Category Archives: FILOSOFIA I HISTÒRIA

BREU RETRAT DE DAVID HUME I LECTURA DE LA SEVA OBRA.

bolas_de_billar1.png

Trenta grams d’opi mataran un home que no hi estigui acostumat, mentre que trenta grams de ruibarbre no sempre el purgaran. David Hume

 

“David Hume té una autobiografia que ens pot explicar bastant dqui és aquest pensador. Escrita amb el nom  “The life of David Hume ; written by himself (My Own life) es presenta com un home que no persegueix la glòria ni vol ser vanitòs més aviat busca viure com ell mateix creu que s’ha de viure no com la seva familia vol imposar. Per això canvia el Dret per la Filosofia.Sense gaires diners encara que té origen noble com a familiar dels comtes de Home o Hume es dedica a buscar la fonamentació de la ciència a partir de la naturalesa humana. I serà precisament aquest entusiasme el que el portaran a un esgotament físic i psíquic notable per això canviarà d’aires per fugir de la depressió que té al damunt. L’etapa francesa al camp plena de sobrietat i penúria per l’economia dèbil que pateix el porten a la Fleche , on escriurà la seva principal obra “Tractat de la Naturalesa Humana” 1739 en tres volums.Però retornarà a Londres al 1737 després de veure que la seva obra ha nascut morta dins la població. Ningú el llegeix encara que el seu optimisme el fan insistir i escriurà els seus “Assaigs” . Per això haurà d’escriu un “Extracte del  Tractat de la Naturalesa Humana” per de forma breu explicar els seus pensaments .(*)Hume no vol entrar en conflictes amb l’esglèsia. Després de ser bibliotecari de la Facultat de Dret intentarà escriure “Història d’Anglaterra”  amb un gran atac contra les seves idees per torys, whigs,anglesos, irlandesos, escocesos…..Quan li arriba la mort  amb 65 anys per transtorns intestinals sent una debilitat física però no psíquica com home sociable, amable, alegre, obert, de bon humor, moderat respecte a emocions i sentiments. Hume acaba dient que no destacaba  segons els seus amics per res en especial però al seu  enterrament un munt de persones hi van anar per acomiadar-se.

Aqui tenim el text de l’abstract o extracte traducció del professor Manuel Satué i un guió de treball per desenvolupar. El treball és pot realitzar en línia enviant en open ofice, word, a l’adreça alsina48@gmail.com  dins les dates establertes o bé lliurant en paper el treball. La data  serà  el divendres 3 d’abril. Els criteris per avaluar el treball i valorar són:

incloure fonts d’informació fiables, redacció comprensible, ortografia correcte, respostes adequades a la pregunta, informació complementària, citar el propi text de referència, esquemes o mapes conceptuals de suport si es requereix.

hume_extracte.pdf  *

guio-lectura-hume-resum-del-tractat.odt

guio-lectura-hume1-resum-del-tractat.doc

guio-lectura-hume-resum-del-tractat.pdf

EL MÓN DE SOFIA : HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/pfKJL4YeZC8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

IES Josep Puig i Cadafalch

c/ sant josep de calasanç 14

Mataró -08303

Societat Catalana de Filosofia

c/ diàspora 23

Barcelona 08015

 

 

 

Benvolgut/da alumnat del Puig i Cadafalch,

 

 

El nostre centre d’estudis dins la societat catalana de Filosofia està realitzant una petita investigació per saber quina és la vostra opinió sobre temes que us poden interessar. Fa uns dies ens vàrem posar en contacte amb el vostre professor de filosofia per fer arribar aquesta proposta que us presentem.

Saber qui va ser Plató no resulta fàcil quan son tants els segles que us separen. Ara esteu a classe de filosofia aprenen com en els seus diàlegs Plató defensava coses tant curioses com “ la immortalitat de l’ànima” i això us sona segurament a “contes fantàstics”. En el diàleg-teatralitzat que esteu llegint a classe heu descobert com les coses que s’expliquen podien tenir lloc dins una presó , o al carrer. Fedó explica a aquells que no van poder assistir a la mort de Sòcrates quines van ser les darreres hores de la mort d’un home condemnat per una ciutat com Atenes. Us heu parat a pensar mai quines són les vostres converses favorites quan esteu al carrer ? I mirant la televisió? O bé quan esteu a la discoteca el cap de setmana? De què parleu ? Doncs això que tots i totes esteu fent dia rera dia són diàlegs entre vosaltres a l’estil de Plató. Potser en les vostres converses parleu de temes com el futbol , l’amor, els estudis, les diversions, l’amistat, Com són les vostres respostes sobre aquests temes ?

Si busques dins la novel·la del Món de Sofia trobaràs la referència de Sofia a Plató.

 

 

Com he dit abans, Plató creia que la realitat està dividida en dues parts.

Una part és el món dels sentits, del qual només podem tenir un coneixement incomplet o aproximat usant els nostres cinc sentits. En aquest món sensible , <tot flueix> i res és permanent. Rés és. Només hi ha coses que van i vénen.

L’altra part és el món de les idees , que podem conèixer d’una manera veritable a través de la nostra raó. Aquest món de les idees no es pot percebre amb els sentits, i les idees ( o formes) són eternes i immutables.

Segons Plató , l’home és una criatura dual. Tenim un cos que <flueix> , que està indissolublement lligat al món sensible, i amb el mateix destí que qualsevol altra cosa d’aquest món ( com una bombolla de sabó, per exemple) .Tots els nostres sentits estan lligats al nostre cos i , per tant, no hi podem confiar. Però també tenim una ànima immortal , que és el regne de la raó. Com que no és física, l’ànima pot veure el món de les idees.

Però això no és tot, NO ÉS TOT !

Plató també creia que l’ànima existeix abans d’entrar dins d’un cos (estava a la part de dalt de l’armari , amb els altres motlles) . Però quan l’ànima es desperta dins un cos humà, oblida totes les idees perfectes.Llavors comença a passar alguna cosa , descobreix les diferents formes del món natural, un record remot commou la seva ànima .La visió d’un cavall , encara que sigui imperfecte, és suficient per despertar en l’ànima un pàl·lid record del cavall perfecte, que l’ànima va veure una vegada en el món de les idees. Això fa que l’ànima desitgi tornar al seu món veritable. ..........”

Gaarder, Jostein . El món de Sofia.

 

Com veieu Plató ens diu que parlar des dels sentits resulta fàcil de fer. Comprem , gaudim, mengem, bevem , ....sempre des dels cinc sentits. Però aquest món ens permet aprofundir poc en les coses que ens envolten . Es com si les converses que a vegades teniu no arribin enlloc , ni us facin avançar endavant. Per això en el fragment que us transcrivim de la novel·la del Món de Sofia , Plató ens parla de l’ànima com qui permet accedir a un coneixement més real i autèntic. La raó permet superar l’estadi més superficial i formal de l’aparador dels sentits. Per això la proposta va en la línia de diferenciar les veritables idees de les seves coses aparents. Per exemple , quan parleu de l’amistat entre vosaltres tothom sap que podem fer boniques propostes de què vol dir tenir amics o amigues però a la fi l’amistat mai serà del tot perfecte. No podem dir que tenim una amistat perfecte, ideal . Per això a vegades fins i tot els amics no som el que pensaven i aleshores creiem que hem de continuar buscant aquell amic o amiga de veritat . Plató ens explica això : la vida la podem viure des dels sentits que seran fonts d’informació d’aproximació curta , immediata, distesa, distreta, diferent, múltiple, .... però també la vida la podem entendre des de la raó que ens donarà un coneixement més essencial de les coses, les persones i aprendrem millor que és l’amistat.

Què en penses del que us diem ? Sabeu reconèixer l’amistat a primera vista ? O cal saber més i arribar més profundament a la idea d’amistat ?

 

Espero que aquesta carta us desperti el diàleg i esperem la vostra resposta

societatpsique@gmail.com. El vostre professor ha penjat en el seu bloc la pel·lícula sobre el Món de Sofia que us pot interessar.

 

 

cordials salutacions

 

 

 

 

 

Responsable . J. P . Martínez

Proposta de treball : Els drets humans

http://www.xtec.cat/~lmonteis/wqdrets/proces.htm

Aquesta webquest realitzada pel professor L. Montes ens pot servir per treballar la unitat que estem realitzant. Hem vist la pel·lícula ” Hitler , el reinado del mal” que desprès de treballar amb un guió i una fitxa ens a permès observar atentament els fets que van originar la segona guerra mundial i la posterior elaboració de la declaració dels drets humans. Ara la proposta ha de permetre anar més enllà amb un treball històric,ètic i social. EL llibre de ciències socials et pot ajudar juntament amb els materials que pots veure en el link.

COM ÉS CREA UNA IDEOLOGIA ?

racisme[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/mGyMNvFPJ3Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Observa el discurs. Si recordes el tema que estem estudiant sobre els drets humans pots entendre com és pot crear una ideologia. En la pel·lícula que estem veient “Hitler, el reinado del mal” veiem un personatge que es va forjant a la seva mida. S’apropia d’un discurs pler d’odi, pler de fal·làcies, de retòrica i sofística entabanadora, de xerrameca. Més tard arriben els simbols, l’escenografia amb els vestits, les presentacions en públic, la música, etc.. La pel·lícula ens mostra detall a detall un Hitler actor, teatralitzat .

Ara et demano que observis el video. Penses que hi ha moltes diferències amb el real? I creus que com es veu a la Pel·lícula Hitler representa un personatge per la gent i el poble ? I el poble com obeeix tant cegament ?

Quina ha estat la teva experiència amb la pel·lícula ?  En elaborar la fitxa d’anàlisi quines conclusions has tret ?  Fitxer  de treball racisme

QUÈ PENSES DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ?

dones i tercer món

Cada vegada més els mitjans de comunicació tenen un paper bàsic per informar i opinar.

A.- Però ens preguntem fins a quin punt informen o desinformen ? Què en penses ? Interpreten o malinterpreten les noticies ?

1.- Pensa primerament quants diaris coneixes de difusió gratuïta ?

2.- Quina ès la seva font de recaptació económica ?

3.-Quin és el motiu per difondre diaris al metro, bus, carrer, tendes de forma lliure i gratuïta ?

B.-Ara et convidem a mirar els seus titulars ADN  METRO QUÉ? i analitzar com tracten les noticies de difusió gratuïta.

4.-A quanta gent creus que arriba ?

5.-Quin és el públic lector d’aquest diaris ?

6.-Què expliquen els titulars i com ho expliquen ?

7.-Mira les noticies que acompanyen als titulars , Com són? Qui signa aquestes noticies?

 

C.- I la violència com és tracta en aquests mitjans ? Penses que sempre culpabilitza de la mateixa manera a tothom ?

8.-Pot ser un delicte afegit ser dona, negre, pobre ?

9.-Podries fixar-te en quantes noticies fan referència a violència (assassinats, violacions, maltractaments, terrorisme,..)

10.-Son moltes o poques?

11.-Què accentua la noticia?

Et recomanem mirar i passejar-te per  aquests links pots trobar respostes a algunes de les preguntes que et formulem. Cal respondre i enviar com a comentaris la teva resposta.

 http://www.catalunyarecerca.info/guia/cat/03_300_Mitjans_de_Comunicacio.asp

 http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/

http://www.diba.es/biblioteques/recursos/recurs01.asp?Bib=0&Id=73

 http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1746957

 http://www.google.com/Top/World/Catal%C3%A0/Mitjans_de_comunicaci%C3%B3/

 

 

Hi ha veritable debat ? : el suïcidi assistit.

Si ens fixem en la notícia apareguda en el diari digital de Catalunya que ens parla del  suïcidi assistit com una práctica que els mitjans de comunicació ens la porten a debat podem observar primerament el seu titular : NO SOM DEFENSORS A ULTRANÇA DE LA MORT, EL PRIMER QUE FEM ÉS TRACTAR DE REHABILITAR LA VIDA DE QUI ENS DEMANA AJUT. Un titular com aquest clarament contrasta amb la mateixa notícia que apareix al diari Avui  on el titular remarca : SISTACH ALERTA QUE L’EUTANASIA DESHUMANITZA. D’altra banda el diari El pais remarca en titular ” EL GOBIERNO PLANEA REGULAR EL SUICIDIO ASISTIDO ESTA LEGISLATURA”. Si encara ens trobem amb el titular del diari ABC que remarca “LOS MÉDICOS CREEN INNECESARIA LA NUEVA LEY DE MUERTE DIGNA” , a quina idea sobre el tema podrem arribar ?

El suïcidi assistit per primera vegada es planteja al nostre país com una possibilitat legal de morir dignament. Fa temps tothom recorda la pel·lícula que va ser un èxit de cartellera  “Mar adentro” del director de cinema Alejandro Amenabar i que va ser motiu de fortes crítiques pel poder eclesiàstic i els sectors més tradicionalistes de l’Estat.

Entenem per suïcidi la práctica voluntària de treures la vida un mateix com a conseqüència de renunciar-hi . L’ésser humà des dels antics grecs -els estoics per exemple- ja havien acceptat el suïcidi com una forma de donar fi a l’existència. El debat per tant no resulta nou però si podem dir que agafa una idea interessant : l’assistència al fet de suïcidar-se,  o sigui, l’acompanyament legal a la mort. Què en pensa la societat ? Què en pensem nosaltres ?

En els quatre diaris la informació que es tracta sembla plantejar el mateix problema de forma molt diversa i fins i tot podríem dir contradictòria. Un diari com l’ABC presenta la noticia dins un escenari general del col·lectiu mèdic amb una postura contundent i rígida. Es parla de tots els metges donen la llei de la mort digne com a innecessària. La notícia amb data del 26 de setembre sembla presentar el conflicte com innexistent doncs les lleis ja existeixen per legislar casos com el de la mort digne. Si bé agafem ara la mateixa noticia en el diari digital de Catalunya  amb les declaracions del president de l’associació pel dret a morir dignament  sembla que ja accentua que el conflicte es troba pler de condicionaments de tipus ideològic, moral i ètic. També remarca la realitat legal que a la resta d’Europa sembla existir sobre aquesta qüestió. En aquest cas darrera la noticia hi ha una persona concreta amb noms i cognoms que  parla sobre el tema. També en aquesta línia trobem la noticia difosa pel diari AVUI on el cardenal arquebisbe de Barcelona parla i opina sobre el problema. En aquest diari la noticia “convida a metges i polítics” per part del cardenal a no promocionar accions que van contra la vida. Ell mateix afegeix que aquesta pràctica “deshumanitza”.

Però quin és el debat respecte a la legalització o no del suïcidi assistit ? Els quatre diaris semblen presentar coneixements del tema amb opinions molt diverses i contràries en certs casos. On trobem l’accent en cada diari ?¨Si ens fixem en els titulars i en el contingut de les noticies què podem treure de conclusions ? Resulta un problema de crear una nova llei exclussivament com apunten alguns diaris? El problema és ideològic i polític com semblen remarcar altres ? Hi ha una forta oposició del sector médic a aquesta proposta de llei ?

El problema doncs és si cal tenir lleis que regulin una pràctica que és la voluntat del pacient a decidir lliurement sobre el seu propi cos. Hi ha una llei del 1986 que efectivament regula que un pacient voluntàriament pot decidir si vol rebre o no tractament mèdic. Però la regulació per llei de poder decidir sobre el propi cos és una moda actualment, una decisió política europea…?

Si reflexionem sobre una noticia sobre aquesta noticia què penso de les formes de tractar la informació actualement ?  Quin és el paper del mitjans de comunicació en difondre noticies com aquestes ?  Hi ha alguna possibilitat d’arribar al rerefons de la noticia? Podem creure en la veritat periodística?

Entrevista sobre Educació per a la ciutadania

http://librodenotas.com/entrevistas/14744/la-educacion-para-la-ciudadania-necesita-un-enfoque-predominantemente-filosofico-entrevista-a-miguel-santa-olalla?commented=1#c019739″ title=”FILOSOFIA I CIUTADANIA “>entrevista

Aquí es presenta una entrevista sobre Educació per a la ciutadania feta a Miguel Santa Olalla dins la web ” libro de notas” especialitzada en presentar treballs, llibres,il·lustracions, projectes, entrevistes,dins aquesta secció. En aquesta entrevista destaquem que el professor entrevistat té una web de referència dins la filosofia Boulesis.

El Cinema com a paràbola etica. “Centochiodi”

Pot constituir l’experiència del cinema una font d’informació ?  Com mirem una pel·lícula a classe , a casa, a les sales de cinema? Quin paper com espectadors podem tenir davant una pel·lícula?

Es bastant clar que el segle XX va contribuir amb l’invent dels germans Lumiere a la difusió del cinema com una font per experimentar amb nosaltres mateixos. Les generacions del segle XX han estat hereus d’aquest seté art. Gaudir, entretenir-se, saber, conèixer, poden ser gràcies al cinema actes amb els quals un espectador atent pot passar les seves tardes o nits a diari. La imatge és poderosa i ofereix una gran varietat de recursos per treballar.Vid http://cinemayoutoube.com.  Però com espectadors hem de saber diferenciar el mirar cinema d’observar imatges de cinema de contemplar el cinema de veure cinema. Si entenem l’acte de mirar com un fet on pensament i acció s’interrelacionen podem copsar de manera notable la veritable essència de l’aprenentatge amb imatges gaudint de l’experiència d’aquest art.

Un exemple del que estic dient he vingut practicant al llarg dels anys a les classes de psicologia, ètica, filosofia, socials, ….  Recomanar bon cinema també és una pràctica més per difondre aquesta experiència i utilitzar la mateixa com una eina de treball i de coneixement.

Actualment en les cartelleres de Barcelona i en cinemes de “baix preu” tenim la pel·lícula “CIEN CLAVOS” (Centochiodi). Aquest film que avui m’atreveixo a aconsellar un company i una companya de l’institut on treballo fa pocs dies ho feien amb mi i realment haig d’agrair la bona estona. L’argument és força senzill. Un jove professor guapo ofereix cansat de les seves lliçons de filosofia una darrera lliçó a tothom. El cafè amb un amic o amiga val mil vegades més que totes les lectures del món. El film recorda molt aquesta tradició de Dario Fo com a fabulador de veritats i realitats versemblants. El jove professor passeja per un poble de pescadors sota l’aparença del Jesús que explica paraboles a la gent senzilla però realment rica en saviesa. El seu delicte no ha estat altre que pertanyer a la pitjor banda terrorista de tota la història : la classe docent , el professorat. Talment ho diu així devant del sargent de policia quan serà detingut. La vida és més simple que uns amics fidels que mai traeixen pero que no poden acaronar quan ho necessitem…. Per això al final de la pel·lícula en el debat amb el sacerdot que porta tota la seva existència instalat en la lectura d’aquests gran incunables que son els llibres s’acusaran mutuament de faltar a la veritat i a Déu.  Però el jove professor contesta : la veritat està en nosaltres mateixos aquesta és l’autèntica veritat.

18770902.jpg