Category Archives: FILOSOFIA

BREU RETRAT DE DAVID HUME I LECTURA DE LA SEVA OBRA.

bolas_de_billar1.png

Trenta grams d’opi mataran un home que no hi estigui acostumat, mentre que trenta grams de ruibarbre no sempre el purgaran. David Hume

 

“David Hume té una autobiografia que ens pot explicar bastant dqui és aquest pensador. Escrita amb el nom  “The life of David Hume ; written by himself (My Own life) es presenta com un home que no persegueix la glòria ni vol ser vanitòs més aviat busca viure com ell mateix creu que s’ha de viure no com la seva familia vol imposar. Per això canvia el Dret per la Filosofia.Sense gaires diners encara que té origen noble com a familiar dels comtes de Home o Hume es dedica a buscar la fonamentació de la ciència a partir de la naturalesa humana. I serà precisament aquest entusiasme el que el portaran a un esgotament físic i psíquic notable per això canviarà d’aires per fugir de la depressió que té al damunt. L’etapa francesa al camp plena de sobrietat i penúria per l’economia dèbil que pateix el porten a la Fleche , on escriurà la seva principal obra “Tractat de la Naturalesa Humana” 1739 en tres volums.Però retornarà a Londres al 1737 després de veure que la seva obra ha nascut morta dins la població. Ningú el llegeix encara que el seu optimisme el fan insistir i escriurà els seus “Assaigs” . Per això haurà d’escriu un “Extracte del  Tractat de la Naturalesa Humana” per de forma breu explicar els seus pensaments .(*)Hume no vol entrar en conflictes amb l’esglèsia. Després de ser bibliotecari de la Facultat de Dret intentarà escriure “Història d’Anglaterra”  amb un gran atac contra les seves idees per torys, whigs,anglesos, irlandesos, escocesos…..Quan li arriba la mort  amb 65 anys per transtorns intestinals sent una debilitat física però no psíquica com home sociable, amable, alegre, obert, de bon humor, moderat respecte a emocions i sentiments. Hume acaba dient que no destacaba  segons els seus amics per res en especial però al seu  enterrament un munt de persones hi van anar per acomiadar-se.

Aqui tenim el text de l’abstract o extracte traducció del professor Manuel Satué i un guió de treball per desenvolupar. El treball és pot realitzar en línia enviant en open ofice, word, a l’adreça alsina48@gmail.com  dins les dates establertes o bé lliurant en paper el treball. La data  serà  el divendres 3 d’abril. Els criteris per avaluar el treball i valorar són:

incloure fonts d’informació fiables, redacció comprensible, ortografia correcte, respostes adequades a la pregunta, informació complementària, citar el propi text de referència, esquemes o mapes conceptuals de suport si es requereix.

hume_extracte.pdf  *

guio-lectura-hume-resum-del-tractat.odt

guio-lectura-hume1-resum-del-tractat.doc

guio-lectura-hume-resum-del-tractat.pdf

sentiments simples ? emocions simples ? o passió complexa

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Us-TVg40ExM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 Jo sento, jo m’emociono, jo ploro, jo dono cops a la taula, i ballo, ……i tu ? què fas ?

quina és la diferència entre emocionar-se  i   pensar?  Per què la múica ens fa entrar en estats d’ànim ?  De quina manera ?  Potser perquè ens fa lliures i no codifica els discursos?  L’art és creació No?

PENSAR POR PENSAR

En aquest llibre de Manuel Cruz i Manuel Delgado es presenten en un format de diàleg i conversa 12 capítols sobre distints temes. L’amor, les relaciones fracassades, la cultura avui, la memòria, què és la tolerància, violència, el perdó, joventut, ideologies, la veritat és possible, l’enemic , responsabilitat.

La proposta és pensar com un exercici de raonament que requereix una sèrie de condicions que actualment poc es donen. La nostra societat líquida on no sembla gaire estabilitat en gaire bé res afegeix unes variables que ens apreten, ens originen sensacions de viure al dia, al moment, sense cap espai per aturar-se. Val la pena pensar ? De fet el títol no diu parlar per parlar que segurament seria un títol més adient als temps actuals. Tothom sap de tot, tothom parla de tot però  entre l’acció i el pensament es requereix un moment d’atenció, de concentració, d’ensimismament, de reflexió. Un tema com l’amor per exemple amb el que comença el llibre sembla que sense ser fàcil requereix saber situar experiència i teoria dins un marc conceptual que permeti donar sentit al que pensem i més tard a com actuem.

Cooperació i Globalització

introducció

Avui més que mai has sentit parlar de crisi econòmica. De fet les noticies als diaris estan plenes de titulars que ens parlen d’aquest fenomen indicant que és la crisi del segle. [veure article en le Monde diplomatic en español de Jose Angel Sotillo .consulta activa 22/11/2008 ]El passat setembre va ser anomenat “setembre negre” amb la caiguda de les Borses econòmiques. Determinats analistes i financers parlen de la fi de l’era del capitalisme. L’estat ha hagut d’intervenir dins les finances econòmiques de bancs i empreses privades. Podem parlar de la “caiguda del mur del capitalisme econòmic”. Però si fóssim a l’altre punta del planeta no podríem dir el mateix. No tothom té en els seus diaris titulars que parlen de la crisi. Per exemple hi ha països dels anomenats del tercer món que porten temps i temps sentint la paraula crisi. Dins aquests països veiem com davant la precària situació de necessitats bàsiques l’enginy s’aguditza i surten iniciatives al respecte.

 

Països com el nostre que parlem de crisi però encara tenim capacitat de gastar i consumir productes no de primera necessitat fa temps hem ideat una mena d’estratègies per solidaritzar-nos amb aquells que estan molt pitjor que nosaltres.Les campanyes que realitzen distintes ONG’S permeten realitzar aportacions, donatius, apadrinaments, regals amb la voluntat de cooperar vers aquells que més ho necessiten. Però la professora Helena Bejar en el seu llibre “El mal samaritano” ens parlava ja fa temps d’aquest altruisme en temps d’escepticisme social.El nostre individualisme sembla ser l’únic horitzó moral actual. Occident una vegada més amb la crisi mundial sembla plantejar el seu únic criteri i domini sobre la resta de països no occidentals. Fa pocs dies les potències mundials més poderoses anomenat el grup dels G20 es reunien per parlar de com buscar solucions a la crisi. D’aquella reunió només sortia reforçada la fotografia de grup on Espanya estava inclosa. Realment podem dir que en temps de crisi ens mou la solidaritat i la compassió pels altres que estan pitjor ? Les darreres xifres d’entitats com Càritas demostren que la gent el primer que fa és deixar de fer donatius, de col·laborar en causes solidàries.

La funció de la banca és la de fer d’intermediari financer: els diferents agents econòmics hi portem els nostres estalvis, i els bancs concedeixen crèdits a les empreses que volen invertir per fer negocis, i també, en menor proporció, a particulars per facilitar-los la compra de determinats béns com pisos, cotxes, electrodomèstics, etc. Quan dipositem els nostres estalvis al banc, sabem a on van a parar els nostres diners? Sabem quin tipus d’activitats estan finançant?

 

 

          Els bancs tradicionals, com totes les empreses, tenen ànim de lucre, és a dir, el seu objectiu és aconseguir el màxim benefici possible. Quin criteri se segueix a l’hora de concedir un crèdit?

 

          D’altra banda, els bancs intenten reduir els riscos, és a dir, volen treballar amb la màxima seguretat possible, assegurar-se que recuperaran els diners juntament amb els interessos generats. Per això, quan es demana un crèdit en un banc tradicional cal oferir garanties, que poden ser de dos tipus: reals (es posa un bé com a garantia del préstec, com en el cas d’una hipoteca quan algú es compra un pis) o personals (una persona avala el deutor, és a dir, l’avalador es compromet a pagar el préstec si qui l’ha demanat no ho fa). En el cas de préstecs de poc import concedits a particulars, el fet de tenir un treball estable i cobrar una nòmina cada mes és, per al banc, una garantia que el deutor té capacitat per tornar-lo. Per aquest motiu, a qui és més fàcil que donin un crèdit: a algú que té molt patrimoni o a algú que vol començar alguna empresa o negoci? Qui necessita més el crèdit?

 

          Al vídeo es parla dels Fons d’Inversió. Aquests són paquets d’accions d’empreses i altres títols negociables que unes empreses anomenades Societats Gestores compren i ofereixen després als estalviadors, que obtindran una rendibilitat de la seva participació en el fons, ja que els seus estalvis han anat a parar a les empreses que han emès les accions.

 

 

QÜESTIONARI SOBRE EL VÍDEO “DINERS I PRINCIPIS”:

 

1.       Què volen dir les afirmacions següents:

 

a)     El guany econòmic no és contradictori amb el guany social.

 

b)     Donar crèdit a qui no té crèdit

 

c)      Els diners que presta Coop57 han de produir un benefici social.

 

 2.       Per què cap entitat financera tradicional no dóna crèdit a Lucía?

 

 3.       Citeu alguns dels projectes socials a què es fa referència en el reportatge.

 

 4.       Indiqueu algunes de les característiques de la Banca Ètica.

 

5.       Poseu tres exemples d’empreses i situacions en què la Banca Ètica no donaria crèdit.

 

6.       Poden les entitats financeres “negociar” comportaments ètics amb les empreses? I els particulars? Penseu en els dos casos citats al reportatge: Telefònica i Shell.

 

 

7. LECTURA del CAPLÍTOL:  “La banca ètica: no donar diners a les guerres”.

   DEL LLIBRE. “CONTRA LA FAM I LA GUERRA”. Arcadi Oliveres. Angle Editorial, 2004

 

 

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT

 

1.- Buscar informació sobre altres alternatives que s’estan produint al Tercer Món relacionades amb la idea de la Banca Ètica.

 

2.- Contactar amb aquestes organitzacions o entitats que treballen amb els microcrèdits i veure de quina manera una proposta com aquesta pot ser factible de portar-se a la pràctica al teu país. Enviar un email de contacte per veure si hi ha resposta d’aquestes organitzacions.

 

3.- Assistir a la conferència proposada per la regidoria de Nova Ciutadania de Mataró que realitzarà el professor i catedràtic d’economia Arcadi Oliveres sobre Banca Ètica. Presentar aleshores una proposta de projecte de cooperació dins el centre per buscar formes de col·laboració amb aquestes entitats.

 

4.- Elaborar un equip de cooperació dins el centre amb caràcter voluntari que difongui per la resta de cursos l’experiència de participació i fer un seguiment i impacte de la mateixa dins el centre.

 

METODOLOGIA I APLICACIÓ

 

El treball haurà de ser cooperatiu i es formaran per això grups de treball i recerca per trobar la informació. Però caldrà clarament diferenciar les tasques dels membres del grup. L’experiència com veus té varis nivells d’actuació:

 

1r. Saber buscar :Recerca d’informació que ha de servir per amb les adreces facilitades cercar l’organització i la filosofia d’algun grup ONG que es vinculi com a projecte alternatiu dins el tercer Món. Es doncs una tasca de recerca que pot partir d’una idea de buscar ONG locals dins els distints països i realitats del tercer Món. Podeu acotar i limitar l’àmbit de recerca a països d’Amèrica Llatina com Perú, Guatemala, Colombia, Ecuador, Haiti, … o bé països asiàtics com l’índia,Paquistan,New Delhi, Nepal , ….Amb aquesta informació cal saber arribar a la filosofia d’aquesta proposta alternativa. Per exemple buscar les condicions de crèdits que concedeixen aquests bancs amb els microcrèdits com la Caixa de Catalunya.

 

2 n Saber escoltar : Cal aprofitar la xerrada amb l’Arcadi Oliveres dins les classes d’economia i organització d’empreses per contrastar la informació que teniu i heu trobat. Es tracta de buscar alternatives que s’estan donant i produint dins el Tercer Món de treball digne, de comerç just, de banca ètica, de microcrèdits, de banca solidària, …. Per això pots preparar unes petites preguntes que en la xerrada es poden mirar de contestar. La xerrada un membre del grup la pot enregistrar per poder després transcriure-la i treballar amb ella.
3r Saber elaborar un projecte per aplicar al centre de cooperació. Per això cal dissenyar la filosofia del que busqueu amb la vostra cooperació. Les vostes fonts de finançament, les possibles campanyes que podeu realitzar, els destinataris, … per això us posareu en contacte amb les experiències que heu trobat. I caldrà defensar la vostra proposta davant del gran grup amb slogan de campanya i defensant el vostre model de col·laboració.

 

TEMPORITZACIÓ

 

El treball tindrà una durada aproximada de dues setmanes. Caldrà doncs entendre que hi ha però un treball a l’aula i també més enllà de l’aula.

RECURSOS

www.unsolmon.org

www.triodos.es/es/about_triodos  

http://www.justiciaipau.org/

http://www.accioncontraelhambre.org/alai.php?p=1

http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1

http://www.monde-diplomatique.es/isum/Main;jsessionid=BBBAFF985597416B8492D98C3E60D1ED?ISUM_ID=Content&ISUM_SCR=externalServiceScr&ISUM_CIPH=UH-D49f9rmbSel6i4qmAYm4Us!4iS!19uuK7U1LImFbM2TCDtF3s!Ciu0mPM8FVXMwxOoDRlOGZ!LX3AZlSU8az-LUZQIf8qwT8k6s0xmQ50qMqnfL9OeyYW8O3Z32!v

http://www.caritas.es/publicaciones/editores/index.php?MjQ%3D&OTM2&NQ%3D%3D&MTIz

http://www.granma.cu/ESPANOL/2008/economia1.html

http://www.grameenfoundation.org/?gclid=CPOs6f3qhpcCFQNbxwodfEbudg

http://www.bancaetica.com/Lang/Content.ep3?LANG=ES

http://comprapublica.wordpress.com/

http://www.setem.cat/not.php?arg=351

http://www.fets.org/

http://www.economiasolidaria.org/

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/z_AVnoKJcTs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

AVALUACIÓ

 La proposta serà avaluada tenint en compte el treball aconseguit. Es tracta de elaborar un projecte partint dels models reals existents i per tant cal posar-hi imaginació. El model real serà avaluat pel professor de filosofia dins el tema de la Globalització i la nova forma de democràcia cosmopolita i la professora d’economia del centre dins la idea de Banca Ètica.

 

El projecte es presentarà en forma d’exposició oral per ser valorat per la resta de grups. Es valorarà amb uns 5 punts aquesta part d’exposició oral.

Referent a la informació i elements de recerca serà valorat negativament tot aquell treball que no hagi realitzat una tasca de selecció de la informació. Cal saber elaborar els materials presentant clarament tal com ho fem en aquest post nosaltres una introducció, un desenvolupament amb els objectius, continguts, procediments i una valoració. Aquesta part serà valorada per la redacció i el resum de les idees exposades. Tindrà un valor de 3 punts

La resta de la puntuació serà els 2 punts restants que es donaran  per part de la professora d’economia valorant la possibilitat de l’alternativa que es presenta a la crisi econòmica i el model possibilista de la mateixa proposta. Cal veure en tot moment si hi ha resposta per part de les institucions i intercanvi per iniciar la proposta real amb els països escollits. Això implicarà un  darrer nivell de treball amb qualificació d’excel·lent.

LA NATURA I LA CULTURA : COMPLEMENTÀRIES O OPOSADES ?

En el diàleg d’uns dels primers filòsofs de la història -Plató – s’explica com els deus donen les distintes qualitats a cada una de les espècies animals. Epimeteu i Prometeu fan la seva feina oferint aquelles virtuts que permetin que cada animal adquireixi la naturalesa adequada. De manera molt intel·ligent ofereixen una certa dosi d’armonia entre les febleses que la naturalesa els hi ha donat i les fortaleses que tenen com espècies. Però quan arriben a repartir les qualitats per l’ésser humà es troben que ja no els hi queden. Plató explica l’oblit d’Epimeteu: ” no és prou savi”. Així els animals irracionals han esgotat totes les qualitats i l’home resta “nu, descalç,sense jaç, inerme”.

Aleshores Prometeu decideix salvar l’ésser humà robant a Hefest i Atena la saviesa tècnica i el foc. El foc apareix doncs com un element que introdueix la cultura. Tenir el foc vol dir sobreviure. I Plató insisteix dient que ara té un coneixement útil. Però es troba amb un greu problema : l’home no té la política. Només Prometeu podrà novament robar la tècnica de la forja que donarà recursos per a la vida a l’ésser humà.

Plató continua explicant que l’home té semblances amb els deus doncs participa del que és diví i això fa que tingui ben aviat la religió, el llenguatge, l’arquitectura, l’art, l’agricultura, ….. D’aquesta manera la cultura es consolida perquè a la fi la política es oferida per Zeus, el pare del deus, per por a que els éssers humans desapareguin i s’extingeixin entre ells. Hermes amb la justicia i el respecte que ofereix als humans fa que des  d’aleshores participem tots de la política de la ciutat.

Segurament en el dilema entre cultura i natura , Plató ens ofereix una lliçó per ensenyar-nos que hi han moltes raons per no oblidar que sense política els humans no sabriem sobreviure com espècie. Bonica idea per aquests dies i el nostre temps.