He trobat aquestes fotografies en diversos blocs.
Pertanyen a la sèrie anomenada “Dreams of flying” del fotògraf Jan Von Holleben.
Com m’agraden les composicions i els efectes que aconsegueix.
Saltar, nedar, volar, … sense deixar de tocar el terra.
Genial.
Continuo amb la temàtica dels contes, amb un dels més coneguts -segurament el que més-, dels més explicats i dels que més agrada escoltar:
La caputxeta vermella
He trobat boniques il·lustracions del conte, una d’elles d’una artista ja comentada en el bloc, altres, d’il·lustradors o il·lustradores que acabo de descobrir gratament. Voldria aprofitar per fer un suggeriment i recomanar que sempre que expliquem un conte pensem en anomenar tant qui l’ha escrit com qui l’ha il·lustrat ja que es tracta d’una feina amb una autoria compartida …… Si cliqueu a sobre de les paraules subratllades coneixereu més coses sobre els i les artistes de les imatges……
Suposo que alguna vegada heu sentit a parlar o heu vist algun conte de: “Una mà de contes”. Es tracta d’una sèrie de 25 contes que es van explicant a mida que una mà els il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage… Cada conte és diferent, els trobo plens de creativitat i tots tenen una gràcia especial. A la web de TV3 n’hi ha alguns penjats que es poden veure a pantalla completa, i entre ells hi trobareu el de la Caputxeta Vermella.
Per acabar, una animació amb una versió del conte que, tot i no estar pensada per al públic “petit” la trobo excel·lent. Comproveu-ho.
[kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/M7wWSViLiKk” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Us imagineu passejar-vos avui, dia de Sant Jordi,
amb el vostre llibre dins d’aquesta bossa?
Si teniu curiositat per veure el model masculí,
el trobareu aquí:
http://www.jamiewieck.com/carrierbags.htm
Mireu el treball de Su Blackwell,
una artista que converteix els llibres en veritables obres d’art,
que fa que les paraules escrites es tornin delicades i fràgils escultures.
http://www.sublackwell.co.uk/index.php
Com que m’he proposat que les entrades d’aquesta setmana estiguin relacionades amb els contes i els llibres, avui us vull mostrar una llibreria de somni. Es tracta d’una llibreria de Beijing dissenyada per l’arquitecte japonès Keiichiro Sako on els nens i nenes es troben un espai ple de colors i formes, amb finestres rodones convertides en calidoscopis, llarga-vistes o racons per llegir, amb tobogans i coves que formen prestatgeries,… un espai màgic ple de contes ideat per introduir-los en el món de la literatura.
Tot i que el meu estil de llibreria seria més aviat com la de la Meg Ryan a “Tienes un e-mail”, aquesta la trobo increïble i m’ha deixat meravellada.
Aquí teniu la seva web perquè us acabeu de fer a la idea:
http://www.poplar.com.cn/store.php?lg=en&type=store&type_sub=night
Per cert, Beijing (que és el mateix que Pekín) es troba a la Xina, encara més increïble, no?
I una darrera cosa, Keiichiro Sako també ha dissenyat una botiga d’Imaginarium a Barcelona.
Comença la setmana de Sant Jordi, dies de llibres, contes, princeses, dracs, cavallers … i roses.
Per començar, us proposo que feu una ullada a dues de les pàgines de l’xtec on hi podreu trobar experiències de la festa de Sant Jordi de diferents escoles i recursos literaris:
http://www.xtec.cat/trobada/sjordi06/index.htm
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/litera.htm
També us mostro un treball que vaig fer amb nens i nenes de P4 en el qual s’integra el dibuix i la llegenda escrita. Un recurs similar és utilitzar com a fons una imatge fotocopiada que tingui relació amb allò que es representa plàsticament, per exemple: una fotografia de parares de Sant Jordi pot servir com a fons d’un dibuix relacionat amb la festa (una rosa, un drac, …).
El drac de la imatge l’he trobat en una web amb uns animalets de roba una mica raros però que són un encant:
Torno amb el tema del reciclatge creatiu i amb el meu lema “aquí o es llença res”, tot i les incòmodes conseqüències que suposa: un plus d’espai, grans dosis d’organització, trastos acumulats, etc … que va molt amb el tarannà de moltes mestres d’educació infantil que sempre pensem que qualsevol cosa algun dia servirà per fer-ne una altra, o no? o sinó que ens registrin les butxaques …
Tot això va perquè he trobat una web de l’artista italiana Clara Bosco que fa uns complements genials partint d’objectes allò més comú: gomes elàstiques, bosses i plats de plàstic, llapis de colors, palles, pasta, …. Segur que amb els nostres alumnes hem realitzat collarets se pasta o de palles molt semblants als seus.
Bé, que la passejada per aquesta web serveixi per prendre un bany d’imaginació i creativitat que ajudi a generar noves idees.
Arribar a les 10.000 visites m’omple d’alegria,
em dóna ànims per continuar ampliant aquest bloc,
que em permet, d’alguna manera, mantenir un peu a l’escola
en aquests moments que no estic en contacte directe amb
els nens i nenes i que trobo tant a faltar …
Vull aprofitar per agrair les vostres visites i comentaris
i per convidar-vos a que, a més de mostrar el vostre grat
per allò que penjo, si us ve de gust, també hi pogueu aportar
altres suggeriments, maneres de fer i altres MIRADES.
Penso que la finalitat d’un bloc és aquesta: convertir-se en
un espai per compartir, ric i dinàmic.
Animeu-vos :))))))
i …… Moltes gràcies!!!!!!!
