Al MAC Catalunya, podem trobar una àmfora de ceràmica àtica de figures roges, on apareixen Apol·lo, Àrtemis i Leto. En aquestes pintures, no és del tot segur que sigui Leto qui apareix representada, però hi ha moltes possibilitats ja que amb ella hi ha, com en moltes representacions, els seus fills bessons, Apol·lo i Àrtemis.
Leto, filla dels titans Ceos i Febe, juntament amb la seva germana Astèria va ser venerada com a deessa de la nit i alternativament de la llum del dia. La història explica que Zeus, va intentar violar Astèria, però aquesta va escapar convertint-se en Codorniu i tirant-se al mar, esdevenint l’illa d’Ortígia (Delos).
Hera va perseguir a Leto, fent que no es pogués quedar en cap terra per poder passar els seus dies d’embaràs, fins que finalment va arribar a Ortígia, que era una terra deserta. Hera va tractar d’impedir el naixement dels fills de Leto fent que la seva filla Ilítia no la ajudés en el part. Després de 9 dies de retard, els déus van permetre a Leto parir, fent que primer naixés Àrtemis per ajudar a la seva mare a l’hora de parir Apol·lo.
La serp Pitó, filla de Gea, va perseguir a Leto per complir el seu destí de morir durant el part, però als quatre dies, va ser morta per Apol·lo. Leto, Àrtemis i Apol·lo, fugint d’Hera, van arribar a un estanc on Leto va anar a donar de beure als seus fills, però uns pagesos controlats per Hera van moure les aigües, fent que s’omplissin de fang. En això, Zeus es va enfadar i va convertir els pagesos en granotes. Finalment, Apol·lo i Àrtemis van ser uns grans protectors de la seva mare, protegint-la de tots els mals que l’assetjaven.
Retroenllaç: Itinerari de Déus i Deesses | Itinerant la Barcelona més clàssica