CUTTING

Hace tiempo que vemos que entre los adolescentes han incrementado las autolesiones. Estos suelen cortarse con objetos punzantes en los antebrazos de forma horizontal, en los muslos de las piernas, en la barriga, etc. Pero no tienen intenciones suicidas. Lo hacen íntimamente, aun sabiendo que no deberían hacerlo, no pueden parar.

 

La finalidad de esta acción es calmar y intentar substituir el dolor que sienten por otro mayor, así no dolerá tanto. Neurológicamente funciona, la persona empieza a usarlo cada vez más. Se ha demostrado científicamente que esta rutina acaba generando placer, el joven lo hace cada vez con más frecuencia y lo que siente en torturarse pasa de ser dolor a sentir un placer sutil.

En consecuencia podemos realizar terapia familiar o terapia individual. Habitualmente consiste en ver al adolescente con su familia y dar indicaciones o consejos a cada uno de los miembros. Cuando se hace la terapia individual solo se dan las indicaciones directas de cuándo y cómo autolesionarse, así como trabajan las otras problemáticas psicológicas que puedan estar relacionadas.

 

Lídia Gonzàlez y Anna Albacete.

POSH CHILDREN’S EDUCATION: TABLETS DO NOT EXIST

In April 2010 Steve Jobs created the first Ipad. It meant the possibility of having the Internet at your fingertips. Immediately that type of technology was in private school classrooms. With only one tablet these students could record videos, paint, take photos, read, browse the internet, watch videos, play educative games, calculate… Later, tablets became available in public and state-subsidized academic centres because the digital divide was a problem that needed to be eliminated.

Nowadays, this tendency of using technology for learning is changing. While the newest mobile phone is the main gift for a Spanish 12-year-old child, in Silicon Valley the children of engineers who work in companies such as Google, Apple, eBay, Yahoo… are attending schools whose lure is the absence of screens. At least, until secondary education.

Some parents are restricting the time their offspring id exposed to technologies in the house and banning the use of mobile phones in cars. Chris Anderson, ex-manager of the Wired technological magazine, put screens on the same level as cocaine. They are conscious of the addictions created by games apps. These are designed in such a way that the user generates dopamine, the hormone which feeds the reward circuit in the brain.

Some years ago kids were punished with no dessert, but now if children don’t behave well, they don’t have WI-FI.

There are several reasons why the parents of the digital revolution protect their children from that. Every day there is more information about problems caused by screens. For instance, the addiction results in low frustration tolerance, low self-esteem and problems with concentration, sight, sleep deficit… In addition to these health reasons, there are some social differentiation reasons.

The Silicon Valley private schools guarantee zero technology, blackboards, chalk, crafts and outdoor games. While the poor children are hooked on the screens, the elite kids are rediscovering the treasure of childhood: the game.

Gemma Alari i Mar Valle.

Vocabulary list:

Posh: Pijo/a

State-subsidised school Escola concertada

 Digital divide: Bretxa digital

Silicon Valley: És el nom de la regió sud de l’àrea de la Badia de San    Francisco, al nord de l’Estat de Califòrnia.

Lure: Temptació

Reward circuit: Recompensa

Self-esteem: Autoestima

Offspring: Fills

Chalk: Gu

L’extravagància com a protagonista de la MET Gala 2019.

El passat 6 de maig es va celebrar la Met Gala, un acte organitzat per l’editora de la revista Vogue US, Anna Wintour. Es celebra des del 1948, al Metropolitan Museum of Art a Nova York, per inaugurar la nova exposició del museu i així recaptar fons pel museu.

Durant l’inici d’aquest acte els assistents desfilen per una catifa vermella i llueixen els vestits d’alta costura. Cada any s’atorga un tema per inspirar els looks, aquest any el tema estava basat en un assaig del 1964 de Susan Sontag ‘Notes on Camp’. L’obra deixa a entreveure una essència supèrflua, exagerada i extravagant. Així doncs l’exposició per recaptar fons giraria al voltant de peces d’art iròniques, humorístiques i passades de moda.

La decoració i preparació d’aquest acte és molt important, per aquest motiu el pressupost per la decoració del museu gira entorn el milió de dòlars. D’altra banda els assistents han de fer una donació d’entre 25000 i 30000 dòlars per accedir-hi.

Entre els convidats podem trobar les cares més conegudes de món del cinema, moda, música i de l’art. Aquest any els amfitrions de la gala anual van ser: Lady Gaga, Alessandro Michele, Harry Styles, Serena Williams i Anna Wintour.
Un dels looks més comentats va ser el de Harry Styles, ja que amb ell va trencar molts dels típics cànons de bellesa que difereixen entre el que és masculí i el femení.

Destacar en la catifa vermella del MET gala és molt difícil. Tots els assistents preparen els seus outfits amb mesos d’antelació per tal d’adequarse al theme de cada any, ja que els temes escollits sempre són molt ambigus i és necessari deixar volar la imaginació.

Sabent el ressò que té aquest esdeveniment Harry Styles no va tenir cap dubte a l’hora de desfilar amb un senzill però destacable vestit d’home que anava complementat amb unes sabates de taló, bijuteria i manicura. Altres famosos que també van estar en boca de tots els Mitjans van ser la cantant Cardi B, Michael Urie i Lady Gaga que durant la desfilada es va anar desvestint fins a quedar-se amb el 4t outfit.

Fede Insenser i Ariadna Tarrida.

UN FUTURO CREATIVO

Recientemente leímos un artículo del pensador francés más importante de la actualidad, Francis Wolff, cuya tesis principal se resume en la frase de “Hoy nos rebelamos en contra de algo, pero nunca a favor de nada”. Esta es la descripción y el diagnóstico que hace Wolff del panorama actual.

El mayor historiador del siglo XX Arnold Toynbee resume su teoría de la historia en que las civilizaciones desaparecen cuando ya no pueden encontrar soluciones creativas a sus problemas y desafíos. ¿Acaso es eso lo que nos está pasando? ¿No está siendo la humanidad capaz de crear soluciones creativas a sus desafíos?, o dicho de otro modo, ¿No somos capaces de apostar por un nuevo planteamiento, de creer en una idea renovadora, de estar a favor de un proyecto constructivo, como dice Wolff?

Desde hace medio siglo, la humanidad ha pasado por un fenómeno de interconexión económica. Antes de esto, la economía de un país y los intereses políticos del estado estaban alineados y coincidían en unas mismas acciones, objetivos y consecuencias; por ejemplo, si Francia quería hacer la guerra contra Inglaterra, era porque eso tenía unos intereses beneficiosos para su economía y también, al mismo tiempo, porque era la intención política de su estado, lo mismo ocurría con el colonialismo o con cualquier ejemplo que queramos poner.

Pero a partir del fin de la Segunda Guerra Mundial podemos observar en diversos ejemplos que lo que es la intención política del gobierno de un estado, ya no coincide con lo que será beneficioso para su economía. Una guerra entre China y los Estados Unidos destrozaría, como evidencian los pronósticos, la economía mundial y no sería beneficiosa en ninguno de los casos, ningún país se podría considerar ganador ya que sus economías están conectadas y alineadas, aunque sus intenciones ideológicas, identitarias o políticas, es decir sus aparatos de estado, aún no lo estén.

Éste es un ejemplo más de que hay muchos elementos de distintos y diversos ámbitos de la civilización humana, que como podemos fácilmente observar, ya no responden a los esquemas ni a las soluciones a los que respondían cincuenta años atrás. Ámbitos como la economía, la conciencia social, la movilidad, la interconexión tecnológica, el impacto ambiental, (la paz), incluso la lengua y el pensamiento, u otros muchos que seguramente podremos encontrar.

Pero la humanidad debe ser capaz de responder a estos elementos cambiantes y a la nueva forma global que toman. Volviendo a Toynbee hay que encontrar soluciones innovadoras y creativas a estos nuevos desafíos, ésa es la clave del progreso de una civilización, o de su estancamiento. Y esto pasa necesariamente por que seamos capaces de creer de nuevo en una idea, tener fe en nuestro proyecto humano, como dice Wolff.

Roger Chavalés y Darío Arjomandi

 

La llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió és el dret fonamental que tenen les persones a dir, manifestar i difondre de manera lliure el que pensen sense jutjades o penalitzades.

Segons l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH, 1948) avui dia tenim una llibertat d’expressió absoluta, gairebé sempre. Aquest article afirma que “tothom tindrà dret a opinar sense interferència” i “tothom té dret a la llibertat d’expressió, aquest dret inclou el dret a cercar, rebre i difondre informació i idees de tota mena, independentment de fronteres, ja sigui oralment, per escrit o imprès, en forma d’art o per qualsevol altre mitjà de la seva elecció”.

Però això no ens assegura una llibertat d’expressió absoluta, ja que perquè es pugui donar a cap aquest article de manera igualitària per a tothom, hi ha d’haver uns “deures i unes responsabilitats especials, en cas que sigui necessari”. Aquests deures i responsabilitats ja ens anul·len una part de la nostra llibertat d’expressió, ja que dóna restriccions.

Si no hi hagués aquests deures i responsabilitats especials no existiria el respecte dels drets o la reputació d’altres, també hi són per la protecció de la seguretat nacional o de l’ordre públic, la salut o la moral pública.

En conclusió, la llibertat de paraula i d’expressió, per tant, pot no ser reconeguda com a absoluta, i les limitacions comunes a la llibertat d’expressió estan creades per evitar conflictes, faltes de respecte i il·legalitzacions, com ho són la pornografia, la sedició, incitació.

El ciberassetjament

Ciberassetjament és l’ús d’informació electrònica i mitjans de comunicació per assetjar un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Aquest fet pot constituir un delicte penal. El ciberassetjament és voluntari i implica un dany recurrent i repetitiu.

A part dels mitjans tecnològics utilitzats, el ciberassetjament té altres aspectes que són importants de considerar:

  • L’accés il·limitat a les víctimes: en qualsevol lloc i a qualsevol hora.
  • L’anonimat: és molt fàcil amagar la identitat i inclús enganyar fent-se passar per algú altre.
  • La rapidesa i la immediatesa en l’impacte i la difusió de l’agressió.
  • L’elevat nombre de possibles “espectadors”.
  • La persistència de l’agressió, ja que una imatge o un comentari penjat a Internet pot mantenir-se tota la vida.
  • L’agressor no veu els danys causats ni pot controlar-ne l’abast i això li dificulta saber quan parar.

Hi ha diversos tipus d’agressió que es poden considerar ciberassetjament com: amenaces directes, sostracció de contrasenyes i suplantació d’identitats, publicació en blogs i fotologs, enviament de fotografies, arxius de so o vídeos, publicació d’enquestes a Internet, exclusió social, mal ús de jocs multiusuari, enviament de programes brossa i virus o subscripció a llistes d’activitats d’adults.

Per quines raons hi ha nois/es que són ciberassetjats? Qualsevol noi/a pot ser víctima de ciberassetjament en un moment donat, però hi ha nens i joves que estan més exposats a patir aquesta situació. La baixa autoestima, la inseguretat i la dificultat per relacionar-se o la incapacitat per defensar-se solen ser característiques comunes dels nens i joves assetjats.

Perquè hi ha nois/es que ciberassatgen els altres? Sembla que els nens o joves que a casa viuen escenes violentes tenen més possibilitats de mostrar-se violents amb els altres. Una altra característica que comparteixen aquests nens i joves és la dificultat de complir normes. També n’hi ha que tot i ser tranquils i pacífics s’afegeixen a les agressions que han començat altres companys. El ciberassetjador té una gran sensació de poder lligada al suposat anonimat de la xarxa i al fet que la seva acció té una gran força expansiva, ja que pot arribar a molta gent.

Per evitar el ciberassetjament i qualsevol tipus de bullying, no responguis o prenguis represàlies, guarda les evidències, busca ajuda i si coneixes algú que està sent acossat, ajuda’l.

Berta Gómez i Ignasi Gil

Futur acadèmic per a joves

Conèixer i aprofitar al màxim el teu talent i interessos és clau per triar els estudis, formar-te i accedir al món professional. Per poder detectar-los i aconseguir aquests reptes et proposem un recorregut per dos nivells.

Comencem pel primer, per conèixer quins són els teus interessos.

Conec els meus interessos?

Conèixer els teus interessos, capacitats i aptituds és el primer pas per anar definint el teu projecte de vida i el teu futur professional.

Per anar construint aquest projecte personal i professional, és important que primer et coneguis a tu mateix. A continuació, et proposem dos qüestionaris d’autoconeixement que t’ajudaran a prendre les decisions sobre les teves expectatives futures en el món acadèmic i professional.

  • Qüestionari d’autoconeixement:

http://queestudiar.gencat.cat/ca/orientacio/joves/conec-interessos/questionari-autoconeixement/ de la web informativa de la Generalitat

https://www.oficinadetreball.gencat.cat/cloe/ST del Servei d’ocupació de Catalunya.

Un cop ja has conegut els teus interessos, continuem amb el segon nivell del recorregut per descobrir quines opcions formatives t’ofereix el sistema educatiu i quin és el camí per arribar-hi.

M’informo dels diferents ensenyaments

Mapa del Sistema Educatiu Català:

Cercador d’estudis: en aquest enllaç podràs trobar tota la informació sobre el contingut, la forma d’accedir-hi, els tràmits necessaris, la continuïtat formativa, i també els centres on es poden cursar.

http://queestudiar.gencat.cat/ca/estudis/cercador-estudis/cercador/

Requisits d’accés: per accedir a uns estudis en concret hi ha uns requisits que hauràs de tenir en compte, per exemple l’edat, la nota i les dates de prematrícula i matriculació.

14-fp-gm by Anonymous WR9kF6Khm0 on Scribd

batxillerat by Anonymous WR9kF6Khm0 on Scribd

batxillerat by Anonymous WR9kF6Khm0 on Scribd


Ariadna Tarrida i Fede Insenser.

El JoVerd

El JoVerd és un concurs de castells en el què participen Escoles i Instituts de Secundària i Batxillerat de la Comarca. Es va crear per trobar una solució a la problemàtica d’intentar incorporar nous castellers, i a la recerca de trobar la manera de poder oferir als joves, nois i noies entre els 16 i els 20 anys de Vilafranca una porta oberta per anar a provar els castells amb la colla vilafranquina.

Aquest concurs uneix els alumnes dels instituts, ja que es necessita molta gent per poder dur a terme els castells per poder guanyar el premi del concurs, cosa que causa que tots els cursos del recinte s’ajuntin. A més, durant els assaigs es coneix gent nova de totes les edats, cosa que causa a la llarga una cohesió d’institut i noves relacions socials. Amb l’explicació anterior, sí, el JoVerd uneix als alumnes d’un mateix recinte i fa que hi hagi una millor relació entre tots els estudiants de diferents edats del centre. Tot això, ajuda que el recinte sigui més actiu i més sociable, des del nostre punt de vista.

Aquest concurs, podríem dir que crea unió en un mateix institut, però també crea competència entre els alumnes dels altres centres participants.

Pau Alsina i Laia Expósito.

TECNOLOGIA: UN AVANÇ PER LA SOCIETAT O UN PAS ENRERE?

Imagen relacionadaDes de la primera revolució industrial, la societat ha anat experimentant un augment tecnològic constant i cada cop més potent, però, és aquest canvi bo o dolent?

És un fet que la tecnologia s’ha incorporat a la vida de les persones per quedar-se, i és que qui podria viure en el segle XXI sense el seu telèfon intel·ligent, o el seu ordinador? La tecnologia ens ha ajudat a crear una societat que es troba en constant connexió amb internet i amb la resta del món, i és que, en qüestió de segons podem saber que és el que està passant a l’altre extrem del món. Gràcies a ella som capaços de treballar des de casa, sense que faci falta haver de moure’s d’un lloc a l’altre. Estem en un punt on ja podem realitzar la compra per Internet i tindre-la a casa en qüestió d’unes poques hores. Tot i així, hem de ser conscients que no tot el que la tecnologia porta és bo, en alguns àmbits  provoca un pas enrere en l’evolució humana.

La tecnologia ha portat amb ella el sedentarisme i la hiperconectivitat, que provoca una necessitat constant d’estar connectat a internet, i de no fer res més, no fer exercici, no sortir de casa o passar-se hores i hores davant d’una pantalla, conductes molt poc aconsellables, ja que si no es corregeixen, poden provocar grans problemes en la vida de les persones. També trobem els atacs informàtics, els quals poden provocar pèrdues milionàries o irreemplaçables. I per últim, però no menys important, el paper que té la tecnologia en la vida dels joves, molts de nosaltres vam créixer jugant als parcs, amb les bales i les cartes, però com podem observar l’actualitat ha canviat, els nens ja no volen jugar amb les cartes o les bales, sinó que prefereixen fer-ho a través del telèfon mòbil, encara que això suposi fer-ho des de casa tancats a la seva habitació.

En conclusió, no vull dir que les noves tecnologies siguin dolentes, però el que sí que hem de tenir en compte, és l’ús que els hi donem, hem d’anar amb molt de compte amb tot allò que publiquem a les xarxes i sobretot controlar i no deixar que els més joves donin un ús indegut a la tecnologia que ens envolta, ja que la tecnologia ha arribat per quedar-se.

ADÉU, PLANETA

Per Pep Aizpitarte, Aitana Sanz i Anna Clemens

Una de les acusacions demagògiques que ha portat al president dels Estats Units al poder ha estat la negació del canvi climàtic i l’atribució del problema a l’Estat xinès per tenir una major competitivitat amb els “ianquis”. Tot i això, Trump té un ampli grup d’investigadors, de comunitats i d’evidències que proven el canvi en la meteorologia i el clima del planeta provocat pels mals hàbits, en augment logarítmic amb l’aparició del consumisme massiu, que contaminen l’atmosfera i posen en perill tot el que avui coneixem.

Sabem que aquest polèmic personatge no sent empatia pels immigrants o els col·lectius que defensen la llibertat sexual i de gènere, però fent cas omís a l’efecte hivernacle només demostra el despreci que sent envers totes les espècies d’animals amenaçades o la destrucció dels llocs d’hàbitat i ciutats costaneres a llarg termini. L’únic objectiu dels polítics que vetllen pels seus diners i no pels ecosistemes és explotar la terra i els seus recursos de forma capitalista sense por a carregar-s’ho tot.

Els grans industrials fabriquen plàstics, plàstics i més plàstics, molts d’ells completament prescindibles, que s’afilien amb la irresponsabilitat humana i acaben surant pels mars i suposant un risc per les espècies que no estaven, estan o estaran acostumades a conviure amb aquests materials. Però malgrat les campanyes sobre les tres “R’s”, les neteges de platges, les manifestacions de conscienciació, els protocols de control de les empreses perquè no suposin una amenaça medioambiental o les legislacions actuals que fan mínims esforços per tenir-ho en compte, el canvi ens involucra a tots.

El racó de l'opinió a L'ALTernativa