LECTURA I CORRECCIÓ SOBRE L’ABSTRACT DE HUME

 Extracte del Tractat de la Naturalesa Humana   de David Hume

Font [edició escolar, introducció , traducció i notes Manuel Satué. Seminari Permanent de Filosofia. Institut de ciències de l’Educació.UAB. 2006]

                         Guió per la lectura

1.- Com interpretes el paràgraf penúltim del prefaci : “cal que l’autor es resigni , un cert temps, a esperar pacientement abans qeu el món (….) Espero que l’autor s’excusarà de fer de mitjançer en aquest afer, ja que el meu propòsit només és augmentar-ne el seu públic, removent algunes dificultats que han impedit aprendre ‘n tot el seu significat.” Què creus que vol dir Hume amb aquestes paraules?

En primer lloc Hume havia fracasat en la seva publicació “Tractat sobre la Naturalesa Humana” doncs el ressó públic i dels experts no era gens satisfactori. Amb aquest resum o “abstract” vol conseguir trobar-se novament amb el públic per difondre les seves idees.  La lliçó que sembla donar en aquest sentit als erudits i filòsofs experts és que el poble fidel seguidor del “sentit comú” té moltes vegades la veritable clau per jutjar qüestions com aquestes que ell planteja. La seva resignació doncs sembla que passi per acceptar “amb paciència” que sigui precisament aquest “sentit comú” qui dictamini sense partidismes i prejudicis de cap classe com fins ara han fet els experts i savis. Hume en aquest sentit introdueix el concepte de “sentit comú” que serà clau dins la seva filosofia precisament perquè no es troba contaminat per res ni per ningú. En aquest sentit l’error està en no voler canviar les idees preconcebudes ni reflexionar prou sobre les noves qüestions que s’introdueixen. El seu argument dons és “ad judicium” doncs la força de la seva dissertació la trobem en demostrar que el sentit comú de tota la humanitat pot garantir però tampoc acaba resolent del tot el problema doncs qui està en posessió del “sentit comú” , el poble , no pot jutjar plenament les idees innovadores  i les avantatges doncs els hi falta abstracció o reflexió.Però tampoc qui com experts tenen aquesta capacitat jutjen prou bé perquè els hi falta precisament el sentit comú. Per això ni l’home vulgar ni el savi està en condicions i en aquest sentit requereix la paciència per garantir que tothom arribi a entendre el seu significat. Hume doncs amb aquestes paraules vol donar una lliçó al món il·lustrat que sembla fonamentar-se en ideals com el progrés, la llibertat, la tolerància però encara es troba esclau dels seus prejudicis, la seva falta de reflexió,  per això cal el judici d’uns pocs que més enllà dels favoritismes emetin un judici prou clar de la seva obra. I reconeix d’altra banda que el poble encara no té la capacitat suficient – si en canvi té prou sentit comú- per arribar a entendre la seva obra.

2.- Per què no podem treure cap conclusió que l’experiència no autoritzi segons Hume?

Inicialment Hume planteja l’aplicació del métode experimental a la ciència de l’home. Hume volia ser el Newton de la ciència moderna , les ciències de l’home i amb el mètode empíric-inductiu arribar a tota la filosofia.  Aquest mètode difòs per F.Bacon consistia en el pas de l’observable a allò que no podem observar, o sigui dels fenòmens sensibles als principis intel·ligibles. Per tant és un mètode contrari als aprioris de Descartes i les ciències matemàtiques. Però el problema és si amb l’ús de la raó i l’experiència podrem arribar als darrers principis que fonamenten les dades que ens dona l’experiència. Per això només l’experiència garanteix el camí ferm i segur en l’estudi de la naturalesa de l’home. Només l’experiència pot autoritzar deduir-ne conclusions. La seva idea d’anatomia de la naturalesa passarà per dividir i separar metodològicament les parts de la naturalesa doncs d’aquesta manera podrem observar i examinar de forma clara les parts i els principis.En aquesta idea d’autorització de l’experiència hi ha present la idea de límit del mètode experimental. La raó només pot analitzar  i demostrar però en aquest anàlisi del sistema de relacions que expliquen el “com coneixem” a través dels fenòmens no podem anar més enllà de les dades de l’experiència o dels seus fets. Una limitació que fa que els darrers principis bàsics no expliquin el perquè del seu funcionament. 

3.- Posa seguint la definició de Hume en el text un exemple d’impressió  i la seva corresponent idea. Busca en l’exemple el paralelisme que ell mateix comenta entre sentir i pensar a propòsits de les emocions o passions per exemple.

Hume estableix els fonaments epistemològics de l’empirisme. Per això comença definint els conceptes bàsics.La percepció és el que es presenta  a la ment ( com un  subjecte que sent, reflexiona, imagina, recorda,pensa, raona, estima,….), perquè utilitzem els nostres sentits o per l’impuls de la passió, o perquè reflexionem o pensem. Per això aquestes percepcions es poden dividir en dues classes : les impressions i les idees.  Una impressió és  la dada  immediata que arriba  de l’experiència sigui com a sensació o reflexió. O sigui les impressions poden ser de sensació o de reflexió. La impressió es manifesta en els sentits i per això percebem calor, fred, dolor, plaer  però d’aquesta existeix una còpia que la nostra ment pren i reté i que quan deixem de tenir la sensació (impressió) continua en forma d’idea. Així la idea de dolor, plaer, fred,calor, quan arriba a la ment produeix noves impressions de desig o de rebuig que són les impressions de reflexió doncs es deriven de les de sensacions. Per Hume les impressions són sensacions , emocions i emocions. Com per exemple quan m’emociono veient un partit de futbol es desperten en mi un conjunt d’emocions que m’arriben pasivament  i jo sento ( ràbia, alegria, eufòria, tristor, …)  i també de manera activa la ment produeix una còpia immediata i reflexiona sobre aquesta impressió rebuda i jo penso doncs sobre el que he sentit , he vist, o ha servit per emocionar-me.  

4.-Quin és el concepte d’innat per Hume? Com entén el mateix?

Per Hume totes les nostres idees o percepcions es deriven de les nostres impressions o percepcions fortes. Hume té dos principis bàsics : el principi de correspondència ( tota idea simple es deriva d’una impressió simple a qui correspon exactament)  i el principi de verificabilitat empírica ( si una idea resulta confusa s’ha de recorre a la seva impressió que ha de transformar aquesta de manera clara i precisa). O sigui totes les idees procedeixen de les seves impressions. Per tant com sosté Locke no hi ha principis ni idees innates dins la ment. Però Hume vol ajudar a posar en clar que segons Locke que utilitza  sense diferenciar el concepte d’idea per dades immediates de l’experiència o sensibles i  per les  idees universals, porta a confusió doncs les idees segons el nostre autor només són percepcions febles o còpies de les impressions rebudes.En aquest sentit el concepte innat que utilitza Hume es refereix a les idees primitives i no derivades o sigui immediates. Agafa doncs un sentit distint : com quelcom natural,original  i  distint a l’artificial i per tant totes les impressions són innates i per tant no hi ha idees innates.

5.- Quina és el raonament per trobar la idea de causa que utilitza ? Fins on pot arribar  l’exemple de les boles de billar, quines lleis segueix?

Hume pensa que totes les impressions precedeixen a les idees. Però  els raonaments sobre “qüestions de fet” ( de relacionar objectes entre si o continguts mentals dins les ciències empiriques) es fonamenten en les relacions de causa i efecte. Si abans ha deixat clar que hauríem de preguntar sempre de quina impressió es deriva aquesta idea , quan trobem idees sense cap impressió aleshores aquestes no tindràn significat rellevant. O sigui, el criteri de veritat dels fets que es poden correspondre o no dependrà d’aquest criteri de significat entre idees i impressions. Per això el raonament que utilitza per trobar la idea de causa és que no podem inferir l’existència d’un objecte a partir d’altre si no es troben connectats entre si de manera immediata. D’aquesta manera hem de trobar al nostre voltant alguna cosa que sigui causa de l’altre. Hume doncs pensa que la relació causa-efecte és el fonament darrer i últim de tot raonament que tracta sobre qüestions de fet. Per això analitzarà la naturalesa d’aquest tipus de relació i les seves característiques. L’exemple de les boles de bitllar serveix per intentar deixar clar en què consisteix aquesta relació. Les lleis que trobem són : la contigüitat en el temps i espai ; la prioritat en el temps i la conjunció constant entre la causa i l’efecte. Deixa molt clar que fora d’aquestes tres circumstàncies no podem percebre res més. Segueix doncs l’argument següent : 1) inicialment observem el fenòmen 2) aplicació de les regles  generals que intervenen  3) i el resultat que surt de l’analogia que es presenta a la ment des dels sentits. Aquest principi de causalitat ni és cert intuïtivament ni es pot demostrar formalment , només tenim certesa del mateix per l’experiència i l’observació. Causa i efecte es presenten als sentits però la inferència que fonamenta la nostra relació neix de que creiem que si ha existit també existirà.  

6.- En què es fonamenta la inferència a partir de la causa en relació a l’existència de l’efecte ?(segueix tots el passos que s’expliquen fins arribar a la falta de demostració) Quin tipus de raonaments utilitzem seguint aquestes inferències i quins no ?

Hume pensa que aquesta inferència de causa i efecte la utilitzem en tots els raonaments que parlen de la conducta de la vida : la història, la filosofia…. Per això pensa que justificar aquest tipus de relació que fa la ment servirà per garantir com a criteri de veritat l’ús d’aquesta inferència en els raonaments sobre qüestions de fet. L’exemple que empra és el d’un hipotètic primer home “Adan” doncs és el model per tota la naturalesa humana. Si aquest home sense cap experiència realitzes un raonament sobre qüestions de fet mai podria inferir quin efecte es produïria. La raó no pot treure de la causa (fet inicial A) quin serà el seu efecte ( fet conseqüencial B). No es possible doncs demostrar inferencialment aquest tipus de relació que només tenen el carácter hipotètic o  probable i que la seva negació no fa caure en cap contradicció. O sigui no hi ha experiència alguna en aquesta tipus de relacions encara que sigui un principi admès per filòsofs. Aquesta conjunció que estableix la ment entre una causa ( fet A) i un efecte ( fet B) es producte d’una experiència repetida ( passada)  i es fonamenta exclussivament en una suposició  de que la naturalesa humana sempre reprodueix uniformement els processos.  O sigui creiem que el futur serà semblant al passat sempre , però això es deriva únicament de l’hàbit o costum . L’enteniment o la raó s’anticipa a l’experiència mateixa  i per tant podem creure que de causes semblants es deriven efectes semblants ( per analogia). Tots els raonaments probables es fonamenten en una suposició de que hi ha uniformitat entre futur i el passat i que mai es podrà provar. Aquesta comprovació només pot venir per l’experiència. Només per costum creiem en aquest tipus de relacions de causalitat.  I per tant la ment no pot conèixer el que no trobem dins l’experiència. Aquest costum és qui guia la vida humana i fa creure en que el passat configura el futur de tot. 

7.- Quin és el coneixement que té Adam sobre la naturalesa ? El passat dona arguments a favor dels fets futurs?  Què desmenteix respecte a les qüestions de fet? Què coneixem sobre la realitat?

Adam té un simple coneixement simple doncs el passat no dona cap argument demostratiu ni experiencial en favor del futur. Les questions de fet no poden fonamentar-se en suposicions perquè només poden aportar elements hipotètics de coneixement de la realitat. En aquestes creences es fonamenten totes les qüestions de fet , o sigui, en afegir una idea sense que la podem demostrar per l’experiència mateixa, hipòtesi doncs que hem de considerar falsa. 

8.-Per què el costum és la guia de la vida i  no la raó i s’estableix com a cànon dels nostres judicis futurs? Aquesta tesi a qui pot contradir dins el pensament filosòfic ?

El costum es qui fa suposar que el futur s’ajusta amb el passat fonamentat en la idea de certa uniformitat dins la naturalesa. De fet Hume estableix que ni la raó ni l’experiència poden establir la connexió entre el passat i el futur en les relacions entre la causa i l’efecte només el costum i l’hàbit poden inclinar la ment a suposar-ho. Dins la vida és el costum qui condueix sempre. Pot contradir al racionalisme cartesià que es fonamenta en l’existència d’idees innates i de raonaments uniformes entre relacions de causalitat. 

9.- Què dóna rigor a les qüestions de fet i veracitat a les mateixes ? Quina diferència estableix alehores la creença entre una proposició  per considerar-la veritable i una que no ho és?

10.- Per acabar què creus que vol dir amb “ De tot allò que s’ha dit el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és molt escèptica i tendeix a donar-nos una noció de les imperfeccions i limits estrets de l’enteniment humà” ? Com ho interpretes dins el seu pensament?

Hume demostra el seu escepticisme radical  i absolut doncs l’experiència no garanteix suficient les ciències de l’home a partir del seu anàlisi de la causalitat. El costum i la creença que són del tot irracionals no poden servir per garantir i fonamentar el coneixement. El seu pensament després de passejar-se per l’empirisme es radicalitza i arriba a una idea de realitat ” hipotética i probable”. Per això citarà el pirronisme com un escepticisme que proclama tota impossibilitat de coneixement de la realitat.

Comentar un text, explicar un autor, interpretar unes idees…

“La hipòtesi que nosaltres abracem és clara. Manté que la moralitat és determinada pel sentiment.Defineix la virtut tot dient que és tota acció o qualitat que dóna a l’espectador un plaent sentiment d’aprovació; i el vici, com el contrari d’això. * Després procedim a examinar una simple qüestió de fet, com ara: quines accions tenen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en les que aquestes accions concorden, i a partir d’aquí , tractem de deduir algunes observacions respecte a aquests sentiments. Si a això ho anomeneu metafísica i trobeu en això quelcom d’abstrús, per força haureu de concloure que la vostra mentalitat no és l’apropiada per a les ciències morals.”

Apendix 1 , Hume, David  Investigació sobre els principis de la moral , sobre el sentiment moral.

1.- Quina és la idea o idees principals del text ?

David Hume ( 1711-1776 Edimburg)  en aquest fragment de l’apendix del seu llibre “Investigació sobre els principis de la moral” discuteix amb aquells que confonen les qüestions de fet pròpies de la moralitat dels actes atribuibles als sentiments d’aprovació o desaprovació ( virtuts o vicis) amb qüestions metafísiques i els hi diu que no estan preparats per entendre la moralitat.

Estructura del text :

Clarament podem trobar dues parts. En la primera el filòsof llança una afirmació en forma d’hipòtesi : “la moral neix del sentiment el que fa que els vicis i les virtuts morals siguin una qüestió d’aprovació o desaprovació de les accions i les qualitats que donem com subjectes.  En la segona exemplifica això amb les anomenades qüestions de fet que es veuen influenciades per aquests sentiments i en l’anàlisi de les mateixes podem suposar o imaginar conseqüències dels fets mateixos producte dels propis sentiments. Però aquestes suposicions no ens haurien de fer caure en considerà la moralitat com a metafísica incomprensible i opaca , si ho fem així potser no estem preparats per entendre la moralitat mateixa.

Conceptes claus del text :

  1. La moralitat neix del sentiment.
  2. La virtut i el vici són fets o qualitats que atribuim a les nostres percepcions positives o agradables o negatives i desagradables.
  3. Per això en l’anàlisi de les relacions entre els fets morals com a qüestions de fet sota la idea del sentiment que ens desperten
  4. No podem caure en deduir dels fets que observem ( conseqüències) que els actes morals o les qualitats són explicacions d’una moralitat entesa com a metafísica incomprensible.
  5. Si així ho fem aleshores es que no estem prou preparats per entendre la moralitat mateixa.

2.- Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text.

Moralitat: pel nostre autor es vincula als sentiments que desperten en el subjecte. En aquest sentit no pertany a cap valor que pertany al propi objecte.Sentiments que generen un emotivisme moral i un hedonisme fruit dels plaers agradables o desagradables que es produeixen en nosaltres

Qüestions de fet : Quan associem idees entre si fruit de les impressions que hem rebut dels sentits pot el nostre enteniment utilitzar tres lleis : la contigüitat o proximitat entre aquestes idees, la semblança que tenen o la causalitat que s’estableix entre elles. Aquesta associació darrera estableix dues categories: a) els judicis de raó on les idees es comparen a partir de deduccions entre unes i altres ( model matemàtic)  b) els judicis de fet  o qüestions de fet que depenen de l’experiència amb un tipus de coneixement probable. Aquestes qüestions de fet vinculades a una experiència entre els fets que es produeixen creu que es produeix en certs casos una uniformitat natural en les lleis. La causalitat estableix una vinculació necessària  i suficient entre dos fets que observem per concloure que entre ells existeix una certa connexió necessària. Aplicat el principi de l’empirisme que considera que per existir idea ha d’existir una impressió captada pels sentits , podem descobrir que aquest tipus d’associació és fruit de l’hàbit o costum i no de cap experiència observable.

3.-Quines raons té Hume per diferenciar les qüestions de fet d’altres àmbits del coneixement ? ( Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Hume que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text) ,

David Hume ( 1711- 1776)  filòsof escocès nascut a Edimburg situat en el context cultural de la Il·lustració del segle XVIII. Poc a poc la visió científica sobre l’home i el món donava un paper protagonista a un coneixement fonamentat en la raó i l’experiència. Hume optará per l’experiència com a base del nou concepte de ciència que utilitza el model matèmàtic com a criteri de veritat. L’empirisme que pertany Hume és doncs un corrent de pensament filosòfic que sorgeix a Anglaterra i que entén l’experiència com únic criteri de veritat i rebutja les idees innates del racionalisme. Per això la natura humana ha de ser observada per legitimar tot el coneixement.

Hume escriu “Investigació sobre els principis de la moral ” l’any 1751 i el fragment que segueix el text el trobem dins l’apendix. Bàsicament el problema moral en aquest autor es centra en veure quina és la relació entre raó i sentiment. La moral sent no jutja. En el text les qüestions de fet són els judicis o afirmacions que utilitza per parlar de les ciències que utilitzen idees vinculades amb l’experiència. Però en aquests tipus de coneixement l’experiència té un paper bàsic i fonamental doncs es relacionen o associen idees entre si ( fets) heterogènies que podem anomenar causa i efecte. Aquesta relació entre els fets ha de poder constatarse des de l’experiència mateixa. L’experiència garantitzarà que hi ha un grau de veritat o probabilitat en els fets que observem. Aquesta experiència es produeix perquè els sentits capten impressions, emocions, sentiments que en la llunyania del temps l’enteniment les converteix en idees. Però cal observar que per existir una idea cal que es correspongui una impressió o una percepció dels sentits. En les qüestions de fet moltes vegades succeeix que quan vinculem fets entre si estem suposant que es produeix una connexió necessària i suficient entre aquests fets observats. O sigui la relació d’idees-impressions que podem anomenar Fet A ( causa)  i  Fet B ( efecte) que suposem vinculades per una connexió que es repeteix en el temps no ens garantitza res. La creença reprodueix sistemàticament una uniformitat en aquesta connexió que sembla existir. Però només podem dir que l’enteniment crea una idea que encara no té cap experiència. D’alguna manera s’està avançant a una experiència (fet B) que no ha observat. I d’altra banda de la realitat observada imagina una realitat que observarà. En les qüestions de fet referides a actes morals això coincideix amb l’anomenada Fal·làcia naturalista. Del fet A suposem que es produirà el fet B tot passant del que és al que haurà de ser. Aquest tipus de coneixement empíric sobre els fets que podem descriure i observat no pot considerar que existeix una realitat normativa i jurídica de valors establerts que es dedueix i es suposa sense tenir cap experiència de la mateixa. En aquest sentit tal com accentua el text Hume critica qui creu que la moralitat es pot fonamentar en suposicions o deduccions no observables que van més enllà dels sentiments que ens desperten els propis fets. Dir que la moralitat ve deteminada pel sentiment és afirmar que els únics valors que donem als actes que realitzem està en l’emoció agradable o desagradable que ens desperta. Per tant és una qüestió de simpatia o antipatia davant l’acte mateix que el subjecte té en aquell moment. En aquest sentit el coneixement sempre moral ha de passar per aquesta única font : l’experiència directa que ens dona el sentiment. Però la raó , quin paper ha de jugar aleshores ?  En els judicis o afirmacions de valor només estem relacionan idees entre si , en aquest sentit la moralitat no pot entrar en aquest tipus d’afirmacions. No jutja com deiem abans i fer-ho és atribuir qualitats a les coses o als actes que no tenen per si mateixes. La raó és esclava de les passions dirà Hume i per tant ha d’estar al seu servei i no a l’inrevés.

4.- Compareu la concepció moral de Hume amb una altra d’algun altre autor.

La moral de H. és emotivista i no racionalista. El racionalisme vincula la moral amb l’idealisme ideològic. Els actes morals depenen de valors absoluts com el Bé, el Mal, etc..La raó ha de tenir un paper normativitzador dels actes i per tant emet judicis de valor morals. El valor doncs està en l’objecte que poseeix una qualitat moral de ser bo o dolent i no el subjecte responsable de l’acció. Per això Hume a diferència de Plató i Descartes estableix una diferència entre racional i raonable que passarà pel sentit comú. Els judicis morals neixen del sentiment que ens desperta fer o no fer un acte. La simpatia o antipatia que ens genera ocasiona en nosaltres aquesta atracció o rebuig vers el propi acte. En aquest sentit hi ha una idea vinculada a l’hedonisme moral ( el plaer determina el que ens sembla bo o dolent) . Però aleshores també en l’acte moral mateix perseguim certa idea de felicitat , de satisfacció plena ( eudaimonisme moral) . I és l’experiència la font que ens fa actuar i ens ajuda a descriure el que fem o deixem de fer. Plato i Descartes lluny del nostre autor tenen una idea de moral vinculada a uns valors absoluts, eterns, invariables, únics, etc  que normativitzen la persona i la configuren dins una idea de virtut ideal

BREU RETRAT DE DAVID HUME I LECTURA DE LA SEVA OBRA.

bolas_de_billar1.png

Trenta grams d’opi mataran un home que no hi estigui acostumat, mentre que trenta grams de ruibarbre no sempre el purgaran. David Hume

 

“David Hume té una autobiografia que ens pot explicar bastant dqui és aquest pensador. Escrita amb el nom  “The life of David Hume ; written by himself (My Own life) es presenta com un home que no persegueix la glòria ni vol ser vanitòs més aviat busca viure com ell mateix creu que s’ha de viure no com la seva familia vol imposar. Per això canvia el Dret per la Filosofia.Sense gaires diners encara que té origen noble com a familiar dels comtes de Home o Hume es dedica a buscar la fonamentació de la ciència a partir de la naturalesa humana. I serà precisament aquest entusiasme el que el portaran a un esgotament físic i psíquic notable per això canviarà d’aires per fugir de la depressió que té al damunt. L’etapa francesa al camp plena de sobrietat i penúria per l’economia dèbil que pateix el porten a la Fleche , on escriurà la seva principal obra “Tractat de la Naturalesa Humana” 1739 en tres volums.Però retornarà a Londres al 1737 després de veure que la seva obra ha nascut morta dins la població. Ningú el llegeix encara que el seu optimisme el fan insistir i escriurà els seus “Assaigs” . Per això haurà d’escriu un “Extracte del  Tractat de la Naturalesa Humana” per de forma breu explicar els seus pensaments .(*)Hume no vol entrar en conflictes amb l’esglèsia. Després de ser bibliotecari de la Facultat de Dret intentarà escriure “Història d’Anglaterra”  amb un gran atac contra les seves idees per torys, whigs,anglesos, irlandesos, escocesos…..Quan li arriba la mort  amb 65 anys per transtorns intestinals sent una debilitat física però no psíquica com home sociable, amable, alegre, obert, de bon humor, moderat respecte a emocions i sentiments. Hume acaba dient que no destacaba  segons els seus amics per res en especial però al seu  enterrament un munt de persones hi van anar per acomiadar-se.

Aqui tenim el text de l’abstract o extracte traducció del professor Manuel Satué i un guió de treball per desenvolupar. El treball és pot realitzar en línia enviant en open ofice, word, a l’adreça alsina48@gmail.com  dins les dates establertes o bé lliurant en paper el treball. La data  serà  el divendres 3 d’abril. Els criteris per avaluar el treball i valorar són:

incloure fonts d’informació fiables, redacció comprensible, ortografia correcte, respostes adequades a la pregunta, informació complementària, citar el propi text de referència, esquemes o mapes conceptuals de suport si es requereix.

hume_extracte.pdf  *

guio-lectura-hume-resum-del-tractat.odt

guio-lectura-hume1-resum-del-tractat.doc

guio-lectura-hume-resum-del-tractat.pdf

sentiments simples ? emocions simples ? o passió complexa

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Us-TVg40ExM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 Jo sento, jo m’emociono, jo ploro, jo dono cops a la taula, i ballo, ……i tu ? què fas ?

quina és la diferència entre emocionar-se  i   pensar?  Per què la múica ens fa entrar en estats d’ànim ?  De quina manera ?  Potser perquè ens fa lliures i no codifica els discursos?  L’art és creació No?

PENSAR POR PENSAR

En aquest llibre de Manuel Cruz i Manuel Delgado es presenten en un format de diàleg i conversa 12 capítols sobre distints temes. L’amor, les relaciones fracassades, la cultura avui, la memòria, què és la tolerància, violència, el perdó, joventut, ideologies, la veritat és possible, l’enemic , responsabilitat.

La proposta és pensar com un exercici de raonament que requereix una sèrie de condicions que actualment poc es donen. La nostra societat líquida on no sembla gaire estabilitat en gaire bé res afegeix unes variables que ens apreten, ens originen sensacions de viure al dia, al moment, sense cap espai per aturar-se. Val la pena pensar ? De fet el títol no diu parlar per parlar que segurament seria un títol més adient als temps actuals. Tothom sap de tot, tothom parla de tot però  entre l’acció i el pensament es requereix un moment d’atenció, de concentració, d’ensimismament, de reflexió. Un tema com l’amor per exemple amb el que comença el llibre sembla que sense ser fàcil requereix saber situar experiència i teoria dins un marc conceptual que permeti donar sentit al que pensem i més tard a com actuem.

JOHNNY AGAFÀ EL SEU FUSELL : RENÉ DESCARTES AL CINEMA!!!

 25629_2.jpg

[Font informació : www.uhu.es]

Iniciem una activitat que realitzarem en 8 sessions al llarg de dues setmanes i mitja.

Dins el llibre realitzat per Anacleto Ferrer, Xavier Garcia, Francesc Hernàndez, Bernando Lerma anomenat Cinema i Filosofia ( com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema)  com a Grup Embolic i publicat per edicions La magrana trobem una excel.lent reflexió sobre Descartes i la pel·lícula americana  produïda al 1971 Johnny agafà el seu fusell ( Johnny Got hisGun)  del director Dalton Trumbo.
L’argument planteja la vida d’un ex combatent de la Primera Guerra Mundial que ha perdut tota la seva capacitat de sentir, percebre, comunicar-se  però encara li queda la possibilitat de reflexionar. Entre records i pensaments Johnny repensa la seva existència. Qui sóc jo?  Què estic visquent? Què somnio ? iquè és real ?  Les veus que escolto son reals? Les mans que m’acaronen son reals ?

 

Aquest soldat de la primera guerra mundial es troba aïllat del món exterior i demana poder saber que li està passant. El cos ja no té cap sentit per aquest soldat i la ment només li recorda constantment la guerra injusta que ha patit. El seu crit és una denúncia per viure en aquestes condicions existencials. La vida que visc la puc viure sense  un cos o amb una simple   ment? Què m’identifica dins l’hospital com a Johnny ?

 

fusil1.jpg

[ font informació: www.xtec.es]

 

La pel·lícula planteja temes cartesians   com :

  1. el criteri de veritat ( què és real i què és fictici ?) ,
  2.  el problema de la relació entre cos i ment ,
  3.  l’argument sobre l’existència de Déu,
  4.  el problema del dolor i els sentits ….

 

                     QUI ÉS QUI ?

                 [font informació: www.uhu.es]

Descartes, filòsof racionalista del segle XVII ,  planteja en el seu “Discurs del Mètode” quarta part que podem fingir que no tenim cap mena de cos però una qüestió diferent és la nostra ment. El cogito  és com anomena ell al pensament. L’exsoldat només li quedava la ment i amb aquesta podia recordar, viatjar, pensar, somniar, imaginar, tot aquelles accions que el feien que penses amb claredat. De fet el protagonista és un racionalista que s’aferra als seus arguments per justificar la seva decisió i el seu dubte sobre la condició en la que es troba. Avui que el tema del dret assistit a morir dignament [ veure article dins el blog sobre  el dret a morir dignament  dins la categoria de ciutadania ] pel govern Zapatero torna a plantejar-se i que països com Holanda ja fa temps que permeten l’aplicació de l’eutanasia torna a sorgir amb força el problema cartesià. Qui sóc jo? Un simple cos que pateix, es merceix, s’emociona, s’enamora,  o bé una ment que s’interroga, pensa, medita, reflexiona, …? El fet d’estar mutilat en un hospital fa que les teves condicions i possibilitats es vegin molt minvades.

 

descartes.gif

 `[font informació:

 

 

 

La pel·lícula “Mar Adentro” també plantejava el problema entre les raons que esgrimia una teologia catòlica que no admet per mitjans humans cap interrupció del procès natural de la mort i una ciència que reaccionàriament busca donar solucions al problema de la mort digna. Casos com els dels malalts terminals que recorren a les lleis holandeses per poder morir posen el sistema judicial europeu en un atzucac. La pel·lícula que plantegem ens obre possibilitats per interrogar-nos sobre aquestes qüestions…..

 

Volem centrar la nostra mirada sobre aquesta pel·lícula per reflexionar sobre:

1.- Les relacions entre la ment i el cos o la matèria. ( 2 sessió)

2.- La reflexió sobre la guerra : Hi ha guerres justes ?(3 sessió)

 3.-Realisme vers Idealisme : Què és la realitat?(5 sessió)

4.- L’eutanàsia com a problema ètic i moral : el dret a la mort assistida ?(6 sessió)

 

Mirem la primera part de la pel·lícula ( sessió 1 )

 

 

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=8081392874143157579" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

L’activitat que plantegem doncs és a continuació de la primera part de la pel·lícula. Per això volem  observar per fer-nos  alguns interrogants :

Continue reading

EL MÓN DE SOFIA : HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/pfKJL4YeZC8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

IES Josep Puig i Cadafalch

c/ sant josep de calasanç 14

Mataró -08303

Societat Catalana de Filosofia

c/ diàspora 23

Barcelona 08015

 

 

 

Benvolgut/da alumnat del Puig i Cadafalch,

 

 

El nostre centre d’estudis dins la societat catalana de Filosofia està realitzant una petita investigació per saber quina és la vostra opinió sobre temes que us poden interessar. Fa uns dies ens vàrem posar en contacte amb el vostre professor de filosofia per fer arribar aquesta proposta que us presentem.

Saber qui va ser Plató no resulta fàcil quan son tants els segles que us separen. Ara esteu a classe de filosofia aprenen com en els seus diàlegs Plató defensava coses tant curioses com “ la immortalitat de l’ànima” i això us sona segurament a “contes fantàstics”. En el diàleg-teatralitzat que esteu llegint a classe heu descobert com les coses que s’expliquen podien tenir lloc dins una presó , o al carrer. Fedó explica a aquells que no van poder assistir a la mort de Sòcrates quines van ser les darreres hores de la mort d’un home condemnat per una ciutat com Atenes. Us heu parat a pensar mai quines són les vostres converses favorites quan esteu al carrer ? I mirant la televisió? O bé quan esteu a la discoteca el cap de setmana? De què parleu ? Doncs això que tots i totes esteu fent dia rera dia són diàlegs entre vosaltres a l’estil de Plató. Potser en les vostres converses parleu de temes com el futbol , l’amor, els estudis, les diversions, l’amistat, Com són les vostres respostes sobre aquests temes ?

Si busques dins la novel·la del Món de Sofia trobaràs la referència de Sofia a Plató.

 

 

Com he dit abans, Plató creia que la realitat està dividida en dues parts.

Una part és el món dels sentits, del qual només podem tenir un coneixement incomplet o aproximat usant els nostres cinc sentits. En aquest món sensible , <tot flueix> i res és permanent. Rés és. Només hi ha coses que van i vénen.

L’altra part és el món de les idees , que podem conèixer d’una manera veritable a través de la nostra raó. Aquest món de les idees no es pot percebre amb els sentits, i les idees ( o formes) són eternes i immutables.

Segons Plató , l’home és una criatura dual. Tenim un cos que <flueix> , que està indissolublement lligat al món sensible, i amb el mateix destí que qualsevol altra cosa d’aquest món ( com una bombolla de sabó, per exemple) .Tots els nostres sentits estan lligats al nostre cos i , per tant, no hi podem confiar. Però també tenim una ànima immortal , que és el regne de la raó. Com que no és física, l’ànima pot veure el món de les idees.

Però això no és tot, NO ÉS TOT !

Plató també creia que l’ànima existeix abans d’entrar dins d’un cos (estava a la part de dalt de l’armari , amb els altres motlles) . Però quan l’ànima es desperta dins un cos humà, oblida totes les idees perfectes.Llavors comença a passar alguna cosa , descobreix les diferents formes del món natural, un record remot commou la seva ànima .La visió d’un cavall , encara que sigui imperfecte, és suficient per despertar en l’ànima un pàl·lid record del cavall perfecte, que l’ànima va veure una vegada en el món de les idees. Això fa que l’ànima desitgi tornar al seu món veritable. ..........”

Gaarder, Jostein . El món de Sofia.

 

Com veieu Plató ens diu que parlar des dels sentits resulta fàcil de fer. Comprem , gaudim, mengem, bevem , ....sempre des dels cinc sentits. Però aquest món ens permet aprofundir poc en les coses que ens envolten . Es com si les converses que a vegades teniu no arribin enlloc , ni us facin avançar endavant. Per això en el fragment que us transcrivim de la novel·la del Món de Sofia , Plató ens parla de l’ànima com qui permet accedir a un coneixement més real i autèntic. La raó permet superar l’estadi més superficial i formal de l’aparador dels sentits. Per això la proposta va en la línia de diferenciar les veritables idees de les seves coses aparents. Per exemple , quan parleu de l’amistat entre vosaltres tothom sap que podem fer boniques propostes de què vol dir tenir amics o amigues però a la fi l’amistat mai serà del tot perfecte. No podem dir que tenim una amistat perfecte, ideal . Per això a vegades fins i tot els amics no som el que pensaven i aleshores creiem que hem de continuar buscant aquell amic o amiga de veritat . Plató ens explica això : la vida la podem viure des dels sentits que seran fonts d’informació d’aproximació curta , immediata, distesa, distreta, diferent, múltiple, .... però també la vida la podem entendre des de la raó que ens donarà un coneixement més essencial de les coses, les persones i aprendrem millor que és l’amistat.

Què en penses del que us diem ? Sabeu reconèixer l’amistat a primera vista ? O cal saber més i arribar més profundament a la idea d’amistat ?

 

Espero que aquesta carta us desperti el diàleg i esperem la vostra resposta

societatpsique@gmail.com. El vostre professor ha penjat en el seu bloc la pel·lícula sobre el Món de Sofia que us pot interessar.

 

 

cordials salutacions

 

 

 

 

 

Responsable . J. P . Martínez

Cooperació i Globalització

introducció

Avui més que mai has sentit parlar de crisi econòmica. De fet les noticies als diaris estan plenes de titulars que ens parlen d’aquest fenomen indicant que és la crisi del segle. [veure article en le Monde diplomatic en español de Jose Angel Sotillo .consulta activa 22/11/2008 ]El passat setembre va ser anomenat “setembre negre” amb la caiguda de les Borses econòmiques. Determinats analistes i financers parlen de la fi de l’era del capitalisme. L’estat ha hagut d’intervenir dins les finances econòmiques de bancs i empreses privades. Podem parlar de la “caiguda del mur del capitalisme econòmic”. Però si fóssim a l’altre punta del planeta no podríem dir el mateix. No tothom té en els seus diaris titulars que parlen de la crisi. Per exemple hi ha països dels anomenats del tercer món que porten temps i temps sentint la paraula crisi. Dins aquests països veiem com davant la precària situació de necessitats bàsiques l’enginy s’aguditza i surten iniciatives al respecte.

 

Països com el nostre que parlem de crisi però encara tenim capacitat de gastar i consumir productes no de primera necessitat fa temps hem ideat una mena d’estratègies per solidaritzar-nos amb aquells que estan molt pitjor que nosaltres.Les campanyes que realitzen distintes ONG’S permeten realitzar aportacions, donatius, apadrinaments, regals amb la voluntat de cooperar vers aquells que més ho necessiten. Però la professora Helena Bejar en el seu llibre “El mal samaritano” ens parlava ja fa temps d’aquest altruisme en temps d’escepticisme social.El nostre individualisme sembla ser l’únic horitzó moral actual. Occident una vegada més amb la crisi mundial sembla plantejar el seu únic criteri i domini sobre la resta de països no occidentals. Fa pocs dies les potències mundials més poderoses anomenat el grup dels G20 es reunien per parlar de com buscar solucions a la crisi. D’aquella reunió només sortia reforçada la fotografia de grup on Espanya estava inclosa. Realment podem dir que en temps de crisi ens mou la solidaritat i la compassió pels altres que estan pitjor ? Les darreres xifres d’entitats com Càritas demostren que la gent el primer que fa és deixar de fer donatius, de col·laborar en causes solidàries.

La funció de la banca és la de fer d’intermediari financer: els diferents agents econòmics hi portem els nostres estalvis, i els bancs concedeixen crèdits a les empreses que volen invertir per fer negocis, i també, en menor proporció, a particulars per facilitar-los la compra de determinats béns com pisos, cotxes, electrodomèstics, etc. Quan dipositem els nostres estalvis al banc, sabem a on van a parar els nostres diners? Sabem quin tipus d’activitats estan finançant?

 

 

          Els bancs tradicionals, com totes les empreses, tenen ànim de lucre, és a dir, el seu objectiu és aconseguir el màxim benefici possible. Quin criteri se segueix a l’hora de concedir un crèdit?

 

          D’altra banda, els bancs intenten reduir els riscos, és a dir, volen treballar amb la màxima seguretat possible, assegurar-se que recuperaran els diners juntament amb els interessos generats. Per això, quan es demana un crèdit en un banc tradicional cal oferir garanties, que poden ser de dos tipus: reals (es posa un bé com a garantia del préstec, com en el cas d’una hipoteca quan algú es compra un pis) o personals (una persona avala el deutor, és a dir, l’avalador es compromet a pagar el préstec si qui l’ha demanat no ho fa). En el cas de préstecs de poc import concedits a particulars, el fet de tenir un treball estable i cobrar una nòmina cada mes és, per al banc, una garantia que el deutor té capacitat per tornar-lo. Per aquest motiu, a qui és més fàcil que donin un crèdit: a algú que té molt patrimoni o a algú que vol començar alguna empresa o negoci? Qui necessita més el crèdit?

 

          Al vídeo es parla dels Fons d’Inversió. Aquests són paquets d’accions d’empreses i altres títols negociables que unes empreses anomenades Societats Gestores compren i ofereixen després als estalviadors, que obtindran una rendibilitat de la seva participació en el fons, ja que els seus estalvis han anat a parar a les empreses que han emès les accions.

 

 

QÜESTIONARI SOBRE EL VÍDEO “DINERS I PRINCIPIS”:

 

1.       Què volen dir les afirmacions següents:

 

a)     El guany econòmic no és contradictori amb el guany social.

 

b)     Donar crèdit a qui no té crèdit

 

c)      Els diners que presta Coop57 han de produir un benefici social.

 

 2.       Per què cap entitat financera tradicional no dóna crèdit a Lucía?

 

 3.       Citeu alguns dels projectes socials a què es fa referència en el reportatge.

 

 4.       Indiqueu algunes de les característiques de la Banca Ètica.

 

5.       Poseu tres exemples d’empreses i situacions en què la Banca Ètica no donaria crèdit.

 

6.       Poden les entitats financeres “negociar” comportaments ètics amb les empreses? I els particulars? Penseu en els dos casos citats al reportatge: Telefònica i Shell.

 

 

7. LECTURA del CAPLÍTOL:  “La banca ètica: no donar diners a les guerres”.

   DEL LLIBRE. “CONTRA LA FAM I LA GUERRA”. Arcadi Oliveres. Angle Editorial, 2004

 

 

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT

 

1.- Buscar informació sobre altres alternatives que s’estan produint al Tercer Món relacionades amb la idea de la Banca Ètica.

 

2.- Contactar amb aquestes organitzacions o entitats que treballen amb els microcrèdits i veure de quina manera una proposta com aquesta pot ser factible de portar-se a la pràctica al teu país. Enviar un email de contacte per veure si hi ha resposta d’aquestes organitzacions.

 

3.- Assistir a la conferència proposada per la regidoria de Nova Ciutadania de Mataró que realitzarà el professor i catedràtic d’economia Arcadi Oliveres sobre Banca Ètica. Presentar aleshores una proposta de projecte de cooperació dins el centre per buscar formes de col·laboració amb aquestes entitats.

 

4.- Elaborar un equip de cooperació dins el centre amb caràcter voluntari que difongui per la resta de cursos l’experiència de participació i fer un seguiment i impacte de la mateixa dins el centre.

 

METODOLOGIA I APLICACIÓ

 

El treball haurà de ser cooperatiu i es formaran per això grups de treball i recerca per trobar la informació. Però caldrà clarament diferenciar les tasques dels membres del grup. L’experiència com veus té varis nivells d’actuació:

 

1r. Saber buscar :Recerca d’informació que ha de servir per amb les adreces facilitades cercar l’organització i la filosofia d’algun grup ONG que es vinculi com a projecte alternatiu dins el tercer Món. Es doncs una tasca de recerca que pot partir d’una idea de buscar ONG locals dins els distints països i realitats del tercer Món. Podeu acotar i limitar l’àmbit de recerca a països d’Amèrica Llatina com Perú, Guatemala, Colombia, Ecuador, Haiti, … o bé països asiàtics com l’índia,Paquistan,New Delhi, Nepal , ….Amb aquesta informació cal saber arribar a la filosofia d’aquesta proposta alternativa. Per exemple buscar les condicions de crèdits que concedeixen aquests bancs amb els microcrèdits com la Caixa de Catalunya.

 

2 n Saber escoltar : Cal aprofitar la xerrada amb l’Arcadi Oliveres dins les classes d’economia i organització d’empreses per contrastar la informació que teniu i heu trobat. Es tracta de buscar alternatives que s’estan donant i produint dins el Tercer Món de treball digne, de comerç just, de banca ètica, de microcrèdits, de banca solidària, …. Per això pots preparar unes petites preguntes que en la xerrada es poden mirar de contestar. La xerrada un membre del grup la pot enregistrar per poder després transcriure-la i treballar amb ella.
3r Saber elaborar un projecte per aplicar al centre de cooperació. Per això cal dissenyar la filosofia del que busqueu amb la vostra cooperació. Les vostes fonts de finançament, les possibles campanyes que podeu realitzar, els destinataris, … per això us posareu en contacte amb les experiències que heu trobat. I caldrà defensar la vostra proposta davant del gran grup amb slogan de campanya i defensant el vostre model de col·laboració.

 

TEMPORITZACIÓ

 

El treball tindrà una durada aproximada de dues setmanes. Caldrà doncs entendre que hi ha però un treball a l’aula i també més enllà de l’aula.

RECURSOS

www.unsolmon.org

www.triodos.es/es/about_triodos  

http://www.justiciaipau.org/

http://www.accioncontraelhambre.org/alai.php?p=1

http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1

http://www.monde-diplomatique.es/isum/Main;jsessionid=BBBAFF985597416B8492D98C3E60D1ED?ISUM_ID=Content&ISUM_SCR=externalServiceScr&ISUM_CIPH=UH-D49f9rmbSel6i4qmAYm4Us!4iS!19uuK7U1LImFbM2TCDtF3s!Ciu0mPM8FVXMwxOoDRlOGZ!LX3AZlSU8az-LUZQIf8qwT8k6s0xmQ50qMqnfL9OeyYW8O3Z32!v

http://www.caritas.es/publicaciones/editores/index.php?MjQ%3D&OTM2&NQ%3D%3D&MTIz

http://www.granma.cu/ESPANOL/2008/economia1.html

http://www.grameenfoundation.org/?gclid=CPOs6f3qhpcCFQNbxwodfEbudg

http://www.bancaetica.com/Lang/Content.ep3?LANG=ES

http://comprapublica.wordpress.com/

http://www.setem.cat/not.php?arg=351

http://www.fets.org/

http://www.economiasolidaria.org/

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/z_AVnoKJcTs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

AVALUACIÓ

 La proposta serà avaluada tenint en compte el treball aconseguit. Es tracta de elaborar un projecte partint dels models reals existents i per tant cal posar-hi imaginació. El model real serà avaluat pel professor de filosofia dins el tema de la Globalització i la nova forma de democràcia cosmopolita i la professora d’economia del centre dins la idea de Banca Ètica.

 

El projecte es presentarà en forma d’exposició oral per ser valorat per la resta de grups. Es valorarà amb uns 5 punts aquesta part d’exposició oral.

Referent a la informació i elements de recerca serà valorat negativament tot aquell treball que no hagi realitzat una tasca de selecció de la informació. Cal saber elaborar els materials presentant clarament tal com ho fem en aquest post nosaltres una introducció, un desenvolupament amb els objectius, continguts, procediments i una valoració. Aquesta part serà valorada per la redacció i el resum de les idees exposades. Tindrà un valor de 3 punts

La resta de la puntuació serà els 2 punts restants que es donaran  per part de la professora d’economia valorant la possibilitat de l’alternativa que es presenta a la crisi econòmica i el model possibilista de la mateixa proposta. Cal veure en tot moment si hi ha resposta per part de les institucions i intercanvi per iniciar la proposta real amb els països escollits. Això implicarà un  darrer nivell de treball amb qualificació d’excel·lent.