Segur que alguna vegada heu quedat bocabadats/des davant d’alguna fotografia de Yann Arthus-Bertrand. Aquest fotògraf francès ens mostra imatges de la terra des d’una perspectiva poc habitual: el cel. Aquestes belles fotografies aèries van acompanyades de textos que ens fan reflexionar sobre el futur del nostre planeta.
Simplement escrivint el seu nom en el Google (imatges) podreu gaudir-ne de moltes d’elles i tornar a quedar-vos de nou bocadadats/des. 😮
Continuo amb el tema dels pop-up, aquesta vegada en format de vídeo. Seria estrany no trobar-ne cap en el YouTube, no? N’he triat dos per penjar-los al bloc, el primer és del llibre Alícia en el país de les meravelles de Lewis Carroll. Tant el llibre que mostra com el vídeo els trobo genials, espero coincidir amb vosaltres…
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/vYlreWXpRgM” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
El segon vídeo és d’un llibre abecedari de Marion Bataille, ABC-3D.
Espero trobar-lo algun dia!
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/wnZr0wiG1Hg” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
I per si us ve de gust continuar mirant ….
podeu anar punxant a les adreces del YouTube que he seleccionat, en aquesta hi trobareu un vídeo d’un llibre sobre les màquines.
http://www.youtube.com/watch?v=YvcEvj3yiCA&feature=related
Aquest altre és de la publicitat d’un cotxe basada en un pop-up gegant. Increïble.
http://www.youtube.com/watch?v=zuipDB-iSvA&feature=related
I el darrer…. el vídeo més divertit i original per passar una bona estona. Cap més comentari.
No us oblideu d’activar el so.
Hi ha llibres que es poden considerar una obra d’art més que un propi llibre, la seva part artística s’equipara o supera a la part narrativa, la comunicació es basa principalment en la seva part visual. Seria el cas dels llibres de pop-up, llibres tridimensionals que en obrir cada una les seves pàgines ens sorprenen amb els seus desplegables.
No sé si coneixeu la sèrie de David A. Carter sobre els punts, formada per tres llibres: Un punt vermell, El 2 blau i 600 punts negres de l’editorial Combel (i editats en català). Es tracten d’uns llibres tant per petits com per grans, en els dos primers cal buscar un punt vermell o punt blau (hàbilment amagats) dins de cada una de les esplèndides figures de cada pàgina; en el tercer, la recerca dels punts es multiplica ja que quantitat de punts negres es barregen amb elements que fan dubtar d’allò que estem veient: un eriçó o potser un tigre?
Són llibres, penso, que tenen moltes possibilitats de treball a l’escola, no tan sols des d’un punt de vista visual i plàstic, ja que estan plens de geometria i de conceptes d’espai i les seves figures poden suggerir moltes interpretacions, històries i nous projectes.
Ah! … pels qui ja els coneixeu, no trobeu que algunes de les figures s’assemblen a les obres de Calder?
Diuent que avui comença la primavera, tot i tenir la impressió que ja estem en una primavera permanent durant tot l’any.
La imatge que he seleccionat és l’obra “La primavera” de Giuseppe Arcimboldo, pintor italià renaixentista, la qual forma part de la sèrie de les estacions basades en retrats plens d’elements de la natura.
També he preparat una presentació amb altres obres d’art relacionades amb el tema, aquestes fetes per petits artistes de 3 a 6 anys. Les tècniques emprades són diverses: ceres, fons d’aiguada (tèmperes diluïdes), collage, pintura, estampació, gotejat, esquitxat, …
Creacions de P3,P4,P5. Ceip Josep Pallach-Figueres
Com m’agraden les il·lustracions de Nicoletta Ceccoli, especialment els seus personatges, les seves mirades.
Si visiteu la seva web podreu veure més dels seus meravellosos dibuixos i els contes que ha il·lustrat.
avegant, navegant he trobat abecedaris plens de creativitat que segur poden ser una bona font d’inspiració per realitzar-ne de nous. N’he seleccionat uns quants, aquells que m’han cridat més l’atenció.
El primer, fet a partir d’ales de papallones. Si cliqueu a sobre de la imatge en descobrireu un altre fet amb elements animals igual d’increïble.
Aquest altre és de Clotilde Olyff, fet a partir de còdols de riu. Una delicadesa…
Una altra sèrie d’abecedaris genials els he trobat en el bloc de David Airey, aquest està fet amb fotografies d’elements de l’entorn.
I per acabar un vídeo, un de tants penjats al Youtube sobre el tema, un abecedari de mitjons.
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/ROlpgG_XcrQ” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Feu una ullada a l’apartat infantil –Art Zone– de la web de la National Gallery of Art de Washington. Allà hi trobareu una sèrie d’aplicacions per poder crear composicions artístiques online: natures mortes, simetries, collages, una jungla tropical a l’estil Rousseau, una obra abstracta o un mòbil virtual, entre altres. Un espai molt recomanable per passar una bona estona experimentant.
Avui, 14 de març, vull dedicar l’article als petons, a les obres que ens mostren un petó i ens conviden a contemplar-lo llargament sense ruboritzar-nos. Segur que el petó més conegut dins el món de l’art per la majoria de nosaltres és el “petó” de Klimt: “The kiss”. Però també hi ha molts altres artistes que els han immortalitzat en les seves obres com Munch, Roy-Lichtenstein, Chagall, Brancusi, Rodin o Toulouse Lautrec’s.
Pau, avui tots aquests petons i molts més són per a tu. 
Ben Vautier és un artista contemporani difícil de classificar. És poeta, fotògraf, pintor, decorador, crític d’art i sobre tot està considerat un agitador públic. El seu art es podria qualificar de conceptual i la seva faceta més coneguda són una sèrie de textos, anotacions i meditacions personals realitzats a sobre dels mateixos objectes o sobre un fons negre. Els seus missatges simples, clars i directes no deixen indiferent al receptor.
En la seva original pàgina web reflexiona sobre temes actuals, polítics, socials i culturals.
