Des que tinc ús de la raó, la gent sempre se’ns ha quedat mirant, a la meva família i a mi. El meu pare diu que és perquè som «especials». Però mai hi ha ningú que s’assembli a nosaltres, o a la meva amiga Sangeeta, en els llibres d’història de l’escola. No obstant això, aquest any és diferent. Perquè en una excursió per estudiar la Segona Guerra Mundial, he vist el meu nom esculpit sobre una de les portes de l’església, sota un lleó daurat. Encara no sé qui va ser aquesta persona que compartia el meu nom, però el que sí que sé és que va ser un heroi. I això ho canvia tot. De fet, és possible que, amb la meva ajuda, sigui capaç de canviar la història.

En Leo vol saber què va fer aquest heroi de les RAF britàniques i comença a investigar, preguntant als seus familiars, buscant informació a la biblioteca escolar, etc. Descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar a la Segona Guerra Mundial, com el personatge en qüestió. Aquí el relat pren un aire de novel·la policíaca que segueix les passes dels tres nois, mentre la classe s’embarca en un projecte sobre els “herois oblidats”.

Onjali Q. Raúf (autora) ens explica una història, narrada amb humor i sensibilitat. Parla dels testimonis que els nostres llibres d’Història han oblidat, i del poder de l’amistat a través de les generacions.

Al final del llibre, a manera d’annex, s’esmenten casos reals i s’aporta molta informació sobre la Segona Guerra Mundial.

 (Ed. La Galera)

A partir de dotze anys.

Aquest estiu, l’Ina no anirà de vacances enlloc, però l’últim dia de classe explica als seus companys que ella i la seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món. Una altra cosa ben certa és que, aquest estiu, l’Ina no sortirà de la modesta cooperativa d’habitatge on viu amb la seva mare. Però podria passar que les vacances que ella preveu que siguin les pitjors de la seva vida acabin sent les millors. Perquè, si un hi rumia bé, el sud pot ser qualsevol lloc, i les bones amistats neixen quan un menys s’ho espera.

Marianne Kaurin (autora) i Lorena Rivega (il·lustracions) ens expliquen una història sobre la verdadera amistat, amb grans dosis d’optimisme i de tendresa. Hi ha un transfons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú. Es tracta el tema de les desigualtats socials amb molta sensibilitat.

Traducció: Meritxell Salvany

Aquesta obra ha estat guanyadora del prestigiós premi Deutscher Jugendliteraturpreis 2021. 

 (Ed. Pagès)

A partir de dotze anys.