Com vam comentar l’altre dia a classe de Química, el que estem explicant sobre reaccions REDOX i piles electroquímiques és imprescindible per entendre les cadenes respiratòries dels bacteris i dels mitocondris de les cèl·lules eucariotes.
Us adjunto dues imatges gràfiques extretes de de “Biology of microorganisms” (Brock et al., 7th edition, 1994).
De vegades el llenguatge complica una mica les coses, no? Per exemple:
– a què ens referim quan diem acceptor i donador d’electrons?
– el parell redox CO2/glucosa es refereix a una semireacció amb un únic pas o en diferents passos o etapes?
En general, les vies metabòliques que els bacteris i les cèl·lules eucariotes utilitzen per obtenir energia consisteixen en anar oxidant els substrats (glucosa, p. ex.). Aquesta oxidació no es produeix en un únic pas, sinó que són necessaris una sèrie de substàncies intermediàries (transportadors d’electrons). Una de les més conegudes és el coenzim NAD+, que es troba en dissolució en el medi cel·lular. Un altre grup de transportadors es troben fixats en la membrana, com es pot veure en la segona figura de l’article (de fet, es tracta d’una típica cadena transportadora d’electrons).
Podríem fer moltes més observacions, però us deixo pas a la vostra interpretació:
– per què els organismes aeròbics obtenen avantatge energètic en els seus processos catabòlics si els comparem amb els anaeròbics?
– tota l’energia alliberada en la cadena transportadora d’electrons s’acumula en forma de gradient de protons en un costat de la membrana. Com ho aprofita la cèl·lula per recuperar i emmagatzemar l’energia d’una forma eficient i utilitzable en tot moment?
– per què parlem de fosforilació oxidativa?
Espero les vostres respostes via “comentaris”. Ja sabeu que les tindré positivament en compte. Qualsevol dubte (que hi han de ser), ja ho sabeu, compartiu-lo.
