[Font informació : www.uhu.es]
Iniciem una activitat que realitzarem en 8 sessions al llarg de dues setmanes i mitja.
Dins el llibre realitzat per Anacleto Ferrer, Xavier Garcia, Francesc Hernàndez, Bernando Lerma anomenat Cinema i Filosofia ( com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema) com a Grup Embolic i publicat per edicions La magrana trobem una excel.lent reflexió sobre Descartes i la pel·lícula americana produïda al 1971 Johnny agafà el seu fusell ( Johnny Got hisGun) del director Dalton Trumbo.
L’argument planteja la vida d’un ex combatent de la Primera Guerra Mundial que ha perdut tota la seva capacitat de sentir, percebre, comunicar-se però encara li queda la possibilitat de reflexionar. Entre records i pensaments Johnny repensa la seva existència. Qui sóc jo? Què estic visquent? Què somnio ? iquè és real ? Les veus que escolto son reals? Les mans que m’acaronen son reals ?
Aquest soldat de la primera guerra mundial es troba aïllat del món exterior i demana poder saber que li està passant. El cos ja no té cap sentit per aquest soldat i la ment només li recorda constantment la guerra injusta que ha patit. El seu crit és una denúncia per viure en aquestes condicions existencials. La vida que visc la puc viure sense un cos o amb una simple ment? Què m’identifica dins l’hospital com a Johnny ?
[ font informació: www.xtec.es]
La pel·lícula planteja temes cartesians com :
- el criteri de veritat ( què és real i què és fictici ?) ,
- el problema de la relació entre cos i ment ,
- l’argument sobre l’existència de Déu,
- el problema del dolor i els sentits ….
[font informació: www.uhu.es]
Descartes, filòsof racionalista del segle XVII , planteja en el seu “Discurs del Mètode” quarta part que podem fingir que no tenim cap mena de cos però una qüestió diferent és la nostra ment. El cogito és com anomena ell al pensament. L’exsoldat només li quedava la ment i amb aquesta podia recordar, viatjar, pensar, somniar, imaginar, tot aquelles accions que el feien que penses amb claredat. De fet el protagonista és un racionalista que s’aferra als seus arguments per justificar la seva decisió i el seu dubte sobre la condició en la que es troba. Avui que el tema del dret assistit a morir dignament [ veure article dins el blog sobre el dret a morir dignament dins la categoria de ciutadania ] pel govern Zapatero torna a plantejar-se i que països com Holanda ja fa temps que permeten l’aplicació de l’eutanasia torna a sorgir amb força el problema cartesià. Qui sóc jo? Un simple cos que pateix, es merceix, s’emociona, s’enamora, o bé una ment que s’interroga, pensa, medita, reflexiona, …? El fet d’estar mutilat en un hospital fa que les teves condicions i possibilitats es vegin molt minvades.
`[font informació:
La pel·lícula “Mar Adentro” també plantejava el problema entre les raons que esgrimia una teologia catòlica que no admet per mitjans humans cap interrupció del procès natural de la mort i una ciència que reaccionàriament busca donar solucions al problema de la mort digna. Casos com els dels malalts terminals que recorren a les lleis holandeses per poder morir posen el sistema judicial europeu en un atzucac. La pel·lícula que plantegem ens obre possibilitats per interrogar-nos sobre aquestes qüestions…..
Volem centrar la nostra mirada sobre aquesta pel·lícula per reflexionar sobre:
1.- Les relacions entre la ment i el cos o la matèria. ( 2 sessió)
2.- La reflexió sobre la guerra : Hi ha guerres justes ?(3 sessió)
3.-Realisme vers Idealisme : Què és la realitat?(5 sessió)
4.- L’eutanàsia com a problema ètic i moral : el dret a la mort assistida ?(6 sessió)
Mirem la primera part de la pel·lícula ( sessió 1 )
[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=8081392874143157579" width="400" height="326" wmode="transparent" /]
L’activitat que plantegem doncs és a continuació de la primera part de la pel·lícula. Per això volem observar per fer-nos alguns interrogants :
Continue reading →
