Author Archives: Margarida Sellares Buscart

La música de la nova dansa II

Hem observat que hi ha alguns músics que han compost, generosament, música per a la dansa de nova creació enlloc de compondre sardanes balladores, que s’endevina que era la seva intenció primera pels noms o per la definició mateixa de gènere que va adjunta a les partitures trobades en diversos reculls, tot i que creiem fermament que va ser fet de manera involuntària i emportats per la rauxa que genera l’emoció de tenir una cosa nova entre mans.

De fet, tothom sap que en el món de les sardanes, quan un músic compon una sardana que no és balladora (que parlant en plata vol dir que ha escrit una cosa molt bonica però que no ha acabat de trobar l’aire de la dansa que permet ballar-la a pler), a aquesta composició se l’anomena “sardana de concert”.

Les “sardanes de concert” que són específiques de sardana curta, resulta que van com anell al dit per a la dansa de nova creació, sobretot per fer el pas de polca. Per això per acompanyar la nova dansa hem descartat algunes composicions modernes, les melodies de les quals popegen amb excés, com “La barroca” (Punt de Trobada I. 1995) o “Cap a l’Alba” (Primavera Mazarico. DINSIC. 2015)

Els músics que van compondre aquestes “sardanes curtes de concert”, ho van fer seguint el que alguns creien en aquell moment que era música per a fer ballar sardanes. No ha estat fins anys després que, sortint de l’equívoc, hem vist que l’aire de les seves melodies ens porta clarament al galop o a la cercavila, aire fantàstic per a ballar la dansa de nova creació (encara sense nom).

A continuació, a tall d’il·lustració, us compartim algunes composicions de “sardanes curtes de concert” molt aptes per a la dansa de nova creació.

De marxa

Hem trobat una curiositat en la publicació on es recull aquesta melodia. Allí, aquesta melodia està descrita de la següent manera: sardana/cercavila. Ens hem quedat parats. Com molt bé sabeu, perquè ha estat explicat abastament en aquest web, són dos gèneres que no tenen res a veure. L’única explicació plausible que modestament se’ns acudeix és que la persona responsable del recull no sigués conscient de la diferència notable entre la dansa de nova creació i la sardana. És una temeritat posar alegrement aquests dos gèneres un al costat de l’altre com si fossin sinònims!

Aquesta és la primera de les composicions que en aquests moments recomanem per acompanyar amb encert la dansa de nova creació.

Sardana curta de gambals

Aquesta melodia va ser composta inicialment amb la intenció de fer una sardana curta, com el seu nom indica.

La Mare dels Ous. DINSIC. 2008

És un art difícil el de fer sonar com una sardana una melodia que, per sort nostra, ha nascut amb un altre aire. Els músics sabeu que caldria treballar molt bé l’acompanyament i, segurament, l’articulació de la mà dreta, entre altres coses… i no sé si ens en sortiríem. La noble intenció que tenia la compositora de donar-li un aire exòtic a la peça anant a buscar inspiració en gèneres de l’altre costat de l’oceà va desdibuixar tant el gènere inicial que es fa difícil interpretar-lo com a tal.

Llavors, per no complicar-nos l’existència us proposem que, en el moment d’interpretar aquesta peça, li donem l’aire que li és propi, ennoblint-la i utilitzant-la per engreixar la col·lecció de grans èxits que acompanyaran la dansa de nova creació.

Quan arriba el bon temps

Podria ser que aquesta preciosa melodia també sigués apropiada per acompanyar a la dansa de nova creació però no ho tenim clar perquè hi ha hagut músics que l’han arranjat i interpretat de manera que es podia ballar com una sardana. Per això la posem a debat: l´últim que voldríem seria apropiar-nos d’una sardana. Cada cosa al seu calaix!

La Mare dels Ous. DINSIC. 2008

Tot i que a la part A neix involuntàriament aquest aire tirat endavant que li és tan propi a la nova dansa, tenim ben bé la sensació que, a la part B, la melodia popeja… Si fos així, seria realment una llàstima pel nostre propòsit dels grans èxits.

Què hi diríeu vosaltres?

Agrairem que envieu les vostres sinceres opinions a nomtoquiselspops@proton.me
Segur que seran de gran utilitat per a la reflexió!

Grup de Recerca No em toquis els pops!
març 2024

El txa-txa-txa català

L’Emili Vendrell fill és, certament, un visionari!

Intèrpret: Emili Vendrell (Fill) (amb l’acompanyament del Conjunt Seysson)
Títol de l’àlbum: Llevantina
Format: EP 45 RPM
Segell: Saef
Número de Catàleg: SAP 55027
Any: 1961

A1: Llevantina [Vicenç Bou, Ramon Ribera, Joan Serracant] 0:00
A2: Esclat Primaveral [Elisard Sala, Emili Vendrell i Ibars] 3:01
B1: Per Tu Ploro [Joan Maragall, Pep Ventura] 6:58
B2: Cha Cha De L’Empordà [Ricard Bravo] 10:05

http://vinilissim.blogspot.com

La música de la nova dansa I

La música que acompanya la dansa de nova creació llegeix fidelment els valors anotats als pentagrames i, habitualment, es toca a una velocitat i a un ritme que s’acosta més a la corranda o a la bolangera que no pas a la sardana.

La Mare dels Ous. DINSIC. 2008

Ja hi ha algunes composicions nascudes arrel d’aquesta nova manera de tocar per fer ballar aquesta dansa de nova creació sense queixa dels balladors, doncs no ballen sardanes. Les composicions que s’utilitzen per ballar-la fins a dia d’avui, tenen melodies que porten a interpretar-les més com a bolangeres o cercaviles. Tenen un tempo ràpid i amb una tendència de fer tirar la música endavant, com és propi dels gèneres anomenats o fins i tot de les xampanyes (dansa europea nacionalitzada gràcies a la variant “a la catalana” única a Europa i pròpia del nostre país).

Els músics també necessiten un nom per poder anomenar aquesta dansa quan es posin a tocar melodies per fer-la ballar. Els músics necessiten poder parlar amb propietat quan es dirigeixen als balladors.

 

En el moment que els balladors proven de ballar sardanes amb aquesta manera d’interpretar la música, no se’n surten i no tenen més remei que anar-se a queixar als músics que, inconscientment, els hi han venut naps per cols. “És impossible fer la molla amb elegància de la manera com sona la música!”, diuen.

Perquè?

Doncs perquè quan un contrabaixista entra a tocar el contrabaix a una cobla, sempre explica que cal aprendre a tocar per donar a la dansa l’aire que li és propi. Explica que no es pot llegir els valors de les notes tal com estan escrits a la partitura o la dansa perd l’aire de sardana i els balladors no poden ballar-la.

aire de sardana

El mateix passa amb la sardana curta, que per aprendre a tocar-la no es poden llegir les notes tal com estan escrites a la partitura. Cal donar-li l’aire de sardana perquè els balladors puguin ballar-la.

aire de sardana

Grup de recerca No em toquis els pops!
febrer 2024

Proposa un nom!

Volem buscar un nom que sigui ben bonic i escaient per a la dansa catalana de nova creació i volem que  sigui a través d’un procés participatiu.

Per això hem deixat oberts els comentaris on podeu fer les vostres aportacions sobre quin nom us sembla que hauria de tenir aquesta nova dansa catalana que ha arribat a tots els racons del país i part de l’estranger. Podreu fer aportacions fins a l’arribada del solstici d’hivern 2024.

la dansa nova?
la sarda?
la figa?

deixa la teva proposta clicant a l’enllaç Replies que trobaràs sota el títol de l’article “Proposa un nom!”.
(El correu electrònic que es demana no serà visible i només el farem servir en cas d’haver-nos de posar personalment en contacte amb vosaltres.)

Grup de Recerca No em toquis els pops!
a febrer 2024