Tag Archives: Afegeix una etiqueta

COMENTAR UN TEXT FILOSÒFIC

20090429010227-savater

Al ciutadà li fa por la seva pròpia llibertat, la varietat d’opcions i la temptació obren davant d’ell els errors que pot cometre i les barbaritats que pot arribar a fer….si vol. Es troba com surant en un tòpic mar de dubtes, sense punts fixos de referència, i ha d’elegir personalment els seus valors i ha de sotmetre a l’esforç d’examinar per ell mateix  el que cal fer, sense que la tradició , els déus o la saviesa dels amos li puguin alleugerir la tasca. Però, sobretot, al ciutadà li fa por la libertat dels altres. El sistema de llibertats es caracterítza perquè mai no pot estar segur del que passarà.La llibertat dels altres la sento com una amenaça perquè m’agradaria que fossin perfectament previsibles , que s’assemblessin obligatòriament a mi i mai poguessin anar contra els meus interessos. Si els altres són lliures , es poden portar bé o malament. No seria millor que s’haguessin de portar bé per nassos ? No és molt arriscat deixar-los en llibertat ?

Política para Amador, Savater Fernando.

Una de les capacitats que la filosofia requereix és la de saber comentar un text. Per entendre el que significa comentar cal pensar en els comentaristes de ràdio, de televisió, de cinema, de futbol o esports, … Un comentarista el que fa és oferir una lectura sobre el que veu, escolta, llegeix, mira, …. i ens ofereix la seva interpretació. Per tant comentar significaria ajudar amb la pròpia mirada a entendre en el suport que sigui – visual, auditiu, tàctil, …- el text sigui en el format de pel·lícula , de text literari, de fets observables, ….

Cal doncs creure que hi ha uns elements bàsics per apropar-se al comentari indispensables que ajudaran a saber mirar millor, escoltar millor, entendre millor. Per això podem parlar de CONTEXT .

1.- El context fa referència als elements externs que giren al voltant del propi text : l’autoria del text, l’època del text, els elements formals del text, el corrent literari o filosòfic, si és un fragment el llibre o font original d’on surt el text.

Així doncs cal abans de tot preparar-se amb una recerca de l’autor :

  • Qui és Fernado Savater ?
  • Quins elements fonamentals o característiques té el seu pensament ?
  • A quina època pertany ?
  • Quina és aquesta obra “politica para Amador” ? Qui és Amador ?

Cal cercar informació bàsica i específica. No es tracta de dir-ho tot cal saber buscar la informació més important per entendre la lectura o el text. El context permet identificar abans de llegir de qui parlem, quin és el seu pensament, com el podem situar en els corrents actuals o del passat , quines idees defensa per veure si son presents en el text que llegirem. El context forma part de l’entorn , dels elements que giren al voltant i que ens situen la lectura però també ens ajuden a entendre millor el que llegirem. Per exemple si és un autor del segle XIX seguremant formarà part dels moviments de lluita entre classes , dels moviments romàntics o neoclàssics,  de l’època industrial on es produeixen les lluites obreres i empresarials, …  Si l’autor és un historiador segurament el text té una mirada diferent que si és filòsof doncs la seva realitat serà molt diferent en funció del que representa i el que ocupa socialment. També si és un pensador que per les seves idees defensi la lluita obrera el text ens pot ajudar a millorar la nostra interpretació.

2.-La segona part consistirà en entrar en el TEXT i fer una primera i una segona lectura pausada. Cal saber llegir atentament indicant les pauses i les entonacions per donar sentit al text per ell mateix. A continuació cercar en el diccionari les paraules que no identifiquem prou com : surant, ……. Seguidament subratllar en el text les seves parts ( estructura bàsica) : identificada en colors diferents que ha de repondre a l’estructura : si és un text argumentatiu, narratiu, descriptiu, … si té una , dues, tres parts, si té una conclusió final … Per això també cal en el text subratllar les frases principals, les que donin més sentit al text per si sol. Identificant subjectes, predicats, verbs.

Una segona part és l’aplicació de tècniques comprensives com els mapes conceptuals, els esquemes o els resums.

EL mapa conceptual serveix per relacionar els conceptes o paraules que identifiquen el text i establir-hi connexions entre aquests.

LLIBERTAT   ———                   CIUTADANIA      ————-                   POR

L’esquema permet en forma d’arbre , fletxes, … identificar les idees clau i les secundàries.  Però per això es requereix un cert grau de saber fer una abstracció entre les paraules escrites i les idees que representen. Per exemple en la primera oraciò , quina idea expressa l’autor ?

1. Nosaltres com a ciutadans tenim por a acceptar la nostra llibertat quan podem escollir.

El resum serà una síntesi de les idees que hem escrit. Com a síntesi cal no reproduir el propi text ( paràfrasi) ni tampoc anar més enllà ( perífrasi). Resumir un text vol dir saber relacionar amb paraules pròpies i sense comentaris personals el text amb poques paraules: les seves idees.

En aquest text l’autor ens parla de l’exigència de saber triar des de la llibertat que se’ns imposa com una amenaça per nosaltres……………….

3.- Per finalitzar ens queda la part del comentari propiament més identificable amb el fet de saber interpretar o comentar. En diem PRETEXT O POSTEXT. Es tracta de fer parlar el text i explicar les seves idees : què ens explica el text ? Com ho explica ? Per què ho explica? Caldrà doncs explicar les paraules o conceptes fonamentals que hi surten.[CONCEPTUALITZAR] Seguidament cal citant el text o les seves idees que s’exposen poden relacionar les mateixes amb el context i el pensament de l’autor . Per exemple :

Savater en aquesta idea primera ” la ciutadania té por de responsabilitzar-se de la seva capacitat per prendre decisions lliurement”  ens vol identificar la concepció de la llibertat formal i real. En aquests dos conceptes es veu la diferència entre voler decidir lliurement i poder decidir lliurement . Savater en el seu pensament ens vol defensar una idea sobre l’ús de la llibertat i la seva correlació amb la ciutadania. Una …………………………Per això en la segona idea ” ……” ens explica que …..  dins una estructura de dues parts que identifiquen la …………….

En aquesta part ens podem permetre opinar i interpretar lliurement fent-nos preguntes sobre el text mateix com : Realment els altres ens condicionen i ens limiten ? No és més fàcil obeir que decidir ? ……..

Per això hi ha un element bàsic : la pràctica lectora, la pràctica redactora, la pràctica del comentari com element clau per saber en què ens equivoquem. Però el més fàcil és :  Saber expressar les idees ( capacitat de redacció i expressió)  Saber entendre les idees ( capacitat de reflexió i abstracció del text identificant les seves idees ) . Aquestes són necessàries i bàsiques per accedir al comentari de text .

Coneixement- veritat – Realitat

El coneixement ens  ensenya com són les coses i el món. Per això necessitem d’un subjecte -que som nosaltres com a persones que volem conèixer- i un objecte – que és allò que ignorem i volem saber o descobrir. El coneixement permet adquirir experiència. I amb l’experiència es produeix domini sobre el món o la realitat.

Però no tot és coneixement. Quan Aristòtil va dir “Tots els homes desitgen per naturalesa saber” precisament volia destacar aquesta voluntat humana de arribar a la realitat. Però , què és la realitat que volem conèixer ?

Estem analitzant la pel·lícula “ ¿ y tu què (s) abes ? ”   What The Bleep Do We Know?), dels autors William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente. En aquest documental s’analitzen els elements de la nostra percepció.


[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qJXM1F1_3f4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“La gravetat no sempre funciona.Algunes coses són ones i partícules …al mateix temps. Si aquest univers és tan insòlit i impredecible i es troba tan pler de possibilitats , per què són tan limitats els nostres pensaments sobre la nostra vida ?  . ” [font : Arntz , W i altres , ¿Y tú que (s)abes? , 6a. edició. 2007.la esfera de los libros,]

La pel·lícula ens planteja la incapacitat que tenim per no arribar a tot tipus de coneixement. Es tracta de veure les possibilitats que tenim a nivell quotidià de descobrir un nou món de coneixement. Es planteja en forma de viatge i recorda el subtítol als contes de Lewis Carroll però s’acaba afirmant que la realitat la configura : les nostres creences, les nostres emocions i la nostra percepció de la realitat. O sigui, tal com  es diu en un moment de la pel·lícula el que jo penso ara mateix està clar que afecta al meu entorn i interrelacions amb aquest. Això vol dir que nosaltres podem canviar aquesta realitat i que la podem transformar segons com interactuem amb aquesta. El cervell o la ment permet viure tan en el món del real imaginari o il·lusori com en el món del real percebut i cregut com a real. Si això és així podem amb el cervell dibuixar el nostre model de vida i la nostra manera d’estar dins el món. Aquesta idea ja la havíem pensat quan Eduard Punset en el seu “Viaje a la felicidad” ens deia que el camí de les emocions és desgastant o enriquidor humanament.

El viatge el realitza Amanda una noia sorda que busca sentit a la seva vida gris, trista i absurda. Nombrosos experts de distintes disciplines li ofereixen respostes possibles. També qüestionables com es posa en evidència en aquest article.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l3DiA-JIZVs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què sabem realment amb certesa, seguretat i objectivitat ?  El que la ciència ens diu que és real?  I més enllà de la ciència no existeix la realitat ?  O només és realitat la científica perquè ofereix proves i garanties d’objectivitat ?

Estem dormits i això ens fa que dins aquesta son que ens fa viure letàrgicament deixem passar pel nostre davant moltes coses cada dia. Què observem realment ?  Mirem, veiem, observem però deixem que la vida transcorri sense una pregunta “conscient”. Per què hem oblidat de fer-nos ja preguntes ? Viure no només vol dir estar vius. Reflexionar, pensar, meditar, …. quan ho fem , en quins moments, com ho fem ? ????

Formulem una sèrie de preguntes entorn de la pel·lícula i demanem que en l’apartat de comentaris doneu cada un de vosaltres possibles respostes  :

1.- Fins a quin punt penseu que el fet de ser pessimistes o optimistes pot fer canviar la nostra relació amb la realitat que vivim ?

2.- Alguna vegada heu pensat en la necessitat que tenim de poder expressar les nostres emocions als altres , per què tanta necessitat ?

3.- Si tal com hem explicat a classe la ciència utilitza el seu llenguatge i la seva metodologia com una manera de simbolitzar i representar-nos la realitat que ens envolta , perquè ens costa pensar que hi ha altres maneres de representar-nos i simbolitzar la realitat més enllà de la ciència convencional i ortodoxa ? Quins són els poderosos motius ?

4.- Penseu que el tipus de coneixement que ens proposen molt distint del que ens expliquen a la pel·lícula pot afavorir un pensament crític, creatiu, imaginatiu necessari per sobreviure ?

5.- Com veiem les coses ?  Recordeu el text de Tobies Grimaltós “El joc de pensar”  on ens planteja precisament preguntes com : Les coses , són com les veiem ?  Quina diferència hi ha entre el que diu el científic i el que diu la gent normal ?

Recorda un dels fragments del text llegit

” Els científics han dit que les coses no són com les veiem.Les coses no tenen color o almenys no tenen els colors que nosaltres veiem.En realitat , l’única cosa que fan és reflectir la llum de maneres diferents segons la seva constitució , segon com estan formades…..”

6.-Penseu en l’experiència de conèixer alguna cosa que abans no teniu coneixement , Com us sentiu aleshores ?  Quin sentiment us desperta ?  Ara investiga i digues quines creus que són les característiques que una persona com tu ha de tenir per voler conèixer ?

7.- Formula una pregunta que et sembli important per donar a conèixer a un ésser d’un altre planeta què és un ésser humà.

8.- Imagina com pot ser la realitat per un nadó que dorm tot el dia , què pensa, com veu el món, què experimenta, què sent, …. Posa’t en la seva pell i fes una petita descripció en forma de diari d’un dia del nadó.

Continue reading