Els caragols, que en són de murris… a poc a poc i de mica en mica, sempre se surten amb la seva, sense fer soroll, sense badar, perseverant, com les seves col·legues les tortugues però amb menys protagonisme si cap. El caragolet protagonista té un somni: volar, ell ho intenta i s’enfila dalt la branca més alta d’una tomaquera esponerosa –si obriu la coberta i la contracoberta la veureu en primer pla- i cau en un fangar. Tots els seus amics li volen treure la idea del cap, però ell és molt insistent i ha vist una torre d’alta tensió molt alta; des d’allà dalt sí que podrà volar! Els amics, que pateixen pel caragolet, l’acompanyen en diferents trams de l’ascensió a la torre fins que… Una estructura encadenada, amb repeticions de fàcil memorització, un final que inicia una altra aventura i una resolució que ens recorda altres contes amb protagonistes diminuts i agosarats que aconsegueixen grans fites, però mai tots sols…
Julia Jiménez (autora) ens explica una història amb molt d’humor, valentia i col·laboració, amb unes il·lustracions que reforcen la intencionalitat del text jugant amb les figures i els vegetals de colors vius, en un context blanc tan habitual en la manera de fer de la il·lustradora, Mònica Solsona.
(Edicions SD)
A partir de quatre/cinc anys.
(Ed. Meraki)
(Ed. Andana)
(Ed. Bindi Books)
(Ed. Animallibres)
(Ed. Animallibres)
(Ed. Cruïlla)
(Ed. Combel)
(Ed. Estrella Polar)
(Ed. Blume)