Author Archives: rcarret5

Exercicis de química: propietats periòdiques dels elements

Sèrie d’exercicis (alguns són de repàs):

Exercicis de la pàgina 216 del llibre de text:

2 (a partir de la config. electrònica saber col·locar un element en la TP sense necessitat de mirar-la: grup i període)

4

6 (sense mirar els valors exactes, saber comparar els valors d’aquestes propietats dins un mateix grup i/o període)

7 (veure exemple 3 de la teoria i entendre què és 1 eV equiva a 1,602·10-2 J)

8 i de 10 a 20

Sí que és bastant, però seleccioneu i feu el que pugueu. He posat els exercicis que crec que val la pena que us mireu. Molts són curts de fer si els enteneu. Intenteu raonar totes les respostes.

Ànims!

Epidèmia de grip porcina: ens hem d’espantar?

Aquests dies els mitjans de comunicació es fan ressò d’una sèrie de morts a Mèxic i Estats Units que sembla que són degudes a un virus mutant que prové del virus de la grip porcina (és a dir, un virus que ha experimentat petits canvis en la seva seqüència d’ADN que conté la informació genètica i que l’han fet capaç d’infectar éssers humans sense que el nostre sistema immunitari el pugui combatre).

No sabem fins a quin punt ens hem d’alarmar, però si volem estar informats, podem consultar la web de l’OMS (Organització Mundial de la Salut).

Benvinguts al BLOC de CIÈNCIA de l’IES GABRIELA MISTRAL de Sant Vicenç dels Horts !!!

El departament de Ciències Experimentals us presenta aquesta nova eina que ens pot ajudar a descobrir que la ciència és molt més que una assignatura!

Rosa Sant JordiSant Jordi 2009:

per Sant Jordi, un llibre i una rosa! (diu la dita popular)

I, per què no, un llibre que parli de ciència?!

finalista premis edublog 2009Som finalistes en el III Premio Espiral edublogs 2009 !!

Vídeo del mes (abril 2009):

Primeres imatges de vídeo en 3D on es pot veure com una cèl·lula infectada amb el virus de la SIDA (VIH) n’infecta d’altres que estaven sanes. Realitzades per un equip de científics de l’Hospital Mount Sinai de Nova York, han publicat el treball en la revista Science (27 de març de 2009).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1wTCYnWYsCQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Marató de TV3 2008: LES MALALTIES MENTALS GREUS

Anunci de la Marató de TV3 2008

Si vols tenir més informació sobre totes les activitats relacionades amb la Setmana de la Ciència a Catalunya:

setmana ciència

La torre d’electrons: un exemple de com la Biologia i la Química són inseparables

Com vam comentar l’altre dia a classe de Química, el que estem explicant sobre reaccions REDOX i piles electroquímiques és imprescindible per entendre les cadenes respiratòries dels bacteris i dels mitocondris de les cèl·lules eucariotes.

Us adjunto dues imatges gràfiques extretes de de “Biology of microorganisms” (Brock et al., 7th edition, 1994).

torre d’electronssistema de transport d’electrons

De vegades el llenguatge complica una mica les coses, no? Per exemple:

– a què ens referim quan diem acceptor i donador d’electrons?

– el parell redox CO2/glucosa es refereix a una semireacció amb un únic pas o en diferents passos o etapes?

En general, les vies metabòliques que els bacteris i les cèl·lules eucariotes utilitzen per obtenir energia consisteixen en anar oxidant els substrats (glucosa, p. ex.). Aquesta oxidació no es produeix en un únic pas, sinó que són necessaris una sèrie de substàncies intermediàries (transportadors d’electrons). Una de les més conegudes és el coenzim NAD+, que es troba en dissolució en el medi cel·lular. Un altre grup de transportadors es troben fixats en la membrana, com es pot veure en la segona figura de l’article (de fet, es tracta d’una típica cadena transportadora d’electrons).

Podríem fer moltes més observacions, però us deixo pas a la vostra interpretació:

– per què els organismes aeròbics obtenen avantatge energètic en els seus processos catabòlics si els comparem amb els anaeròbics?

–  tota l’energia alliberada en la cadena transportadora d’electrons s’acumula en forma de gradient de protons en un costat de la membrana. Com ho aprofita la cèl·lula per recuperar i emmagatzemar l’energia d’una forma eficient i utilitzable en tot moment?

– per què parlem de fosforilació oxidativa?

Espero les vostres respostes via “comentaris”. Ja sabeu que les tindré positivament en compte. Qualsevol dubte (que hi han de ser), ja ho sabeu, compartiu-lo.

Exercicis de química: piles electroquímiques

Encara no puc penjar les imatge de la torre d’electrons, no patiu però perquè igualment podeu fer els següents exercicis de la plana 196 del llibre:

– completeu el 14

– exercicis 16, 17, 18, 19 i 21

Com hem comentat a classe, mireu-vos els exercicis resolts de les pàgines 189 – 190.

Espero que em plantegeu dubtes a través de l’opció de comentaris.

Ànims!

Activitats Ciències Naturals 3r – grups C i D

Us proposo el següent:

– llegiu pàgines 60-61 del llibre de text, feu un petit esquema-resum i feu les activitats (3r C ja vau començar, ho podeu acabar)

– llegiu pàgines 62-64 i intenteu completar la taula que us poso adjunta (feu el que pugueu, quan tornem de vacances treballarem aquesta taula):

Taula enllaç químic 3r ESO

Bé, ja sé que tindreu dubtes, és normal. Us animo a utilitzar l’opció d’enviar comentaris per consultar qualsevol dubte i si algun company el sap, pot respondre. Jo també m’ho miraré de tant en tant.

Si us organitzeu bé tindreu temps de tot aquests dies, ànims! Ja sabeu que aquestes activitats les tindré en compte per a la nota de la 3a avaluació.

Activitats moviment ondulatori – Setmana Santa 2009

Us proposo el següent:

  1. Pàgina 313: 12 i 13
  2. Pàgina 333: 14. Pàgina 335: 10, 11, 12, 13, 14.

Pel que fa a l’exemple que comentàvem divendres, del retolador dins el got d’aigua, l’explicació és evident si enfoquem el problema correctament: a veure, el que veiem nosaltres és que el retolador sembla que es torci dins l’aigua augmentant l’angle respecte la normal, oi? I ho veiem perquè els raigs de llum reflectits sobre el retolador viatgen cap als nostre ulls, oi? Per tant, hem de pensar en la desviació dels raigs de llum en canviar de medi, no en la desviació del retolador! S’entén? Ho acabaríeu d’explicar? Espero els vostres comentaris!

Si teniu dubtes feu servir també els comentaris, fins i tot per ajudar-vos entre vosaltres.

Bona sort!

Exercicis de química – Setmana Santa 2009

El títol d’aquest article no és gaire estimulant, ho reconec, però és perquè ens puguem entendre. Tots necessitem una mica de desconnexió, però hem de trobar un punt d’equilibri perquè la desconnexió total no ens ajudarà gens si volem arribar al final de curs en condicions. Així doncs, com si d’un entrenador es tractés, us proposo una sèrie d’exercicis per reforçar el que hem vist fins ara de les reaccions REDOX:

  1. ajustar-les
  2. valoracions o volumetries REDOX
  3. electròlisis

1 i 2. Qüestions 2, 3, 4 i 5 (pàgina 195 delllibre de text)

3.  Els problemes d’electròlisis són bastant diferents del que hem vist fins ara en la química. Potser ens va faltar una altra mitja hora d’explicació a classe, per la qual cosa voldria que avancéssiu pas a pas, sense estressar-vos si se us escapen coses. Us proposo el següent:

– mireu i feu en el quadern els exemples resolts de les pàgines 178-179 del llibre de text. Penso que estan prou ben explicats. Si els enteneu força, passeu a fer els problemes 9, 11 i 12

– sovint passa que en les electròlisis en medi aquós es forma hidrogen

(H2)   que prové dels protons

(H+) que allibera la mateixa aigua.  L’explicació la trobareu en la pàgina 180 del llibre. També és interessant que us llegiu l’electròlisi de l’aigua. Si enteneu tot això, us animo a què intenteu els problemes 8, 10 i 13.
– també podeu fer el 14, excepte l’apartat e.

Bé, això és tot, potser massa? Bé, feu el que pugueu. Organitzeu-vos bé, ja sabem que teniu feina d’altres matèries. De tant en tant aniré mirant el bloc, per tant feu servir l’apartat de comentaris si teniu dubtes. Ànims!