Des de fa unes dècades corre pel país una dansa de nova creació que semblava orfe de nom.
Aquesta dansa que, que pels que hi enteneu de dansa podreu percebre que consta d’un pas de polca seguit d’un pas de txa-txa-txa, malauradament ha arribat a la població com a “sardana curta”. Fins i tot molt bons músics i balladors així ho creuen quan interpreten les seves melodies o la ballen però vosaltres sabeu que això que hem vist no s’assembla gens a una sardana i si no, mireu!
Pas de polca
Pas de txa-txa-txa
Aquesta nova dansa ha tingut un gran èxit per dos motius: per la facilitat de l’aprenentatge d’aquests passos (el pas de polca i el pas de txa-txa-txa combinats) i perquè se suposava que era una dansa molt nostrada recuperada del passat. Certament el fet de tenir dues parts i de ballar-se en rotllana hi ha ajudat molt en aquesta última creença.
Però és interessant que sapigueu que la nostra sardana (tan si és curta com si és llarga) és una dansa que per fer-ne els seus passos, cal dominar una característica que la fa única i inconfusible:
LA MOLLA
Com bé sabeu, la dansa de nova creació no té molla. Aquest és només un dels motius per afirmar a consciència que aquesta nova dansa no és una sardana, encara que moltes persones així l’anomenin perpetuant l’equívoc.
Precisament per això, el Grup de recerca No em toquis els pops! va portar a terme durant el 2024 una campanya nacional per buscar un nom bonic per aquesta dansa de nova creació que fes honor a la seva pròpia història per a poder-la ballar amb tranquil·litat d’esperit i gaudint-la al màxim. Podeu consultar en article el resultat del procés participatiu: la pluja d’idees del noms proposats per a aquesta nova dansa catalana que ha arribat a tots els racons del país i part de l’estranger.
Aquesta campanya va arribar a la seva fi al Solstici d’hivern del 2024. D’aquesta feina feta se’n va desprendre una nova proposta nominal que trobareu en aquest altre article on esperem les vostres aportacions col·lectives.