’un procés participatiu, tanquem a dia 21 de desembre del 2024 la secció de pluja d’idees del nom per centrar-nos a la nova proposta nominal detallada en aquest article.

Als comentaris, tot i que ja són tancats, podeu consultar la pluja d’idees feta fins al Solstici d’hivern.

Grup de recerca No em toquis els pops!