Puig d’Olorda: Els castells

El projecte de la vida als castells es va introduir tot aprofitant la sortida de final del segon trimestre que vam anar a dinar i jugar una estona al Castell Ciuró. 

A partir de la sortida vam aprofitar per presentar els castells i començar a pensar i imaginar com devia ser la vida al seu voltant. Vam estar fent tot un seguit d’hipòtesis i la visita al castell de Balsareny ens va ajudar a endreçar les idees. 

Un cop ja teníem clar qui hi vivia, com s’hi vivia, qui s’encarregava de cada tasca, de què vivien… els infants van tenir clar que volien explicar-ho a tothom representant un parell d’escenes de la vida quotidiana. Es van organitzar en petits grups, cadascú va escollir formar part de l’equip que més li cridava l’atenció, o l’equip on creia que podria aportar més… Amb l’objectiu de representar una petita obra de teatre i enregistrar-la, van crear els equips de decorat, atrezzo, càmeres, actors i actrius i música. 

Amb un treball conjunt i col.laboratiu, hem posat el punt i final a l’últim projecte del curs, que culmina amb un vídeo que reuneix els esforços de tots i cadascun dels infants de Puig d’Olorda. 

Les nespres de l’escola

Fa dies que quan entràvem i sortíem de l’escola ens fixàvem que les nespres del nesprer de l’entrada de l’hort ja estaven madures i a punt per collir: Algunes havien caigut a terra, d’altres les veiem taronges, fins i tot n’havíem tocat algunes i estaven tovetes.

Vam compartir a la classe totes aquestes observacions, i ens vam preguntar qui es cuidava de collir les nespres, per què sinó es farien malbé. Algunes hipòtesis van ser que els alumnes de sisè eren els encarregats, també vam pensar que les cuineres del menjador les agafaven i eren les nespres que alguna vegada havíem menjat de postres… Però vam preguntar i ens vam adonar que ningú tenia aquesta tasca! Així doncs, ens vam convertir en els encarregats.

Ens vam adonar que a la nostra classe hi ha molts experts en el tema, així doncs, vam preguntar a avis, àvies, pares i d’altres familiars com podíem collir les nespres sense fer malbé l’arbre, ja que volem que l’any que ve en faci més, i ens van donar els millors consells! Amb tota aquesta informació, ja podíem collir les nespres, així que amb una escala, tisores, i moltes ganes de fer de recol·lectors, vam sortir a collir-les! Encara ens queda molta feina, per què algunes estan verdes, i també a alguna part no hi arribem, però n’hem pogut tastar alguna i són boníssimes!