Albert Asensio (autor) ens presenta la col·lecció “Les estacions” on podem veure a cada llibre els mateixos espais i personatges. Si tens els quatre llibres oberts per la mateixa plana pots veure i llegir els canvis a la natura.

El protagonista és un esquirol que se n’adona dels canvis del bosc on viu i a cada pàgina dels quatre llibres es veu la mateixa escena però segons l’època de l’any. Així veiem que els hi passa als cirerers, a les orenetes, a les flors, als óssos, als eriçons, etc.

 (Ed. Joventut)

A partir de quatre anys.

Catherine Grive (autora) i Fréderic Bertrand (il.lustrador) ens presenten aquest àlbum on la protagonista és una taca vermella, que cada vegada és més grossa i té el do de multiplicar-se. Una encertada imatge metafòrica per narrar la història d’una nena que un bon dia diu una mentida. La mentida creix i l’empaita; i la nena haurà de trobar la clau per deslliurar-se’n.

Traducció: Laura Sandoval

 (Ed. Siruela)

A partir de vuit anys.

Quan en Talpet es lleva, s’acaba la calma!
Amunt i avall, ho toca tot. Es distreu. Perd les coses.
No para mai quiet.
Li diuen:
Plom, hiperactiu, nerviós, pesat, impulsiu…
Els pares estan preocupats. Els mestres estan desesperats. I ara, a sobre, ha de presentar un treball de fi de curs…

Anna Llenas (autora) ens presenta aquesta història on un talp té tanta energia que li generarà conflictes amb la família, els amics i els companys d’escola. Ens parla de la hiperactivitat i com aprendre a canalitzar aquesta energia desbordant.

 (Ed. Beascoa)

A partir de sis/set anys.

D’aquesta autora també destaquem:

 A partir de sis anys.

Els colors de les emocions a través d’un monstre i la seva petita narradora.

 A partir d’onze anys.

Un llibre que ens para de la depressió i del buit que a vegades es pot arribar a sentir. La Júlia te un gran forat que no li agrada gens. Tracta d’omplir-lo de diverses maneres.

Leo Lionni (autor) ens explica la història de l’Àlex i el Guim, dos ratolins ben diferents, un de carn i ossos i l’altre mecànic, units per l’amistat. Les seves diferències no són pas obstacles per poder fer-se companyia i compartir aventures i felicitat.

El ratolí de joguina no troba a faltar la llibertat de moviments perquè se sent molt estimat per la nena de la casa. Per altra banda, l’Àlex sí que faria qualsevol cosa per aconseguir una mica d’afecte, ja que està fart que el facin fora amb una escombra i l’escridassin. Al ratolí maltractat se li presenta l’oportunitat de ser igual que el seu amic, estimat i ple d’abraçades, tot i no tenir capacitat de moure’s lliurement. Finalment l’Àlex se n’adonarà que l’afecte del qual presumia el Guim era molt efímer i, en un acte de generositat, demana pel seu amic un desig que guardava inicialment per a ell.

Aquest llibre està premiat amb la Medalla d’Honor Caldecott.

 (Ed. Kalandraka)

A partir de cinc/sis anys.

«Vet aquí un temps, no massa llunyà, en què l’Aràbia Saudita era un regne molt pobre. La majoria dels seus habitants vivia en tendes i cases fetes de tova sense aigua corrent ni electricitat… Imagineu-vos! El regne patia una gran sequera, així que el rei va fer buscar pous d’aigua subterrània per tot el país. Unes màquines enormes van perforar i perforar la terra fins ben endins, però el que en va sortir va deixar tothom bocabadat, sobretot al monarca. El que havien trobat al subsòl no era aigua, sinó un oli negre i untuós.»

Com s’organitza un campament de vacances enmig del desert? Aquest conte explica les aventures d’una princesa d’Orient que marxa d’acampada amb els cent membres de la seva gran família. Néts i nétes, cuineres i cafeters, el seu estimat visir… Una colla que ens ensenyaran a comptar fins a cent, una mica d’història del seu país i unes quantes paraules noves.

Halla bint Khalid (autora) és l’artista més important de l’Aràbia Saudita. Per primera vegada, una dona saudita publica fora de les seves fronteres.

 (Ed. Comanegra)

A partir de set/vuit anys.

“Jo sóc el que es sol dir un solitari. Faig les coses tot sol. I no penseu que m’avorreixo. De totes les coses que m’agrada fer, el que prefereixo, és pujar al meu arbre. El meu arbre es diu Tità”.

Jacques Goldstyn (autor) ens explica la història d’un nen solitari i molt sensible que ens explica en primera persona l’amor que sent per Tità, un roure molt vell. Entre el nen i el roure s’estableix una relació molt íntima; el roure no és només el seu amagatall, sinó també la seva casa, un refugi, un laberint, una fortalesa! I és quan s’enfila al capdamunt del roure quan pot veure tot el que passa al seu voltant. Un dia arriba la primavera i tots els arbres s’omplen de fulles… menys el pobre Tità, que malauradament després d’una intensa vida, ha mort.

Aquesta història està plena d’humor i tendresa. Amb unes il·lustracions senzilles i molt originals i que et fa somriure.

 (Ed. Tramuntana)

A partir de set/vuit anys.