Hi havia una vegada, un homenet a qui no agradava res.
No li agradava llevar-se al matí i, sobretot, si era amb el peu esquerre.
Tot li resultava desagradable des de feia molt de temps, però no sabia dir exactament quan havia començat allò.
Un matí va atacar tot el que veia: el sol, els núvols, els arbres… tant és així que tots els elements van desaparèixer un a un. L’home que no estimava res estava satisfet: res no el podia molestar més. Però el no-res és angoixant. Així que l’home va tenir por: que li torni el món! L’home descobrirà que perquè el món li torni, haurà de posar-li un nom. I allà està, anomenant una estrella, després el sol, les flors i fins i tot els cargols… per redescobrir-los sota un nou ull, i redescobrir el gust per la vida apreciant plenament el món que l’envolta.
Pépito Máteo (autor) i Irène Bonacina (il·lustracions) ens expliquen una història poètica per redescobrir la bellesa del món.
(Ed. Birabiro)
A partir de set/vuit anys.