El coneixement ens ensenya com són les coses i el món. Per això necessitem d’un subjecte -que som nosaltres com a persones que volem conèixer- i un objecte – que és allò que ignorem i volem saber o descobrir. El coneixement permet adquirir experiència. I amb l’experiència es produeix domini sobre el món o la realitat.
Però no tot és coneixement. Quan Aristòtil va dir “Tots els homes desitgen per naturalesa saber” precisament volia destacar aquesta voluntat humana de arribar a la realitat. Però , què és la realitat que volem conèixer ?
Estem analitzant la pel·lícula “ ¿ y tu què (s) abes ? ” What The Bleep Do We Know?), dels autors William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente. En aquest documental s’analitzen els elements de la nostra percepció.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qJXM1F1_3f4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“La gravetat no sempre funciona.Algunes coses són ones i partícules …al mateix temps. Si aquest univers és tan insòlit i impredecible i es troba tan pler de possibilitats , per què són tan limitats els nostres pensaments sobre la nostra vida ? . ” [font : Arntz , W i altres , ¿Y tú que (s)abes? , 6a. edició. 2007.la esfera de los libros,]
La pel·lícula ens planteja la incapacitat que tenim per no arribar a tot tipus de coneixement. Es tracta de veure les possibilitats que tenim a nivell quotidià de descobrir un nou món de coneixement. Es planteja en forma de viatge i recorda el subtítol als contes de Lewis Carroll però s’acaba afirmant que la realitat la configura : les nostres creences, les nostres emocions i la nostra percepció de la realitat. O sigui, tal com es diu en un moment de la pel·lícula el que jo penso ara mateix està clar que afecta al meu entorn i interrelacions amb aquest. Això vol dir que nosaltres podem canviar aquesta realitat i que la podem transformar segons com interactuem amb aquesta. El cervell o la ment permet viure tan en el món del real imaginari o il·lusori com en el món del real percebut i cregut com a real. Si això és així podem amb el cervell dibuixar el nostre model de vida i la nostra manera d’estar dins el món. Aquesta idea ja la havíem pensat quan Eduard Punset en el seu “Viaje a la felicidad” ens deia que el camí de les emocions és desgastant o enriquidor humanament.
El viatge el realitza Amanda una noia sorda que busca sentit a la seva vida gris, trista i absurda. Nombrosos experts de distintes disciplines li ofereixen respostes possibles. També qüestionables com es posa en evidència en aquest article.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l3DiA-JIZVs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què sabem realment amb certesa, seguretat i objectivitat ? El que la ciència ens diu que és real? I més enllà de la ciència no existeix la realitat ? O només és realitat la científica perquè ofereix proves i garanties d’objectivitat ?
Estem dormits i això ens fa que dins aquesta son que ens fa viure letàrgicament deixem passar pel nostre davant moltes coses cada dia. Què observem realment ? Mirem, veiem, observem però deixem que la vida transcorri sense una pregunta “conscient”. Per què hem oblidat de fer-nos ja preguntes ? Viure no només vol dir estar vius. Reflexionar, pensar, meditar, …. quan ho fem , en quins moments, com ho fem ? ????
Formulem una sèrie de preguntes entorn de la pel·lícula i demanem que en l’apartat de comentaris doneu cada un de vosaltres possibles respostes :
1.- Fins a quin punt penseu que el fet de ser pessimistes o optimistes pot fer canviar la nostra relació amb la realitat que vivim ?
2.- Alguna vegada heu pensat en la necessitat que tenim de poder expressar les nostres emocions als altres , per què tanta necessitat ?
3.- Si tal com hem explicat a classe la ciència utilitza el seu llenguatge i la seva metodologia com una manera de simbolitzar i representar-nos la realitat que ens envolta , perquè ens costa pensar que hi ha altres maneres de representar-nos i simbolitzar la realitat més enllà de la ciència convencional i ortodoxa ? Quins són els poderosos motius ?
4.- Penseu que el tipus de coneixement que ens proposen molt distint del que ens expliquen a la pel·lícula pot afavorir un pensament crític, creatiu, imaginatiu necessari per sobreviure ?
5.- Com veiem les coses ? Recordeu el text de Tobies Grimaltós “El joc de pensar” on ens planteja precisament preguntes com : Les coses , són com les veiem ? Quina diferència hi ha entre el que diu el científic i el que diu la gent normal ?
Recorda un dels fragments del text llegit
” Els científics han dit que les coses no són com les veiem.Les coses no tenen color o almenys no tenen els colors que nosaltres veiem.En realitat , l’única cosa que fan és reflectir la llum de maneres diferents segons la seva constitució , segon com estan formades…..”
6.-Penseu en l’experiència de conèixer alguna cosa que abans no teniu coneixement , Com us sentiu aleshores ? Quin sentiment us desperta ? Ara investiga i digues quines creus que són les característiques que una persona com tu ha de tenir per voler conèixer ?
7.- Formula una pregunta que et sembli important per donar a conèixer a un ésser d’un altre planeta què és un ésser humà.
8.- Imagina com pot ser la realitat per un nadó que dorm tot el dia , què pensa, com veu el món, què experimenta, què sent, …. Posa’t en la seva pell i fes una petita descripció en forma de diari d’un dia del nadó.
Continue reading →
