L’aprenentatge dialògic és el marc a partir del qual es duen a terme les actuacions d’èxit en comunitats d’aprenentatge. Des d’aquesta perspectiva de l’aprenentatge, basada en un concepció comunicativa, s’entén que les persones aprenem a partir de les interaccions amb altres persones.

En el moment en què ens comuniquem, i establim un diàleg amb altres persones, donem significat a la nostra realitat. Així que construïm el coneixement primerament des d’un pla intersubjectiu, és a dir, des del social, i progressivament el interioritzem com un coneixement propi (intrasubjectiu).

Segons la concepció dialògica de l’aprenentatge, per aprendre les persones necessitem de situacions d’interacció. Però no només necessitem un gran nombre d’interaccions, i que aquestes siguin diverses, sinó que a més el diàleg que s’estableixi ha d’estar basat en una relació d’igualtat i no de poder, el que significa que tots i totes tenim coneixement d’aportar, reconeixent així, la intel ligència cultural a totes les persones.

Mitjançant el diàleg transformem les relacions, el nostre entorn i el nostre propi coneixement. De manera que “L’aprenentatge dialògic es produeix en interaccions que augmenten l’aprenentatge instrumental, afavoreixen la creació de sentit personal i social, estan guiades per principis solidaris i en les que la igualtat i la diferència són valors compatibles i mútuament enriquidors”. (En Aubert, A.; Flecha, A.; García, C.; Flecha, R.; Racionero, S. (2008). Aprenentatge diàleg en la societat de la informació. Barcelona: Hipatia).