Vet aquí un cuc que regenta ni més ni menys que la millor oficina d’objectes perduts del món. Sempre té molta feina, perquè els altres animals són uns «babaus» que perden coses de tota mena, però en Walter és abnegat, endreçat i eficient en aquesta tasca de servei a la comunitat que l’omple tant. Amb tot, arribarà el dia que perd un objecte de gran importància per a ell, cosa que destarota la rutina habitual del nostre protagonista. Tindrà sort que una clienta habitual, l’amiga Rosa, li ensenyarà a aquest cuc caparrut altres maneres d’actuar i encarar els avatars de la vida, i que, a vegades, el millor camí per arribar allà on volem no és el més directe.

Jule Wellerdiek (autora) ens convida a trobar objectes amagats entre les pàgines del llibre. Un joc d’observació que ens parla de l’amistat, la tolerància i la frustració.

 (Ed. Joventut)

A partir de sis/set anys.

En Topotip convida en Topotap a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats. Però la visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla. M’estimo més tornar a casa, es diu en Topotip amb la lliçó apresa: val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.

Roberto Piumini (autor) i Irene Volpiano (il·lustracions) ens presenten una adaptació de la faula d’Isop plena d’intriga i de tensió.

Les il·lustracions són magnífiques.  Fetes amb grafit, només en blanc i negre, contrasta amb les guardes, que són d’un vermell pujat.

 (Ed.  Libros del Zorro Rojo)

A partir de cinc/sis anys.