Aquesta quarta aventura clou el quartet estacional sense paraules de la il·lustradora Verònica Fabregat. Després de “Juguem a amagar-nos”, “d’Anem a la platja” i de “Juguem a la neu”, arriba el volum dedicat a la tardor. Els paisatges que se’ns presenten, allunyats de la ciutat, són plens de vegetació i d’animals que comparteixen espai amb els set amics que ja coneixem bé. La narració és senzilla, i el joc lliure i la relació amb la natura hi tenen un paper primordial. Un àlbum per gaudir dels paisatges i per jugar a comparar les diverses composicions que es repeteixen en altres àlbums del quartet.

Un esplèndid dia de tardor.
Set amics s’endinsen al bosc.
Creuen rierols, pugen als arbres.
Agafen castanyes, carbasses, bolets.
Plou, i s’embruten als bassals.
Tornen a casa feliços.

 (Ed. Akiara)

A partir de quatre/cinc anys.

El gos, el porc i la gallina són amics, estan cansats de jugar dins el corral i volen sortir a explorar el món i córrer aventures. Bé, potser tots tres no hi estan tan d’acord, la gallina no sembla gaire convençuda, però se’n va amb ells perquè són inseparables. Mentre uns admiren i gaudeixen de tot el que veuen, l’altra (nerviosa i esporuguida) va ponent ous a cada espai nou que descobreixen. Els tres amics viuen tota una jornada sorprenent fins que la nit els atrapa al bell mig del bosc. Sort de la gallina, que té una brillant idea per refer el camí de tornada.

Juan Arjona (autor) ens explica un conte dolç i divertit que ens recorda que el més important són els amics, malgrat els seus defectes o potser exactament gràcies a ells.

Les il·lustracions  del Ramón París amb personatges expressius narren escenes amb humor, i els espais molt ben seqüenciats ens sorprenen amb plans generals que ens fan resseguir amb el dit l’itinerari dels tres amics.

 (Ed. A Buen Paso)

A partir de quatre/cinc anys.

Pieter van den Heuvel (autor) ens presenta aquest àlbum il·lustrat que comença amb un nen, en Jasper, de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.

Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.

Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.

A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.

El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.

Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.

Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.

 (Ed. Litera)

A partir de quatre anys.