Category Archives: FILOSOFIA I CINEMA

Quin model de societat tenim ? 3 trimestre. Els soprano

http://www.lossoprano.tv/los-soprano/los-soprano-y-la-filosofia.html

http://blog.metropolislibros.com/libros-de-cine/los-soprano-y-la-filosofia-de-richard-greene-y-peter-vernezze/

http://es.wikipedia.org/wiki/Los_Soprano

soprano_filosofia

Què és la societat ?  Quins models tenim de societat ? Com es construeix una societat ?  És un producte natural o cultural ? Quin significat té “L’ésser és un animal social” ?

Hem vist que la lectura de la novel·la “Las uvas de la ira” de J.Steinbeck on s’explica com l’emigració dels obrers i proletaris buscant una situació més favorable origina poc a poc relacions socials , normes socials, crea conductes noves , estableix les bases del sistema social . La Gran Depresió porta a l’Amèrica rural a l’esperança i això crea i origina horitzonts de possibilitat….És la història d’un èxode de la classe treballadora americana que confia trobar la terra promesa però només arriba a veure com el seu somni s’esvaeix……

El context del fragment de la novel·la ens situa en el fenòmen històric (la gran depressió americana i l’america rural) així com l’adaptació per JOhn Ford el director de la pel·lícula de la novel·la.

El text , fragment breu i  curt, ens subratlla els elements socials que es donen en una situació nova: les normes , els codis, les relacions excluients o inclusives dins el grup social, les prohibicions , l’aillament social, et……

El pretext ens serveix per treballar la idea de societat com a sistema social de relacions : com a model orgànic, model cibernètic, model mecànic ….. Definim què és un sistema social i veiem la dificultat de definir dins la teoria general de sistemes poder garantir una comprensió dels conceptes o terminologia.

Per això llegim un segon article de Gianni Vatimmo filòsof italià contemporani. Aquest article periodístic amb el titol “De la ideologia a la ética” ens planteja el descrèdit de les ideologies socials i la necessitat de garantir un espai ètic dins la societat…La mort de les ideologies fa plantejar-nos si hi ha un model únic actualment imposat o si més bé trobem alternatives ideológiques al model vigent….

Els Soprano apareixen en aquest espai següent :  Quines relacions garanteixen un sistema social vàlid i possible ? Una columna del diari “ARA” analitza la relació Soprano i psicoanàlisi social ……El llegim per entrar en la sèrie …. Què té de filosofia aquesta sèrie ?

JOHNNY AGAFÀ EL SEU FUSELL : RENÉ DESCARTES AL CINEMA!!!

 25629_2.jpg

[Font informació : www.uhu.es]

Iniciem una activitat que realitzarem en 8 sessions al llarg de dues setmanes i mitja.

Dins el llibre realitzat per Anacleto Ferrer, Xavier Garcia, Francesc Hernàndez, Bernando Lerma anomenat Cinema i Filosofia ( com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema)  com a Grup Embolic i publicat per edicions La magrana trobem una excel.lent reflexió sobre Descartes i la pel·lícula americana  produïda al 1971 Johnny agafà el seu fusell ( Johnny Got hisGun)  del director Dalton Trumbo.
L’argument planteja la vida d’un ex combatent de la Primera Guerra Mundial que ha perdut tota la seva capacitat de sentir, percebre, comunicar-se  però encara li queda la possibilitat de reflexionar. Entre records i pensaments Johnny repensa la seva existència. Qui sóc jo?  Què estic visquent? Què somnio ? iquè és real ?  Les veus que escolto son reals? Les mans que m’acaronen son reals ?

 

Aquest soldat de la primera guerra mundial es troba aïllat del món exterior i demana poder saber que li està passant. El cos ja no té cap sentit per aquest soldat i la ment només li recorda constantment la guerra injusta que ha patit. El seu crit és una denúncia per viure en aquestes condicions existencials. La vida que visc la puc viure sense  un cos o amb una simple   ment? Què m’identifica dins l’hospital com a Johnny ?

 

fusil1.jpg

[ font informació: www.xtec.es]

 

La pel·lícula planteja temes cartesians   com :

  1. el criteri de veritat ( què és real i què és fictici ?) ,
  2.  el problema de la relació entre cos i ment ,
  3.  l’argument sobre l’existència de Déu,
  4.  el problema del dolor i els sentits ….

 

                     QUI ÉS QUI ?

                 [font informació: www.uhu.es]

Descartes, filòsof racionalista del segle XVII ,  planteja en el seu “Discurs del Mètode” quarta part que podem fingir que no tenim cap mena de cos però una qüestió diferent és la nostra ment. El cogito  és com anomena ell al pensament. L’exsoldat només li quedava la ment i amb aquesta podia recordar, viatjar, pensar, somniar, imaginar, tot aquelles accions que el feien que penses amb claredat. De fet el protagonista és un racionalista que s’aferra als seus arguments per justificar la seva decisió i el seu dubte sobre la condició en la que es troba. Avui que el tema del dret assistit a morir dignament [ veure article dins el blog sobre  el dret a morir dignament  dins la categoria de ciutadania ] pel govern Zapatero torna a plantejar-se i que països com Holanda ja fa temps que permeten l’aplicació de l’eutanasia torna a sorgir amb força el problema cartesià. Qui sóc jo? Un simple cos que pateix, es merceix, s’emociona, s’enamora,  o bé una ment que s’interroga, pensa, medita, reflexiona, …? El fet d’estar mutilat en un hospital fa que les teves condicions i possibilitats es vegin molt minvades.

 

descartes.gif

 `[font informació:

 

 

 

La pel·lícula “Mar Adentro” també plantejava el problema entre les raons que esgrimia una teologia catòlica que no admet per mitjans humans cap interrupció del procès natural de la mort i una ciència que reaccionàriament busca donar solucions al problema de la mort digna. Casos com els dels malalts terminals que recorren a les lleis holandeses per poder morir posen el sistema judicial europeu en un atzucac. La pel·lícula que plantegem ens obre possibilitats per interrogar-nos sobre aquestes qüestions…..

 

Volem centrar la nostra mirada sobre aquesta pel·lícula per reflexionar sobre:

1.- Les relacions entre la ment i el cos o la matèria. ( 2 sessió)

2.- La reflexió sobre la guerra : Hi ha guerres justes ?(3 sessió)

 3.-Realisme vers Idealisme : Què és la realitat?(5 sessió)

4.- L’eutanàsia com a problema ètic i moral : el dret a la mort assistida ?(6 sessió)

 

Mirem la primera part de la pel·lícula ( sessió 1 )

 

 

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=8081392874143157579" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

L’activitat que plantegem doncs és a continuació de la primera part de la pel·lícula. Per això volem  observar per fer-nos  alguns interrogants :

Continue reading

El Cinema com a paràbola etica. “Centochiodi”

Pot constituir l’experiència del cinema una font d’informació ?  Com mirem una pel·lícula a classe , a casa, a les sales de cinema? Quin paper com espectadors podem tenir davant una pel·lícula?

Es bastant clar que el segle XX va contribuir amb l’invent dels germans Lumiere a la difusió del cinema com una font per experimentar amb nosaltres mateixos. Les generacions del segle XX han estat hereus d’aquest seté art. Gaudir, entretenir-se, saber, conèixer, poden ser gràcies al cinema actes amb els quals un espectador atent pot passar les seves tardes o nits a diari. La imatge és poderosa i ofereix una gran varietat de recursos per treballar.Vid http://cinemayoutoube.com.  Però com espectadors hem de saber diferenciar el mirar cinema d’observar imatges de cinema de contemplar el cinema de veure cinema. Si entenem l’acte de mirar com un fet on pensament i acció s’interrelacionen podem copsar de manera notable la veritable essència de l’aprenentatge amb imatges gaudint de l’experiència d’aquest art.

Un exemple del que estic dient he vingut practicant al llarg dels anys a les classes de psicologia, ètica, filosofia, socials, ….  Recomanar bon cinema també és una pràctica més per difondre aquesta experiència i utilitzar la mateixa com una eina de treball i de coneixement.

Actualment en les cartelleres de Barcelona i en cinemes de “baix preu” tenim la pel·lícula “CIEN CLAVOS” (Centochiodi). Aquest film que avui m’atreveixo a aconsellar un company i una companya de l’institut on treballo fa pocs dies ho feien amb mi i realment haig d’agrair la bona estona. L’argument és força senzill. Un jove professor guapo ofereix cansat de les seves lliçons de filosofia una darrera lliçó a tothom. El cafè amb un amic o amiga val mil vegades més que totes les lectures del món. El film recorda molt aquesta tradició de Dario Fo com a fabulador de veritats i realitats versemblants. El jove professor passeja per un poble de pescadors sota l’aparença del Jesús que explica paraboles a la gent senzilla però realment rica en saviesa. El seu delicte no ha estat altre que pertanyer a la pitjor banda terrorista de tota la història : la classe docent , el professorat. Talment ho diu així devant del sargent de policia quan serà detingut. La vida és més simple que uns amics fidels que mai traeixen pero que no poden acaronar quan ho necessitem…. Per això al final de la pel·lícula en el debat amb el sacerdot que porta tota la seva existència instalat en la lectura d’aquests gran incunables que son els llibres s’acusaran mutuament de faltar a la veritat i a Déu.  Però el jove professor contesta : la veritat està en nosaltres mateixos aquesta és l’autèntica veritat.

18770902.jpg