Introducció

La comunicació avui representa per la seva importància social la clau fonamental per tenir accès al coneixement. Les noves tecnologies amb l’ús de la informàtica han permés avançar ràpidament oferint espais virtuals on hi ha una comunicació fluïda i immediata. El facebook , el twitter han canviat les relacions oferint una xarxa social que s’exten creant vincles comunicatius oberts, plurals, democràtics… Però dins aquestes reds socials es pot garantir la llibertat , la pluralitat democràtica ? Quin és el seu poder social i individual ? Ofereix una millora de la comunicació social ?

Desenvolupament

Facebook, Twitter són programes que permeten establir reds socials vinculant interessos comuns, grups , associacions, …. dins entorns virtuals que permeten una bona comunicació. El seu ús s’ha incrementat en els darrers anys establint actualment un gruix d’usuaris força poderós. Però més enllà de la seva definició aquest mitjà de comunicació virtual que conecta les persones entre si ens pot oferir dubtes i ens pot fer interrogar sobre el seu ús social. Per això ens podriem preguntar per si es pot garantir la llibertat plenament dins la red de navegació ? Actualment els servidors que ens donen les nostres IP es troben controlats per una sèrie de gestors mundials que ofereixen accès a la xarxa dins els distints països del món. La majoria d’aquests són nordamericans amb el que representa pels països asiàtics, africans, llatinoamericans, …. En principi el Facebook permet efectivament connectar persones per compartir idees, experiencies, interessos i aparentement semblaria innocent. Ara bé si entrem en el que deiem dels servidors mundials aquests tipus de programes o xarxes socials plantegen dubtes i poden resultar per les autoritats motiu de control i censura en representar com a societat civil un poder que els estats no ofereixen. Les reds socials permeten doncs conectar la societat civil més enllà de les institucions oferint espais de diàleg, intercanvi, associació, etc i precisament això representa per les autoritats motiu per voler controlar aquests fenòmens socials on la gent , el públic , es comunica amb facilitat tot expressant les seves idees i compartint les mateixes. En aquest sentit la llibertat del facebook es veu clarament amenaçada per la gestió voluntària que les autoritats imposen a actors, actrius, politics, societat en general amb la voluntat de controlar les seves imatges, les seves idees, la difusió en definitiva de tota opinió. En aquest sentit la llibertat en el món de la democràcia aparent sembla una vegada més quedar retallada i controlada per les autoritats.

conclusió

El Facebook , el Twitter han iniciat un polèmica sobre un ús que qüestiona els limits de la comunicació social i això implica que les autoritats estan preocupades per la difusió i propagació d’idees, opinions. En el fons doncs tornem a trobar que la llibertat de la ciutadania es troba novament amençada pels poderosos sistemes de l’estat.

quique gonzalez

la poesia de quique

Aquesta cançó la vaig descobrir escoltant els programes de ràdio 3 sobre cantautors espanyols . A classe d’ètica l’altre dia la vàrem escoltar i fa crear un clima dins l’aula de relaxació i tristessa que ens va servir per treballar les emocions i la música.

Ara la segona proposta derivada de l’anàlisi intenta donar forma a un concepte que hem treballat. Una vegada recollida la informació sobre què és la felicitat a través dels distints autors i fonts d’informació es tracta de definir el concepte.

Conceptualitzar doncs és definir tot establint les possibles relacions que tenim amb les idees. Per això cal saber :

1. Segons  [font : CAP Filosofia ICE-UAB] les tres capacitats filosòfiques base són:

Conceptualitzar : Que vol dir establir relacions significatives entre una noció i altres conceptes. Això implica doncs establir notes característiques d’una noció:

tot :

• distinguint sentits diferents
• examinant l’etimologia
• explorant el camp lexical  per semblança o contrast
• fer un mapa conceptual per relacionar el concepte amb altres de manera problemàtica.
• examinar els camps semàntics d’una noció real : felicitat (moral, religiosa, antropológica, històrica, artística,
• Definir extensivament i comprensivament un concepte.
• Fer servir imatges per exemple  felicitat:  rostre feliç, paissatge plaent, parelles gaudint de sí mateixes, ….

En l’obra de Gilles Deleuze i Felix Guattari “¿Qué es la filosofia?  ens parla que els conceptes necessiten de personatges conceptuals que ajudin a definir. Per això els autors acaben indicant que la filosofia és l’art de formar, de poder inventar, de fabricar conceptes. Què és la felicitat ?  En aquest sentit tal com hem vist en el llibre de filosofia de la professora Irene de Puig conceptualitzar és aclarir els significats dels conceptes que usem per explicar certs fets o situacions.

En aquest sentit i tot concretant la proposta :

1.1 volem que donis la teva pròpia definició del concepte felicitat. O sigui, què és per a tu la felicitat? Si defineixes aquesta paraula com ….. hauries doncs a continuació d’especificar les característiques que atribueixes a la paraula.

Recorda que la etimologia de la paraula o concepte pot servir per ajudar a atribuir un significat al terme. També cal dir les fonts d’informació utilitzades i es valora la construcció del concepte , o sigui, que sigui una idea que tu et creus i la pots afirmar plenament. No es tracta de reproduir frases o significats d’altres autors que no ens creiem o no entenem.

Recomanacions per seguir treballant el tema :

article de la contra de La Vanguardia sobre “A más jefes, menos felicidad” d’Eduard Punset.

article de Federico Javaloy  al periodico del 28 de desmbre de 2007 , catedràtic de psicologia social amb el títol ” com ensenyar la felicitat” .

article de Enrique Vila Matas sobre la felicitat al diari “El pais“

Un altre proposta potser més difícil per l’ús de la llengua -angles- és analitzar la pregunta Què és per tu la felicitat ? amb el professor de filosofia Alain de Botton que va escriure un llibre anomenat “Les consolacions de la filosofia” i posteriorment va emetre per la BBC una sèrie de capitos sobre “La filosofia per ser feliços”. El video pertany a aquest llibre i parla de l’arquitectura de norman foster a Londres. audio sobre Philosophy and Happynes . The Architecture of hapynees.

Actualment aquests capitols es van emetre per TV3  però no es troben dins la xarxa.

Aquesta nova anàlisi que et proposem resulta un pel més difícil però no per això vol dir impossible. El repte doncs està en trobar informació i fer un resum del que hagis trobat.

un bon exemple del que es demanava per uns alumnes :

Model “1”

<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} a:link, span.MsoHyperlink {color:blue; text-decoration:underline; text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed {color:purple; text-decoration:underline; text-underline:single;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:953900950; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:-2088742934 201981969 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;} @list l0:level1 {mso-level-text:”%1\)”; mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Ester Arroyo Cárdenas

Què és la felicitat?

1.Anàlisi

Segons Eduard Punset la felicitat depèn de les persones. Antigament quan l’esperança de vida era de 30 anys les persones no tenien temps per pensar en la felicitat, només es preocupaven per la continuació de la especie humana. Ara amb 40 anys de vida plena, segons Eduard i la ciència cal buscar la felicitat. I a partir d’aquí les persones ens preguntem: Com s’aconsegueix la felicitat?

Està demostrat que les persones més felices són:

1) Les que tenen vida social: amb la família, amics, coneguts…En canvi les persones més solitàries són menys felices.

2) Una relació de parella fan feliç a la persona que estima i és estimada.

3) L’optimisme i la gratitud són aspectes importants en la felicitat. Així com saber perdonar als altres. Així com la enveja no ajuda a ser feliços.

4) Estar actius i fer les coses que s’ens donen bé( activitats esportives, llegir, estar amb amics…)

5) Estar bé amb un mateix.

6) Els diners no donen la felicitat, al contrari.

Es pot entrenar per ser feliç fent coses que ens agraden i que s’ens donen bé, relacionant-nos, buscant parella, sent optimista, comprendre als altres, no ser possesiu(diners).

També se sap que els diners no aporten felicitat, així com la educació, el país la raça, el temps històric en el que vivim o en el tipus de clima en el que estem.

La felicitat té a veure amb els nostres sentiments, amb la nostra pau interior.

Dins la ciència la genètica té un paper important en la felicitat, ja que es poden heredar l’optimisme o el pessimisme dels pares. En el cas del pessimisme no ésgran problema perquè la persona ha de saber créixer per si mateixa i buscar la felicitat intentant no pensar en idees o pensaments negatius, cal pensar en positiu. Les persones que pensen en positiu es senten millor amb ells mateixos, amb la societat que els envolta, i davant un problema senten esperança i confiança, per tant són més pròximes a trobar la felicitat.

Les persones amb més capacitat per tenir felicitat són les que compleixen els requisits anteriors, però sobretot la felicitat es un estat que depèn de un mateix, del seu interior, i a partir d’aquí trobar la manera de ser més feliços.

Font d’informació: http://video.google.es/videosearch?hl=es&rlz=1W1GGLR_en&q=eduard%20punset%20redes%20que%20%C3%A9s%20la%20felicidad&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wv#

http://es.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Punset

www.eduardpunset.es

www.eduardpunset.es/blog

Durada del treball:

40 minuts aprox.

Model “2”

Alberto Plaza

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

Analísi

Eduard Punset, és advocat, científic y econmista, va nèixer l’any 1963, es va llicenciar en dret per la universitat de Madrid i un máster en cíencies econmicas a la universitat de Londres. Ha sigut redactor econòmic de la BBC, director econòmic de la edició per America Latina del semanari The Econmist, i economista del fons Monetari Internacional en els Estats Units i Haití.

EDUAR PUNSET “ EN BUSCA DE LA FELICITAT “

L’autor en el video argumenta que la felicitat es pot aconseguir després d’haber estudiat la personalitat humana, argumenta set aspectes importants sobre el que ens fa felices a les persones:

1. Les relacións socials evitant la soletat, si evitas la soletat és mes fácil ser felç.

2. Una relació satisfactoria és un component vital de la felicitat, ja que també dins d’una relació pot haber sexe que és un dels factors més importants de la felicitat.

3. L’optimisme i la gratitud també influeixen en la felicitat, perdonar als demés augmenta la nostra satisfacció amb la vida, això és el requisit essencial per la felicitat.

4. Deixar de costat el voler diners, casa, cotxe, etç… i la enveja no ens ajuda en cap factor a trovar la nostra felicitat.

5. Estar actius també ens fa feliços, un treball, un hobby…, ja que els científics pensen que en la nostra vida ens hem de dedicar al que millors s’ens dona.

6. La llibertat de poder escollir també és un factor important, però no sobrepasar mai, si tens moltes opcións la llibertat d’escollir es convertirá ràpidament en una maldició, i la pressió de decidir acabarà amb tú.

7. Els diners no donen la felicitat però dicilment serém feliços si no tenim diners, està estudiat que les perones que més diners ténen són els més infeliços.

EL CAMÍ PER TROBAR LA FELIÇITAT ÉS EN REALITAT EL QUE ES FA FELIÇOS…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Q0JDesGe51s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Una de les tasques que la filosofia té com a prioritàries és l’anàlisi i la comprensió de la realitat per saber entendre els elements que ens ajuden a interpretar la realitat. En el llibre de FILOSOFIA I CIUTADANIA , de l’Irene de Puig estem veient algunes d’aquestes activitats que ens ensenyen a raonar. Aprendre a raonar ofereix doncs possibilitats per arribar a analitzar i explicar-nos millor el món en que vivim.

Et proposem que intentem respondre a la qüestió bàsica :  Què és la felicitat per a tu ?

Per això la proposta d’anàlisi per recollir informació i saber treballar amb aquesta comença per dos itineraris diferents però complementaris :

1, El que  un divulgador cientìfic com Eduard Punset [font : veure article bloc ] ens presenta en el seu programa “Redes”  tot explicant que es pot entendre com a felicitat. Per això et demanem que observis atentament les dues parts del video i  posteriorment intentis resumir les idees que presenten el tema. No es tracta de copiar informació més aviat cal que la sapigues sintetizar utilitzant paraules teves.

Has de donar doncs el format com-fer-un-bon-resum1 del que has analitzat.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UG7FPqjBEow" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

1.- Somriure cada matí al llevar-se.

2.- Pensar uns minuts en silenci sobre qui no té vacances.

3.- Ajudar a que la vida de qui tens al costat sigui més plàcida i agradable.

4.- Fer cada dia un gest per oferir felicitat als altres.

5.- No rundinar, ni emprenyar-se, ni queixar-se .

6.- Sempre veure alguna cosa positiva al dia que comença i acaba.

7.- Menjar amb prudència, dormir amb delit, passejar per la natura i gaudir dels seus moments.

8.- Sommiar en un món millor per a tothom.

9.- Llegir tot gaudint del que fas, mirar una peli , ….

10.- Aprendre que l’estiu és sempre únic , diferent i irrepetible com aquest .

Resulta el mateix veure que mirar ? he vist el Barça jugar a la lliga !!!  has mirat aquesta noia que portava faldilla vermella ?  Veure és un verb que l’utilitzem sovint. Veiem espectacles, veiem paisatges, veiem països, … Però mirem la televisió o veiem la televisió? Aparentement sembla el mateix. Si busquem en el diccionari trobem que mirar vol dir dirigir o fixar la vista sobre algú o alguna cosa amb atenció de veure-ho  bé, o sigui, pensar i considerar una cosa abans de fer-la [font diccionari avui ] . Per tant no serà el mateix mirar la tele que veure la tele potser? Si busquem el significat de veure ens el defineix com percebre una cosa a través del sentit de la vista,o sigui, adonar-se d’una cosa amb qualsevol sentit o amb la intel·ligència [font diccionari avui]. Per això podem entendre que la mirada sempre és sempre sobre un punt fix, sobre una cosa o persona en concret i per tant quan mirem en el fons personalitzem. Mirem d’alguna manera amb els ulls però acompanyat del cap que ens ajuda a entendre a pensar el que estem veient.

Molt diferent és veure que serveix per tenir una aproximació general i menys personalitzada de la persona o l’objecte. El veure té un paper més pasiu a diferència del mirar que és més actiu. Per això si que podem veure la televisió si no sabem el que estem mirant , o ens pot pasar desapercebut i també podem mirar la tele quan busquem en el programa o la pel·lícula una font de coneixement o informació que ens genera interés.

Si continuem amb els verbs observar i contemplar trobem alguna cosa similar. En primer lloc observar vol dir mirar detingudament amb atenció o examinar-ho amb atenció, perquè ens adonem del que veiem [font diccionari avui] I en canvi contemplar significa mirar amb atenció o deteniment una cosa [font diccionari vox ]. Semblen que son similars perquè els dos es refereixen a la mirada atenta sobre una persona o bé objecte. Però si anem a l’arrel de les paraules contemplar

Nietzsche és un autor que ens presenta un problema abans del seu coneixement :  Fins a quin punt la societat dominant s’encarrega de convertir els filòsofs en pensadors dominats i controlats ?  El cinema pot representar el punt de partida del nostre autor quan es presenta les relacions entre poder.  Las Von Trien a “DOGVILLE” ofereix en forma de metàfora aquesta idea nietzscheana. L’immigrant convertit en víctima social es humiliat fins a la màxima indignitat humana.. La venjança exposa com la inversió de papers socials de víctima a botxí s’origina quan el poder exemplifica que no tothom ha guanyat el dret de viure quan anteriorment ha menyspreat la racionalitat humana de la solidaritat. D’aquesta manera sempre es tria qui té la categoria superior perquè aquest poder li ofereix la sel·lecció natural de l’espècie. Tots som botxins alguna vegada quan tenim el poder a les nostres mans. Aquesta pel·lícula del director presenta una primera aproximació a les tesis nietzscheanes.  Segurament la manipulació ideològica que el nazisme va fer d’aquest autor no queda tant lluny d’una idea com aquesta. Nietzsche planteja com a filòleg una interpretació arqueològica de la història en clau de “sospita”. Com a filòsof de la sospita presenta les màscares que tota la societat utilitza per ocultar les veritables raons de l’ésser humà i de l’espècie. Per això li cal prèviament en aquest estudi arqueològic i filològic oferir pistes per obrir un nou camí a la innocència de l’èsser. Filosofia a martellades , a cops de martell , amb aforismes que desfan tot el que es troba tradicionalment establert. L’origen de la tragèdia és la gènesi de dos principis : apol.líni i dionisiac. Es tracta de poder reinterpretar els grecs des de força vital i existencial de la voluntat i  deixar a un cantó la racionalitat platónica i cristiana que configura el món dels valors absoluts i dels ideals.  Contra això Nietzsche proposa una genealogia de la moral pròpia i personal. La moral dels herois homèrics neix de la força de sentir-se superior, de la fortalesa que ofereix el valor i el coratge  i no del ressentiment ni de la culpa ni del victimisme…. aquesta és la moral noble que converteix l’home en superior. Només el poble dels ressentits, del ramat ha configurat una moral dels vassalls , dels plebeus fonamentada en aquest sentiment de culpa, de vergonya, d’humilitat…  Els sacerdots han estat els grans confabuladors de la moral trastocant el veritable sentit dels valors en el seu origen. Nietzsche presenta la vida (bios) com una lluita entre forçes , una voluntat de poder entre la llei per la supervivència. La vida com a filosofia vitalista accentua aquest element arrelat a la mare natura que ens vincula amb la voluntat de viure, de ser, del moment present i immediat. Segurament la moral del jove executiu d’avui en dia és més nietzscheana que altre cosa. El Bé i el Mal deixen de ser valors absoluts , ideals inasolibles, principis metafísics d’una moral cristiana. Per això cal matar a Déu, físicament, moralment, políticament, socialment … re

utilitarismemill.doc

El nostre autor i els recursos

mill_llibertat.pdf

http://www.alcoberro.info/V1/utilitarisme.htm

john_stuart_mill.doc

Consideracions per resoldre un bon examen de filosofia : consells i ajuda

Etapa prèvia 

La filosofia no hauria de ser cap matèria que es memoritzi únicament perquè aleshores l’alumne/a no sabrà mai relacionar els textos amb el pensament. Per això estudiar filosofia vol dir entendre el pensament i les idees de l’autor : per què diu el que diu i com ho diu. Mai podem respondre un text si no hem entès el pensament de l’autor. Cal doncs realitzar l’acció d’estudiar aprenent i reflexionant el que s’exposa en el pensament de l’autor ( per això ens cal ajudar-nos dels altres per donar llum al que pensem i creiem sobre l’autor) . En segon lloc cal pensar que la filosofia està renyida amb la presa i amb la immediatesa. Per fer un bon examen cal temps , tot el temps necessari , i una bona organització del mateix. Resulta bàsic observar on l’alumne/a es juga més punts i defensar aquesta resposta amb empeny i ganes. Un bon alumne medita, pensa, reflexiona i més tard respon. Es important saber expressar les idees i això requereix escriure i reescriure tantes vegades com sigui necessari. Moltes respostes no s’entenen perquè no han estat repassades per l’alumne. Cal seguir les indicacions que s’han comentat a classe amb la resposta darrera per donar una argumentació sòlida i justificada.

1.- Exposar les idees principals del text significa no repetir el text mateix ni afegir idees que el text no explica. Per això cal saber entendre el que s’exposa en el text , o sigui, quines són les idees que defensa l’autor. Recomanem per saber diferenciar les idees principals de les secundàries fer-se un esquema o mapa de conceptes per saber connectar les idees tot indicant la seva relació. Convé llegir tantes vegades el text com sigui necessari , subratllant els conceptes propis de l’autor. Esta bé sempre indicar la font textual i l’autor breument.

2.- La segona pregunta requereix una resposta clara, precisa, concreta que indiqui i respongui al que es demana. Permet utilitzar el text com a resposta i afegir el concepte bàsic que l’autor defensa.

3.- En la pregunta de relacionar text i autor cal saber utilitzar el propi text per defensar l’autor del text , o sigui, podem anar citant les frases que pensem serveixen per exemplificar les idees de l’autor i a continuació indicar com les relacionem amb el seu pensament. Cal en aquest apartat situar el context de l’autor amb un retall biogràfic i filosòfic de l’època però sense que això signifiqui que només es realitzi això. La relació text-context-pretext resulta clau en aquesta pregunta que cal defensar utilitzant el mapa o esquema de la pregunta primera i introduir poc a poc el pensament adient -no aquell que sabem de l’autor- i necessari per donar comprensió de l’autor.

4.- La pregunta sobre comparar conceptes a partir d’autors requereix saber vincular pensaments i defensar els mateixos sense marxar del concepte que es pregunta.

5.- La darrera pregunta implica defensar donant arguments

Quin ha estat el paper de les dones dins la història ?

De manera silenciada i amb voluntat en molts casos de dominar les dones els homes han utilitzat el poder per controlar tots els espais socials : la casa, el treball, l’estat,….  Aquí un oferim unes dades per poder analitzar el que estem dient :

http://www.slideshare.net/minervagigia/las-filsofas?from=email&type=share_sl

http://www.entretodas.net/2005/05/11/las-mujeres-en-la-historia-de-la-ciencia-por-eulalia-perez-sedeno/

un-munt-de-dones.pdf

http://www.antoniarrobas.blogspot.com/