Monthly Archives: novembre 2008

EL MÓN DE SOFIA : HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

Leave a reply

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/pfKJL4YeZC8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

IES Josep Puig i Cadafalch

c/ sant josep de calasanç 14

Mataró -08303

Societat Catalana de Filosofia

c/ diàspora 23

Barcelona 08015

 

 

 

Benvolgut/da alumnat del Puig i Cadafalch,

 

 

El nostre centre d’estudis dins la societat catalana de Filosofia està realitzant una petita investigació per saber quina és la vostra opinió sobre temes que us poden interessar. Fa uns dies ens vàrem posar en contacte amb el vostre professor de filosofia per fer arribar aquesta proposta que us presentem.

Saber qui va ser Plató no resulta fàcil quan son tants els segles que us separen. Ara esteu a classe de filosofia aprenen com en els seus diàlegs Plató defensava coses tant curioses com “ la immortalitat de l’ànima” i això us sona segurament a “contes fantàstics”. En el diàleg-teatralitzat que esteu llegint a classe heu descobert com les coses que s’expliquen podien tenir lloc dins una presó , o al carrer. Fedó explica a aquells que no van poder assistir a la mort de Sòcrates quines van ser les darreres hores de la mort d’un home condemnat per una ciutat com Atenes. Us heu parat a pensar mai quines són les vostres converses favorites quan esteu al carrer ? I mirant la televisió? O bé quan esteu a la discoteca el cap de setmana? De què parleu ? Doncs això que tots i totes esteu fent dia rera dia són diàlegs entre vosaltres a l’estil de Plató. Potser en les vostres converses parleu de temes com el futbol , l’amor, els estudis, les diversions, l’amistat, Com són les vostres respostes sobre aquests temes ?

Si busques dins la novel·la del Món de Sofia trobaràs la referència de Sofia a Plató.

 

 

“ Com he dit abans, Plató creia que la realitat està dividida en dues parts.

Una part és el món dels sentits, del qual només podem tenir un coneixement incomplet o aproximat usant els nostres cinc sentits. En aquest món sensible , <tot flueix> i res és permanent. Rés és. Només hi ha coses que van i vénen.

L’altra part és el món de les idees , que podem conèixer d’una manera veritable a través de la nostra raó. Aquest món de les idees no es pot percebre amb els sentits, i les idees ( o formes) són eternes i immutables.

Segons Plató , l’home és una criatura dual. Tenim un cos que <flueix> , que està indissolublement lligat al món sensible, i amb el mateix destí que qualsevol altra cosa d’aquest món ( com una bombolla de sabó, per exemple) .Tots els nostres sentits estan lligats al nostre cos i , per tant, no hi podem confiar. Però també tenim una ànima immortal , que és el regne de la raó. Com que no és física, l’ànima pot veure el món de les idees.

Però això no és tot, NO ÉS TOT !

Plató també creia que l’ànima existeix abans d’entrar dins d’un cos (estava a la part de dalt de l’armari , amb els altres motlles) . Però quan l’ànima es desperta dins un cos humà, oblida totes les idees perfectes.Llavors comença a passar alguna cosa , descobreix les diferents formes del món natural, un record remot commou la seva ànima .La visió d’un cavall , encara que sigui imperfecte, és suficient per despertar en l’ànima un pàl·lid record del cavall perfecte, que l’ànima va veure una vegada en el món de les idees. Això fa que l’ànima desitgi tornar al seu món veritable. ..........”

Gaarder, Jostein . El món de Sofia.

 

Com veieu Plató ens diu que parlar des dels sentits resulta fàcil de fer. Comprem , gaudim, mengem, bevem , ....sempre des dels cinc sentits. Però aquest món ens permet aprofundir poc en les coses que ens envolten . Es com si les converses que a vegades teniu no arribin enlloc , ni us facin avançar endavant. Per això en el fragment que us transcrivim de la novel·la del Món de Sofia , Plató ens parla de l’ànima com qui permet accedir a un coneixement més real i autèntic. La raó permet superar l’estadi més superficial i formal de l’aparador dels sentits. Per això la proposta va en la línia de diferenciar les veritables idees de les seves coses aparents. Per exemple , quan parleu de l’amistat entre vosaltres tothom sap que podem fer boniques propostes de què vol dir tenir amics o amigues però a la fi l’amistat mai serà del tot perfecte. No podem dir que tenim una amistat perfecte, ideal . Per això a vegades fins i tot els amics no som el que pensaven i aleshores creiem que hem de continuar buscant aquell amic o amiga de veritat . Plató ens explica això : la vida la podem viure des dels sentits que seran fonts d’informació d’aproximació curta , immediata, distesa, distreta, diferent, múltiple, .... però també la vida la podem entendre des de la raó que ens donarà un coneixement més essencial de les coses, les persones i aprendrem millor que és l’amistat.

Què en penses del que us diem ? Sabeu reconèixer l’amistat a primera vista ? O cal saber més i arribar més profundament a la idea d’amistat ?

 

Espero que aquesta carta us desperti el diàleg i esperem la vostra resposta

societatpsique@gmail.com. El vostre professor ha penjat en el seu bloc la pel·lícula sobre el Món de Sofia que us pot interessar.

 

 

cordials salutacions

 

 

 

 

 

Responsable . J. P . Martínez

Cooperació i Globalització

Leave a reply

introducció

Avui més que mai has sentit parlar de crisi econòmica. De fet les noticies als diaris estan plenes de titulars que ens parlen d’aquest fenomen indicant que és la crisi del segle. [veure article en le Monde diplomatic en español de Jose Angel Sotillo .consulta activa 22/11/2008 ]El passat setembre va ser anomenat “setembre negre” amb la caiguda de les Borses econòmiques. Determinats analistes i financers parlen de la fi de l’era del capitalisme. L’estat ha hagut d’intervenir dins les finances econòmiques de bancs i empreses privades. Podem parlar de la “caiguda del mur del capitalisme econòmic”. Però si fóssim a l’altre punta del planeta no podríem dir el mateix. No tothom té en els seus diaris titulars que parlen de la crisi. Per exemple hi ha països dels anomenats del tercer món que porten temps i temps sentint la paraula crisi. Dins aquests països veiem com davant la precària situació de necessitats bàsiques l’enginy s’aguditza i surten iniciatives al respecte.

 

Països com el nostre que parlem de crisi però encara tenim capacitat de gastar i consumir productes no de primera necessitat fa temps hem ideat una mena d’estratègies per solidaritzar-nos amb aquells que estan molt pitjor que nosaltres.Les campanyes que realitzen distintes ONG’S permeten realitzar aportacions, donatius, apadrinaments, regals amb la voluntat de cooperar vers aquells que més ho necessiten. Però la professora Helena Bejar en el seu llibre “El mal samaritano” ens parlava ja fa temps d’aquest altruisme en temps d’escepticisme social.El nostre individualisme sembla ser l’únic horitzó moral actual. Occident una vegada més amb la crisi mundial sembla plantejar el seu únic criteri i domini sobre la resta de països no occidentals. Fa pocs dies les potències mundials més poderoses anomenat el grup dels G20 es reunien per parlar de com buscar solucions a la crisi. D’aquella reunió només sortia reforçada la fotografia de grup on Espanya estava inclosa. Realment podem dir que en temps de crisi ens mou la solidaritat i la compassió pels altres que estan pitjor ? Les darreres xifres d’entitats com Càritas demostren que la gent el primer que fa és deixar de fer donatius, de col·laborar en causes solidàries.

La funció de la banca és la de fer d’intermediari financer: els diferents agents econòmics hi portem els nostres estalvis, i els bancs concedeixen crèdits a les empreses que volen invertir per fer negocis, i també, en menor proporció, a particulars per facilitar-los la compra de determinats béns com pisos, cotxes, electrodomèstics, etc. Quan dipositem els nostres estalvis al banc, sabem a on van a parar els nostres diners? Sabem quin tipus d’activitats estan finançant?

 

 

–          Els bancs tradicionals, com totes les empreses, tenen ànim de lucre, és a dir, el seu objectiu és aconseguir el màxim benefici possible. Quin criteri se segueix a l’hora de concedir un crèdit?

 

–          D’altra banda, els bancs intenten reduir els riscos, és a dir, volen treballar amb la màxima seguretat possible, assegurar-se que recuperaran els diners juntament amb els interessos generats. Per això, quan es demana un crèdit en un banc tradicional cal oferir garanties, que poden ser de dos tipus: reals (es posa un bé com a garantia del préstec, com en el cas d’una hipoteca quan algú es compra un pis) o personals (una persona avala el deutor, és a dir, l’avalador es compromet a pagar el préstec si qui l’ha demanat no ho fa). En el cas de préstecs de poc import concedits a particulars, el fet de tenir un treball estable i cobrar una nòmina cada mes és, per al banc, una garantia que el deutor té capacitat per tornar-lo. Per aquest motiu, a qui és més fàcil que donin un crèdit: a algú que té molt patrimoni o a algú que vol començar alguna empresa o negoci? Qui necessita més el crèdit?

 

–          Al vídeo es parla dels Fons d’Inversió. Aquests són paquets d’accions d’empreses i altres títols negociables que unes empreses anomenades Societats Gestores compren i ofereixen després als estalviadors, que obtindran una rendibilitat de la seva participació en el fons, ja que els seus estalvis han anat a parar a les empreses que han emès les accions.

 

 

QÜESTIONARI SOBRE EL VÍDEO “DINERS I PRINCIPIS”:

 

1.       Què volen dir les afirmacions següents:

 

a)     El guany econòmic no és contradictori amb el guany social.

 

b)     Donar crèdit a qui no té crèdit

 

c)      Els diners que presta Coop57 han de produir un benefici social.

 

 2.       Per què cap entitat financera tradicional no dóna crèdit a Lucía?

 

 3.       Citeu alguns dels projectes socials a què es fa referència en el reportatge.

 

 4.       Indiqueu algunes de les característiques de la Banca Ètica.

 

5.       Poseu tres exemples d’empreses i situacions en què la Banca Ètica no donaria crèdit.

 

6.       Poden les entitats financeres “negociar” comportaments ètics amb les empreses? I els particulars? Penseu en els dos casos citats al reportatge: Telefònica i Shell.

 

 

7. LECTURA del CAPLÍTOL:  “La banca ètica: no donar diners a les guerres”.

   DEL LLIBRE. “CONTRA LA FAM I LA GUERRA”. Arcadi Oliveres. Angle Editorial, 2004

 

 

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT

 

1.- Buscar informació sobre altres alternatives que s’estan produint al Tercer Món relacionades amb la idea de la Banca Ètica.

 

2.- Contactar amb aquestes organitzacions o entitats que treballen amb els microcrèdits i veure de quina manera una proposta com aquesta pot ser factible de portar-se a la pràctica al teu país. Enviar un email de contacte per veure si hi ha resposta d’aquestes organitzacions.

 

3.- Assistir a la conferència proposada per la regidoria de Nova Ciutadania de Mataró que realitzarà el professor i catedràtic d’economia Arcadi Oliveres sobre Banca Ètica. Presentar aleshores una proposta de projecte de cooperació dins el centre per buscar formes de col·laboració amb aquestes entitats.

 

4.- Elaborar un equip de cooperació dins el centre amb caràcter voluntari que difongui per la resta de cursos l’experiència de participació i fer un seguiment i impacte de la mateixa dins el centre.

 

METODOLOGIA I APLICACIÓ

 

El treball haurà de ser cooperatiu i es formaran per això grups de treball i recerca per trobar la informació. Però caldrà clarament diferenciar les tasques dels membres del grup. L’experiència com veus té varis nivells d’actuació:

 

1r. Saber buscar :Recerca d’informació que ha de servir per amb les adreces facilitades cercar l’organització i la filosofia d’algun grup ONG que es vinculi com a projecte alternatiu dins el tercer Món. Es doncs una tasca de recerca que pot partir d’una idea de buscar ONG locals dins els distints països i realitats del tercer Món. Podeu acotar i limitar l’àmbit de recerca a països d’Amèrica Llatina com Perú, Guatemala, Colombia, Ecuador, Haiti, … o bé països asiàtics com l’índia,Paquistan,New Delhi, Nepal , ….Amb aquesta informació cal saber arribar a la filosofia d’aquesta proposta alternativa. Per exemple buscar les condicions de crèdits que concedeixen aquests bancs amb els microcrèdits com la Caixa de Catalunya.

 

2 n Saber escoltar : Cal aprofitar la xerrada amb l’Arcadi Oliveres dins les classes d’economia i organització d’empreses per contrastar la informació que teniu i heu trobat. Es tracta de buscar alternatives que s’estan donant i produint dins el Tercer Món de treball digne, de comerç just, de banca ètica, de microcrèdits, de banca solidària, …. Per això pots preparar unes petites preguntes que en la xerrada es poden mirar de contestar. La xerrada un membre del grup la pot enregistrar per poder després transcriure-la i treballar amb ella.
3r Saber elaborar un projecte per aplicar al centre de cooperació. Per això cal dissenyar la filosofia del que busqueu amb la vostra cooperació. Les vostes fonts de finançament, les possibles campanyes que podeu realitzar, els destinataris, … per això us posareu en contacte amb les experiències que heu trobat. I caldrà defensar la vostra proposta davant del gran grup amb slogan de campanya i defensant el vostre model de col·laboració.

 

TEMPORITZACIÓ

 

El treball tindrà una durada aproximada de dues setmanes. Caldrà doncs entendre que hi ha però un treball a l’aula i també més enllà de l’aula.

RECURSOS

www.unsolmon.org

www.triodos.es/es/about_triodos  

http://www.justiciaipau.org/

http://www.accioncontraelhambre.org/alai.php?p=1

http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1

http://www.monde-diplomatique.es/isum/Main;jsessionid=BBBAFF985597416B8492D98C3E60D1ED?ISUM_ID=Content&ISUM_SCR=externalServiceScr&ISUM_CIPH=UH-D49f9rmbSel6i4qmAYm4Us!4iS!19uuK7U1LImFbM2TCDtF3s!Ciu0mPM8FVXMwxOoDRlOGZ!LX3AZlSU8az-LUZQIf8qwT8k6s0xmQ50qMqnfL9OeyYW8O3Z32!v

http://www.caritas.es/publicaciones/editores/index.php?MjQ%3D&OTM2&NQ%3D%3D&MTIz

http://www.granma.cu/ESPANOL/2008/economia1.html

http://www.grameenfoundation.org/?gclid=CPOs6f3qhpcCFQNbxwodfEbudg

http://www.bancaetica.com/Lang/Content.ep3?LANG=ES

http://comprapublica.wordpress.com/

http://www.setem.cat/not.php?arg=351

http://www.fets.org/

http://www.economiasolidaria.org/

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/z_AVnoKJcTs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

AVALUACIÓ

 La proposta serà avaluada tenint en compte el treball aconseguit. Es tracta de elaborar un projecte partint dels models reals existents i per tant cal posar-hi imaginació. El model real serà avaluat pel professor de filosofia dins el tema de la Globalització i la nova forma de democràcia cosmopolita i la professora d’economia del centre dins la idea de Banca Ètica.

 

El projecte es presentarà en forma d’exposició oral per ser valorat per la resta de grups. Es valorarà amb uns 5 punts aquesta part d’exposició oral.

Referent a la informació i elements de recerca serà valorat negativament tot aquell treball que no hagi realitzat una tasca de selecció de la informació. Cal saber elaborar els materials presentant clarament tal com ho fem en aquest post nosaltres una introducció, un desenvolupament amb els objectius, continguts, procediments i una valoració. Aquesta part serà valorada per la redacció i el resum de les idees exposades. Tindrà un valor de 3 punts

La resta de la puntuació serà els 2 punts restants que es donaran  per part de la professora d’economia valorant la possibilitat de l’alternativa que es presenta a la crisi econòmica i el model possibilista de la mateixa proposta. Cal veure en tot moment si hi ha resposta per part de les institucions i intercanvi per iniciar la proposta real amb els països escollits. Això implicarà un  darrer nivell de treball amb qualificació d’excel·lent.

Proposta de treball : Els drets humans

Leave a reply

http://www.xtec.cat/~lmonteis/wqdrets/proces.htm

Aquesta webquest realitzada pel professor L. Montes ens pot servir per treballar la unitat que estem realitzant. Hem vist la pel·lícula ” Hitler , el reinado del mal” que desprès de treballar amb un guió i una fitxa ens a permès observar atentament els fets que van originar la segona guerra mundial i la posterior elaboració de la declaració dels drets humans. Ara la proposta ha de permetre anar més enllà amb un treball històric,ètic i social. EL llibre de ciències socials et pot ajudar juntament amb els materials que pots veure en el link.

QUINS SÓN ELS PENSAMENTS PROFUNDS DE PALOMA ?

Leave a reply

[kml_flashembed movie="http://www.metacafe.com/fplayer/yt-ctS7qILZ6Xo/l_l_gance_du_h_risson_de_muriel_barbery.swf" width="400" height="345" wmode="transparent" /]

Muriel Barbery ens explica que el seu llibre parla de la idea de la solitud de la consciència. Una solitud que permet reconèixer dins el món la posibilitat de redescobrir l’amistat. Quina és doncs la filosofia de la Paloma, aquesta noia de 12 anys que busca suicidar-se el dia del seu aniversari? Paloma és superdotada i això ofereix tenir una visió de la realitat gens distorsionada. El món adult és neci, avorrit, covard,superficial,insustancial. Però Paloma reconeix totes aquestes idees es recullen entre capítol i capítol amb els pensaments profunds que té la noieta. El primer presenta la idea de voler sommiar a la vida quan encara està per construir però més tard trobar-te amb els limits socials que s’imposen. Com ella diu ” una falsa lucidesa de la maduresa” que permet tenir crisis d’identitat, d’edat, de figura, de sentit, de pensament sota una idea falsa de la vida. Segurament el problema com pensa Paloma rau en no creure que la vida té cap sentit. La vida és absurda al principi, al mig i al final , la resta és una mena d’autoengany permanent que els humans ens creiem.
Per això el que salva realment a Paloma i també a Reneé ,aquesta portera gorda i lletja , és l’Art. Un art que porta a un estat d’extasi i d’apropar-se a la bellesa. Per això diu ” això no és la peixera, no , això és poesia !!!” després de llegir un haiku japonès. En el segon pensament profund es planteja la decoració dins la vida adulta.La relació que establim dins la vida amb els animals domèstics segurament és més “estètica” que “ètica”. ¿Com pot un gosset representar l’equivalent a un objecte de decoració totémic ? Per això Paloma va en contra una idea d’aprenentatge interessant : educació com a instrucció. La seva mare molt enganxada a Balzac i Flaubert no aplica res de res de totes la seva ensenyança. I en la tercera idea profunda critica la política com aquells que parlen i parlen però no actuen. La seva crítica a una passivitat enorme i obcena del món polític que tenen una actitud frivola contra el malestar social.”La vida és una meuca, ja no crec en res i en gaudiré fins a la darrera nàusea”, frase dita per la seva germana estudiant de filosofia representa aquesta xerrameca de paraules buides que inspiren una mena de compasió i desastre.Això no té res a veure amb els pensaments profunds de la Paloma que representen la veritable filosofia del llibre. Utilitzar la intel·ligència per progresar com espècie i no per destruir-nos. Cal dir que entre un pensament i altre hi ha un diari del moviment dél món també numerat que escrit en primera persona presenta una mena d’anècdotes de la Paloma amb el cos i altres coses. Ella deixa clar a les pàgines 19 i 20 del llibre traduït al català per Edicions 62 que els pensaments profunds són idees per pensar seriosament sobre el que fa i la decisió que ha prés del suïcidi. Per això són pensaments sarcàstics i burletes sobre el món i la realitat social que l’envolta com a recreació i divertiment. De fet és una actitud cínica davant la vida i dels altres. En el fons tal com ella ho anomena són “glòria de la ment”……