Entrevista al Pep Mateu, psicòleg de l’institut

Saludos, somos Lidia y Anna, dos alumnas de segundo de bachillerato que formamos parte de la revista del instituto y hemos decidido realizar una entrevista a uno de los tres psicólogos del centro, Pep Mateu, para ayudarnos a resolver algunas cuestiones sobre psicología.

Empezaremos con una serie de preguntas más bien personales.

  1. ¿Cuál es tu función en el instituto?

La meva funció a l’institut és atendre a les dificultats que puguin tenir tant de comportament com a nivell de contiguts dels alumnes. Diguem-ne que ens repartim els alumnes. Jo sóc el referent de 1r d’ESO, on estan també els alumnes del PIM, que tenen més dificultats o no tenen assolides les competències bàsiques i la Marga, que es centra en 2n d’ESO i els altres cursos ens els repartim. També el que fem una mica és ajudar als professors que són tutors amb els alumnes que tenen unes característiques diferencials dels altres.

2. ¿Sueles recibir alumnos pidiendo ayuda?

A 1r d’ESO sol ser el tutor el que realment et diu quan  pensa que a algun alumne li passa alguna cosa, tot i que si que sempre els diem que si algu necessita alguna ajuda estem aquí per ajudar-los, però sol ser el tutor el qui ens digui o a qui es cregui convenient que necessiti un seguiment desde orientació, és a dir, desde els psicopedagogs.

3. ¿Cuáles son los problemas psicológicos más frecuentes?

Bàsicament són problemes d’estrés, comportament, i últimament d’introversió, vergonya a fer segons quines coses, etc.

4. ¿Puede un psicólogo ayudar a alguien que no quiere ser ayudado?

És difícil. Sempre es diu que si un no vol anar a teràpia, no té sentit anar-hi, tot i que també forma part de la nostra feina fer veure a l’alumne que segons quines coses li poden anar molt bé i que no es tanqui.

Seguidamente, alguna curiosidad nuestra acerca de la psicología.

5. ¿Por qué tanta gente necesita apoyo psicológico?

Jo crec que és per la “mala educació” que s’ha rebut en general, ja sigui dels pares, per la religió… Desde petits ens ensenyen a sentir-nos malament per les coses mal fetes, etc, i tot aquest petit dolor es va acumulant fins arribar a fer-nos mal de veritat.

6. ¿Cómo se puede solucionar la falta de motivación? ¿Cómo se puede solucionar la falta de autoestima?

Motivació no sabria dir-ho, però l’autoestima sí que es pot, i també és algo que ens pot passar a tots, i és que moltes vegades no tenim suficient amor propi, i si no ens estimem no ens estimarà ningú. No podem fer que els nostre benestar depengui d’una altra persona.

7. ¿Por qué mentimos?

Sol ser per esquivar problemes o bé torejar situacions.

8. ¿Por qué hay personas adictas a las drogas o al juego desde tan jóvenes?

Jo crec que és per emplenar el buit interior que tenen dins, ja sigui per l’educació o pels problemes que han tingut. Una forma molt fàcil de no adonar-te del que passa és, per exemple, fumar marihuana o enganxar-se al joc, tot i que hi ha certa predisposició genètica a segons quines persones a tenir certes addiccions.

9. ¿Nos influye mucho la sociedad?

Evidentment. Contínuament estem rebent missatges a tot arreu, a la televisió, amb els professors, a les xarxes socials (Instagram, Twitter, Facebook…).

Per això l’educació ens ha de permetre diferenciar quan ens intenten manipular, ja que constantment ho fan, ja sigui de manera conscient o inconscient i poder esquivar aquestes situacions.

10. ¿Por qué no se enseña Psicología desde un principio en las escuelas?

Ara poc a poc es va endinsant. Actualment a 2n d’ESO fem educació emocional per tal de conèixe’ns una mica a nosaltres mateixos i gestionar les nostres emocions, tot i que a primària ja s’està començant a treballar, però trobo que hauria d’estar establert d’una manera més marcada a instituts i escoles.

 

Moltes gràcies.

Lidia González y Anna Albacete.

Miquel Medialdea: “El debat té un efecte molt positiu i didàctic, però seria molt enriquidor fer una cosa similar a nivell municipal, també.”

Regidor de Joventut i Participació i Voluntariat, Miquel Medialdea i Guijo (PSC), des del 2015.  Ha sigut una figura important en la gestió del Debat Polític fet per les associacions d’estudiants dels instituts públics de  Vilafranca el passat 29 de març.

Quina és la teva imatge sobre el debat?

Miquel Medialdea, regidor de Joventut i Participació i Voluntariat

La veritat és que el debat és una cosa molt encoratjadora i interessant. És el setè any que es fa i, tenint en compte que en fa quatre que sóc regidor, és ja una activitat consolidada que es remunta molt abans de mi. Tot i així, és el primer cop que puc acudir-hi, doncs m’havia perdut altres edicions per temes laborals, però avui m’ho he pogut compaginar.

Com veus la participació i implicació que obté?

Fa goig veure tot l’auditori ple. A més, com que l’organització está a càrrec de les diferents associacions d’estudiants, que es coordinen entre elles, i, per tant, té un efecte molt positiu i didàctic.

Sobre els temes del debat.

Quan em vaig reunir amb les associacions d’estudiants, ja que la regidoria hi col·labora reservant l’espai i se’ls dona el suport que necessitin, els vaig preguntar quins eren els temes del debat i em va sorprendre que els escollits no estiguéssin relacionats amb l’educació, un dels temes que es treballava més i es parlava als instituts, i més, sent un debat estudiantil. No obstant, vam respectar la seva decisió, que va ser escollida per votació.

Com creus que propostes d’aquest tipus poden ajudar a la joventut?

Poder escoltar els parlamentaris, que moltes vegades els veus per la televisió i els veus amb un aire molt irreal i inaccesibles, d’aquesta forma, de primera mà, i tenir l’oportunitat de fer-los preguntes i interactuar amb ells és, evidentment, una experiència molt positiva.

S’ha parlat algunes vegades de fer una edición municipal. Com es veu des de l’Ajuntament?

Sempre que m’he reunit amb les associacions els he dit que, apart del debat parlamentari, que trobo que està molt bé, seria molt enriquidor fer una cosa similar a nivell municipal, amb els regidors de l’Ajuntament de Vilafranca.

Quines diferències hi hauria?

En primer lloc, el tipus de polítiques, que són de més proximitat, i els temes que les envolten, que no tenen res a veure en un àmbit de legislació nacional o municipal. Serien dues òptiques clarament positives pels estudiants. La proposta hi és, però encara no els he arribat a convèncer (riu).

Llavors no s’han plantejat mai fer un segon debat o canviar-li la visió.

Sí que ho han fet, però per temes de temps han acabat triant aquest que es fa amb parlamentaris per preferencia.

Com valoraries l’organització?

Ja fa una estoneta que estic per aquí i la veritat és que es veu que ho tenen per mà. Tant en l’acte aquest, en concret, com en els que organitzem des de Joventut es fa evident la capacitat i la iniciativa que tenen els joves.

 

Per Pep Aizpitarte, Aitana Sanz i Anna Clemens

 

Entrevista a José Domènech.

Des de l’alternativa hem decidit entrevistar a l’alumne de segon de Batxillerat José Domènech per conèixer i informar sobre la seva situació acadèmica i la seva experiència durant aquests estudis. Hem intentat saber les diferents dificultats que l’alumne ha anat patint durant aquest curs i conèixer les seves expectatives sobre el futur. Creiem que aquesta entrevista pot servir de profit per molts estudiants del nostre centre per reflexionar una mica sobre la situació actual de cada persona a aquestes alçades de curs.

Entrevista a Clàudia Escamilla, una noia vegana

La Gemma Alari i la Mar Valle hem realitzat una entrevista a la Clàudia Escamilla. Té 19 anys i és vegana desde fa 3 anys.

El veganisme consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d’origen animal i a adoptar un estil de vida basat en el respecte envers els animals. Els vegans consideren que els animals no humans també tenen els seus propis drets i interessos i rebutgen així l’especisme. Segons aquest punt de vista, els animals no haurien de ser tractats com a mitjans de producció.

A continuació, parlarem sobre els aliments vegans, receptes, opinió pròpia, experiències, consells, entre altres coses.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=l7qGwtPNtbM&t=75s[/youtube]

ENTREVISTA A JORDI GONZÁLEZ, EXPERIÈNCIA DE ESTUDIAR 1 ANY A TEXAS.

+ Hola, bon dia, ara anem a fer una entrevista a en Jordi González, qui durant el curs de 4t de l’ESO va marxar un any a Texas per estudiar allà. Llavors doncs, li farem unes quantes preguntes per explicar-nos les seves experiències i si ho recomanaria a gent de 4t d’ESO o de batxillerat.
-Bon dia.
+Bon dia. Com és que vas decidir anar a fer el curs allà?
-Doncs jo no m’ho havia plantejat fins que un dia els meus pares em van dir: a tu t’agradaria anar allà? Llavors em vaig plantejar la idea i la veritat és que em va semblar una molt bona oportunitat i llavors vaig dir que sí.
+Tu vas decidir el país on anar o directament et van dir on anaves?
-Jo no ho vaig decidir, però vaig decidir que volia anar als Estats Units per dintre els Estats Units no podies decidir on anar. Es depèn de la família que et tria vas a un lloc o en un altre. Llavors a mi em va tocar anar a Texas.

+Et vas saber adaptar bé amb la família…?
-Sí, amb la família molt bé. Era una família amb tres nens i va ser molt fàcil.
+ I quina edat creus que és la millor per fer aquest viatge i viure aquestes experiències?
-Jo vaig anar durant el curs de 4t i crec que és la millor edat perquè és quan la nota no conta tant com la del batxillerat per la selectivitat i tot.
+Aquest viatge et va aportar coneixements, experiències …
-Sí. S’aprèn molt, no només en l’àmbit acadèmic sinó per la cultura i els coneixements que t’aporta això.
+Per anar allà necessites un nivell alt d’anglès o un baix ja et pots adaptar bé?
-Sí,. Sí que has de portar una mica de nivell d’anglès però, sempre al principi et costarà molt adaptar-te a la nova llengua. Les primeres setmanes són les que et costen més per adaptar-se perquè el seu accent és molt diferent del que estàs acostumat i també perquè parlen molt de pressa. Però l’adaptació és fàcil.
+ Què és el que et va cridar més l’atenció d’allà Texas i de totes les experiències que vas viure durant aquell any?
-El que em va cridar més l’atenció va ser que els americans anaven amb cotxe a tot arreu, fins i tot per anar a la casa dels veïns del costat. (riures).
+ Vas complir totes les expectatives que tenies?
-No anava amb moltes expectatives, però em va agradar moltíssim i ho recomanaria.
+Llavors després de tot el que ens has explicat, aquesta experiència la recomanaries a gent que cursa 4t de l’ESO, no?
-Sí, i sempre si es té l’oportunitat d’anar-te’n a un altre país, igualment que no siguin els Estats Units, l’aprofitaria ni que sigui per aprendre altres cultures i per poder-te adaptar quan vas sol.
+ Doncs, després de l’entrevista hem pogut treure les conclusions que anar a estudiar un any fora, dóna més beneficis que contres, tant per l’idioma, com per la cultura… i com ell ens ha explicat, aquesta experiència la recomanaria a gent que curs 4t de l’ESO, tant per l’edat com per la nota. Moltes gràcies.
-A tu.

Entrevista als tutors de 2n de Batxillerat

El passat divendres, des del XatBar vam entrevistar als tutors de 2n de Batxillerat. Amb ells vam parlar sobre la seva experiència de ser tutors durant 2 anys, els quals són uns cursos durs, la seva responsabilitat de guiar-nos i quina relació tenen amb els seus alumnes.

Què pensaran?

Agraïm la participació a Toni Puimedon, Gemma Bas i Carmen del Río.

Entrevista realitzada per Laia Bolet i Gemma Vendrell.

Entrevistes i podcasts de l'ALTernativa