L’objectiu de recollir aquestes llegendes urbanes comentades pel Grup de recerca No em toquis els pops! és reforçar la necessitat imperiosa de buscar un nou nom per a la nova dansa.
“Jo sempre l’he ballat així!” o “Jo sempre l’he tocat així!”
I ben fet que has fet! Donar ales a una nova dansa durant més de trenta anys és una feina per lloar. Ara que la pràctica està consolidada, ja és hora de buscar-li un nom ben escaient.
“Hi ha estudiosos que defensen que la dansa recollida en aquest web és una sardana”
Els components del Grup de recerca No em toquis els pops! certament voldríem conèixer aquests estudiosos que ho defensen per poder contrastar els seus coneixements amb les teories, propostes i pràctiques que tenim a la nostra disposició fins al moment present. Si en sou coneixedors d’algun o vosaltres mateixos en sou un, us agrairíem que us poséssiu en contacte amb nosaltres. Podeu fer-ho a través del correu electrònic nomtoquiselspops@proton.me per tal de concertar una trobada.
Cartell manllevat del cicle Llegendes Urbanes de Tarragona Literària de l’any 2012.
“A mi no m’han ensenyat mai la molla als tallers de sardana curta que he assistit”
Quina sort per a la nova dansa que durant l’aprenentatge de la sardana no t’hagis adonat que la molla formava part implícita de la didàctica. Tots els mestres de dansa del país amb coneixement de sardana curta i contrapàs, tan a plaça com quan fan tallers, ballen amb la suspensió incorporada. Però atenció! Cal saber que la suspensió, la molla, el rebot, el tots som pops o com vulguis dir-ne d’aquesta qualitat de moviment tan pròpia de la sardana, va en detriment de la nova dansa.
“Tothom la balla així”
Bé, tothom, tothom no. Mentiríem si ho afirméssim però en aquest cas, el gregarisme dels humans, la seva capacitat de cedir fàcilment a la pressió del grup i la tendència a copiar sense pensar ha jugat molt a favor de la nova dansa! També que a algunes persones els va interessar molt al seu moment vendre aquesta manera de ballar com una pràctica que invocava els valors de la contracultura en contraposició a una re-proposta argumentada amb fonaments teòrico-pràctics. Moltes persones amants del llibertinatge van comprar aquesta contracultura sense adonar-se que el que feien en realitat era donar ales a una nova dansa.
“Jo la ballo com vull”
Tothom és lliure de ballar com vulgui soni el que soni, només faltaria!
Si sona una rumba i es vol ballar un xotis, és lícit. Però s’estarà ballant un xotis i no una rumba, encara que el que soni sigui una rumba.
Si sona un an-dro i es balla un xotis, és lícit. Però s’estarà ballant un xotis i no un an-dro, encara que el que soni sigui un an-dro.
Si sona un ball pla i es vol improvisar sortint de l’estructura i dels punts de dansa, és lícit. Però serà una improvisació de dansa i no un ball pla, encara que el que soni sigui un ball pla.
Si sona un branle d’Aussau i es fa el que es pot, és lícit. Es fa el que es pot, encara que el que soni sigui un branle d’Aussau.
Si sona una sardana i es vol ballar la nova dansa, és lícit. Però s’estarà ballant la nova dansa i no una sardana, encara que el que soni sigui una sardana.
Ara, el Grup de recerca No em toquis els pops! prefereix que la nova dansa vagi acompanyada de música adequada per a ballar la nova dansa. És per això també que hem obert un concurs de composició, per engrandir el gruix de composicions inspirades amb l’aire que necessita la nova dansa. Sou convidats a participar-hi i en aquest enllaç hi trobareu les bases del concurs.
“Aquesta manera de ballar només és una variació de la sardana”
Com hem explicat en un altre article, la nova dansa va néixer en el moment que durant l’aprenentatge de la sardana curta es va perdre la qualitat de moviment que li és pròpia i es va valorar i potenciar, inconscientment, la fàcil transmissió dels punts de txa-txa-txa i de polca en els quals s’havia transformat sense poder-hi fer res. Nosaltres no eludirem mai els seus orígens però resulta que el que en un inici podia haver estat només una variació, ha acabat mudant coses tan essencials que s’ha convertit en una altra dansa.
Alguns d’aquests canvis substancials de punts fonamentals de l’estructura de la dansa són:
– En aquesta nova dansa la direcció del moviment no canvia fins al final del segment.
– En aquesta nova dansa no hi ha suspensió. Els punts de dansa tenen la qualitat d’un pas chassé.
– La posició corporal bascula fins a girar-se entre 45º i 90º al final de cada segment.
– Un ballador de la nova dansa no pot ballar a la mateixa rotllana al costat d’un ballador de sardanes sense xocar constantment.
“Però… la sardana i el txa-txa-txa s’assemblen!”
De veritat? Deixeu-nos-ho tornar a llegir: la sardana i el txa-txa-txa s’assemblen.
Bé, seria com dir que la sardana i la bolangera s’assemblen! O que la sardana i la corranda s’assemblen. No trobeu? És cert que podem trobar punts en comú entre diferents danses i, en aquest cas concret, no podem oblidar que els testos se retiren a les olles. Però si hom hi entén de ball, ni que sigui una mica, és fàcil adonar-se de les diferències notables i decisives entre les danses. I si no s’hi entén no cal preocupar-se gaire: només que s’hi pari un xic d’atenció és possible veure i percebre els canvis substancials d’ambdues danses.
“Totes les partitures de sardanes curtes són a 6/8”
Això sembla. Però no podem oblidar que la partitura sempre ha estat només un suport visual per als sonadors, per a poder recordar la diversitat de melodies. En realitat l’aire de la dansa o ja es coneix o es transmet boca-orella, per mimetisme. I si no, pregunteu-ho als músics de cobla!