Avui que ha arribat el solstici d’estiu, l’altre pol del termini per a fer propostes de noms per a la dansa de nova creació, el Grup de recerca No em toquis els pops! està content de la resposta internàutica que està tenint l’objecte d’estudi i agraeix a totes les persones que esteu col·laborant en aquest sondeig.
Abans de continuar recollint noms, El Grup de recerca No em toquis els pops! vol fer públiques algunes consideracions que s’han presentat amb claredat al punt de més lluminositat de l’any.
La primera reflexió que s’extreu d’aquesta primera cerca és que aquesta nova dansa ja ha pres, al llarg d’aquests 30 anys, noms ben variats que han estat utilitzats per a diverses persones o grups de persones per identificar-la com si ja sabessin del cert que es convertiria en una nova dansa diferenciada de la sardana. Per evitar anomenar-la “sardana curta” han fet servir noms com ara sardana cutra, dansa de la pota enrere, el ball de la cama torta, la sardana folkie de plaça, la curta folkie de plaça o sardana turca.
by Sensible @harvestflint
La segona reflexió és que aquesta manera de ballar la nova dansa sota el nom de sardana curta ha estat, certament, mirada amb dolença per algunes persones o grups de persones del ram a causa de les certeses de les quals eren i són coneixedors, siguin certeses de caire històric o tècnic. Davant la impotència i la incomprensió del que succeïa davant el seus ulls (i que encara succeeix), alguns van optar pel sarcarsme incrustat a noms com ara l’esguerrada, la txapussa, sardana embolicada, la botiflera, la rigidícula, la d’enlloc, la dànsia, sardana desgavellada, la invasora, la descatalanitzadora, el ball bufó, el ball a ruc, la popesca de qui res no pesca! o la desgraciada, pronunciats a consciència tot esperant que fessin l’efecte de dissuadir els balladors de continuar ballant d’aquesta manera, tot emfatitzant la vergonya.
Aquestes reflexions ens ha fet adonar que, en realitat, músics, balladors i mestres de dansa ja eren coneixedors durant tot aquest temps que això que s’estava repetint a plaça una i una altra vegada no era una sardana curta. I tot i això, moltes persones continuaven ballant-ho ara i adés sota el nom de sardana curta (i ho ballen encara ara) sense posar-hi remei. Perquè?
Alguns dels arguments plausibles per a respondre aquest interrogant han estat esbossats en l’article Llegendes urbanes però intuïm que podrien haver-n’hi d’altres de pes que encara no s’han pres en consideració a dia d’avui.
by Sensible @harvestflint
Per acabar, també ens hem adonat amb goig que hi ha músics, balladors i mestres de dansa que veuen la necessitat real de separar definitivament la nova dansa de la re-proposta de sardana curta feta als anys 80, re-proposta afinada a mesura que han anat apareixent més informacions rellevants amb el pas dels anys. Per això aquests col·laboradors han proposat noms agradables a l’orella, per a poder-la anomenar i que totes les persones que l’han après a ballar i la ballen a gust, puguin continuar fent-ho amb tranquil·litat d’esperit, sota un bon nom i amb una música apropiada. Algunes de les popostes recollides fins a dia d’avui són aquestes: poltxa, txatxera, txapolina, txa-txa-txa de l’Empordà o txa-txa-txa català, trinxat o sargantana.
Per tancar l’article, el Grup de recerca No em toquis els pops! vol afegir algunes consideracions que hwm recollit dels col·laboradors que creiem que potser poden ajudar a trobar un nom escaient i que ajudi a l’objectiu de diferenciar, sense equívoc, la nova dansa de la sardana:
- Seria convenient que el nom no fos despectiu sinó elegant
- Seria bo que no s’utilitzés el mot sardana o part d’aquest per a compondre el nou nom
- I si subtilment remet als orígens, sense utilitzar el mot sardana, ja seria sublim
- Diuen que els noms curts sempre funcionen
Si teniu un nom al pap, no dubteu i feu la vostra proposta aquí o parleu-ne als sobretaules.