EL FUTUR EN LES VOSTRES MANS

L’educació pública guanya i tindrem tot tipus de professionals

Des de la revista hem volgut conèixer quines perspectives tenen els alumnes del nostre institut sobre el seu futur acadèmic en els pròxims anys.

Hem fet això servint-nos d’una de les eines més conegudes de l’estadística: l’enquesta.

La mostra de la nostra enquesta eren els alumnes de dues classes a l’atzar dels cursos de 3r d’ESO, 4t d’ESO, 1er de Batxillerat i 2n de Batxillerat, per tant, la població eren 240 alumnes.

La primera pregunta era referent a quina opció d’estudis preferien després de la del Batxillerat, i les opcions de resposta es limitaven a: carrera universitària o grau superior/FP.

Com podem observar en el gràfic, han contestat 64 persones amb una predominança de la opció de carrera universitària amb el 84,6% enfront del 15,4% que trien grau superior/FP

 

La següent pregunta era sobre si tenien pensat cursar els seus estudis superiors (fossin una carrera o bé un grau superior) en un centre públic, un de concertat o un privat.

A aquesta pregunta un 92,9%, quasi la totalitat, responien que preferien un centre públic. Això pot ser un indicador de què l’educació pública segueix tenint prestigi i essent assequible per a la majoria dels estudiants de secundaria. També hem de tenir en compte l’origen sociocultural de la mostra de l’enquesta i que gairebé tots provenen de centres públics.

Una altra pregunta interessant era sobre en quin camp o àmbit del coneixement volien desenvolupar la seva carrera laboral.

Un 31% a l’àmbit de les ciències socials, un 30% a les ciències experimentals, un 15% al camp de les humanitats, un 10% a l’àmbit tecnològic i per últim un ampli  24,7% escull altres opcions no especificades.

A la pregunta oberta de quins són els factors que més influeixen en la elecció dels seus estudis superiors trobem en primer lloc: les sortides professionals (35 persones), els que diuen que triarien el que més els agradés (29 persones), el que creen determinant la opinió de la família (22 persones) i per últim els que prioritzen els diners o la remuneració de la feina que tindrien (14 persones).

Quan hem preguntat què tenen pensat fer abans de començar els seus estudis superiors, un ampli 85,5% contesta que ingressarien directament a la universitat o al seu grau de formació. Un 8,4% buscaria feina, ingressant així en el mercat laboral i començaria els estudis superiors més tard. I finalment un 6% prendria un any sabàtic, és a dir, sense estudiar ni treballar.

Ens ha sorprès, per una banda, la clara de visió dels enquestats, la majoria han donat respostes concretes i ja tenen una noció del que volen fer en el seu futur acadèmic.

La majoria volen fer els seus estudis superiors a la universitat i segueixen confiant en el sistema educatiu públic (més del 90%). En quant al camp al que es volen dedicar, està bastant repartit, les ciències socials tenen molta tirada i la tecnologia és la opció minoritària. Però no ens faltarà de res. La majoria decideixen què estudiar en funció de les sortides professionals, i un petit grup ho fan només en funció a la remuneració de la seva futura ocupació laboral.

I per últim, una àmplia majoria (85%) ingressaran als estudis superiors tot just acabar la etapa prèvia. Només una minoria marginal decideixen prendre un any sabàtic.

En general podem concloure que les generacions que venen darrere tenen un alt grau de maduresa i tenen bastant clar què volen fer en el seu futur. Són joves preparats que volen continuar formant-se i fer aportacions en diversos camps del coneixement.

Dario Arjomandi, Oualid Bilal, Roger Gutiérrez i Roger Chavalés

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

HAPPY PROJECT: RELACIÓ ENTRE EL SEXE I LA FELICITAT

Tant el gràfic de barres com l’anàlisi descriptiu ens mostren que hi ha una diferència mínima, gairebé nul.la entre dones i homes respecte a l’Índex de Pemberton.

Això ho podem dir ja que el valor p és molt més gran a 0.05, i en aquest cas ens indicaria que no hi han diferències per distingir entre homes i dones a l’hora de ser feliços.

També s’ha de dir que en aquest cas, són les dones les que estan per sobre dels homes, però com ja hem dit sense una diferència significativa per tenir en consideració el fet de ser d’un sexe o d’un altre a l’hora de ser feliços.

https://docs.google.com/document/d/1E3ckV8vx7sD92q_1xW5TBzxULUi3u-sDKxwnq8xm-NM/edit

Happy Project: l’esport

En aquesta gràfica de l’esport veiem com en l’índex de Pemberton el No té una mitjana de 7,01 en canvi la del Sí té una mitjana de 7,45. Per lo tant hi ha més gent que practica esport.

Llavors, comprovem la prova de P-valor ens dòna 0,017, que al ser inferior a 0,05 vol dir que sí que hi han diferències significatives. Per tant, com a conclusió final, tenim que si fas esport et sents més feliç que si no en fas estadísticament parlant.

En  l’índex de Pemberton de la gent que no fa esport està entre 6,7 i 7,3 amb un  95% de confiança. En canvi la gent que sí fa esport està entre 7,25 i 7,65.

hsdfh

LLindar del dolor

L’informe recopila i analitza les dades obtingudes de l’experiment explicat en el següent apartat. L’objectiu consisteix en conèixer les diferències segons l’edat i la pressió arterial quan se sent dolor. Hem partit des de la hipòtesi que les persones grans tenen una resistència superior en el que es refereix a la sensació de dolor, i que la pressió arterial pujava després de sotmetre’s a l’experiment.

Per més informació sobre l’estudi, fés click al link de sota

Estudi sobre el llindar

Les dades més interessants i curioses són aquí