“Les persones amb discapacitats, incloses les mentals, tenen dret a prendre decisions respecte a la seva vida i els seus drets, encara que la decisió impliqui un risc.” Això és el que assegura el Comitè de Nacions Unides (ONU) sobre el col·lectiu de persones amb discapacitats.

S’ha de respectar la llibertat d’elecció de totes les persones amb discapacitat, sense tenir en compte l’ajuda que necessitin rebre. Generalment les persones amb discapacitats psicològiques o cognitives necessiten ajuda a l’hora de prendre les decisions que ells consideren correctes, però aquestes decisions no han de ser preses per una tercera persona, encara que es faci pel seu interès.

Encara que existeixin lleis que intenten assegurar la llibertat de les persones discapacitades a l’hora de prendre decisions, a l’hora de la pràctica molts discapacitats manquen de llibertat i se’ls nega drets fonamentals com votar o casar-se i crear una família.

L’ONU assumeix que a vegades és difícil interpretar els desitjos d’aquest, però encara així hauríem d’interpretar-los de la millor manera pels interessos del col·lectiu i no per nosaltres mateixos.

REDACTAT PER: ROGER GUTIÉRREZ I OUALID BILAL

La prostitució és la pràctica de mantenir relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners o beneficis econòmics. La prostitució majoritàriament la fan dones i nenes i els clients acostumen a ser homes.

Aquesta pràctica s’utilitza des de fa molts anys i, de formes diferents, aquesta és castigada en tots els països. El que tenen en comú aquests diferents països és que aquesta activitat, afecta només a una part del sector de la societat: a les dones. Una gran part de les dones, adultes o menors, que duen a terme aquesta feina la fan en contra de la seva voluntat, són víctimes de màfies que trafiquen amb elles esclavitzant-les per poder obtenir un benefici. A més, les dones esclavitzades estan sotmeses a maltractaments drogues, humiliacions, sense cap dret humà, entre altres. Però, no totes les dones fan aquesta feina sense el seu consentiment. Dintre d’aquest últim grup de dones, trobem dos subgrups. El primer són les dones que fan aquesta feina per temes econòmics, familiars o addiccions que necessiten un constant ingrés de diners i, el segon, són dones que volen que aquesta feina sigui reconeguda com la feina del sexe amb drets laborals.

Molts països com: Rússia, França, Bielorússia, Bulgària, Romania, etc. Han il·legalitzat la prostitució per raons, uns exemples són:

1. La legalització / despenalització de la prostitució és un regal per als proxenetes, els traficants i la indústria del sexe.
2. La legalització / despenalització de la prostitució i de la indústria del sexe promou el tràfic sexual.
3. La legalització / despenalització de la prostitució augmenta la prostitució clandestina, il·legal i la prostitució del carrer.
4. La legalització de la prostitució i la despenalització de la indústria del sexe promou la prostitució infantil.
5. La legalització / despenalització de la prostitució no protegeix les dones que estan en la prostitució.
6. La legalització / despenalització de la prostitució augmenta la demanda de la prostitució. Insta els homes a comprar a les dones per sexe en un entorn social més permissible i de més acceptabilitat.
7. La legalització / despenalització de la prostitució no promou una millora de la salut de les dones.
8. La legalització / despenalització de la prostitució no augmenta les possibilitats d’elecció de les dones.

Molts altres països l’han legalitzat com són exemples: Alemanya, Amsterdam, Turquia, Suècia, Àustria, Grècia, etc. En concret, l’han legalitzat per així millorar les condicions laborals de les persones que venen el seu cos i assegurar el seu accés a la seguretat social, així com la possibilitat d’aportar a un fons per obtenir una pensió en el futur. A més, es buscava així acabar amb els proxenetes que moltes vegades abusen de les persones que exerceixen la prostitució. També, per acabar, la van legalitzar, ja que, com per exemple Alemanya, factura a l’any uns 16.000 milions d’euros.

Tu que en penses sobre la legalització de la prostitució, hi estàs a favor o en contra?

El bullying es el maltrato físico y/o psicológico que recibe un niño o niña por parte de otro u otros compañeros, que se comportan con él o ella de manera cruel con la finalidad de asustarlo. Este problema social implica una repetición contínua de burlas o agresiones las cuales pueden provocar la exclusión social de la persona que lo sufre, la víctima.

Algunas de las características más comunes podrían ser las malas conductas como burlas, agresiones, amenazas, aislamiento, también crea problemas que se van repitiendo y prolongando durante un largo tiempo, además, acostumbra a ser provocado por un alumno, con el apoyo de un grupo, contra una persona indefensa. Mayoritariamente, se mantiene debido a la ignorancia de las personas que rodean a los agresores y a las víctimas sin intervenir. Para finalizar, las características más usuales, la víctima desarrolla una pérdida de confianza en sí mismo y en los demás. Todo esto puede afectar en el rendimiento escolar de la víctima.

Podemos encontrar 4 tipos diferentes de bullying. El primero que podemos hallar y el más usual, es el verbal, que se basa en insultos y motes, menosprecios en público, resaltar defectos físicos, etc. En segundo lugar hay el social, este consiste en aislar a la víctima del resto del grupo o de los compañeros. En tercer posición, predomina el abuso físico, donde la agresión se basa en empujones, patadas, agresiones con objetos, etc. Se da con más frecuencia en primaria que en secundaria. Para terminar hay la agresión psicológica, la cual afecta a la autoestima del individuo y fomentan su sensación de temor.

En conclusión, podríamos decir que es un problema social frecuente entre los más jóvenes y no se le otorga la importancia que realmente tiene. Se debería buscar mejores soluciones para poder reducir al máximo o acabar con estas agresiones que dejan indefensa a la persona que la sufre.

Pau Alsina y Laia Expósito.

Respecte a la notícia que es va publicar a la revista diarideducació.cat “Esperar que tinguin 12 anys per parlar de drogues és fer tard, diuen els experts.” S’ha obert un debat als centres sobre quan s’hauria de començar a parlar de l’ús de les drogues. Les dades que va aportar la notícia van ser de gran ajuda per entendre les raons que porten als adolescents a consumir com també els motius pels quals la meitat dels enquestats es negava a consumir-les. Aquest 50% d’adolescents són un gran indicador perquè reflecteixen la bona feina feta per les institucions que intenten frenar el consum d’estupefaents en els adolescents més joves.

Cal insistir en què el factor de proximitat en el moment en el qual es fan les xerrades preventives sumen efectivitat de manera que els alumnes expressen les seves experiències de forma més natural i menys cohibida. No ens ha sorprès llegir que l’alcohol, el tabac i el cànnabis són les drogues més consumides però si que l’edat de consum dels hipnosedants (com les pastilles per agafar el son) ha caigut considerablement any rere any. També val la pena dir que malgrat que l’edat en què es prova per primer cop el cànnabis es va endarrerint, el seu consum s’està normalitzant entre els més joves i s’està convertint en una droga d’ús recreatiu. La percepció d’aquesta substància està molt allunyada de la sensació de perill com es pot comprovar en les dades que aporta la notícia.

En darrer lloc hem trobat interessant el fet que en comparació a les dones, el consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes i pel que fa a l’alcohol és la substància que és percep com menys perillosa.

Així doncs volem comentar que abans de provar qualsevol mena de droga tan legal com il·legal s’ha de ser conscient dels efectes tant immediats com a la llarga que tindrà sobre el nostre cos i la nostra salut. No és suficient informar-se sobre la gent consumidora sinó que s’han de veure les diferents postures per tal d’evitar prendre una decisió de forma impulsiva.

Fede Insenser

Ariadna Tarrida