Proposta per a tota la classe: construir un relat autobiogràfic. Una narració de pensaments, sobre pensaments i a partir dels pensaments. Filosofar tot fent filosofia. O sigui pensar per un mateix. Sentir, Viure, Observar, explicar, descriure, redactar, escoltar.

El camí comença desmontant el vell paradigma platònic i cristià. Un model idealista que fonamenta la seva raó de ser en un conjunt de valors i conceptes : uniformitat del pensament, orde de les idees, normes i prescripcions socials, racionalitat il·lustrada, deducció transcendental, objectivitat asolible, veritat absoluta. I desmonta la sensibilitat com producte de la ficció per donar pas a una única realitat invisible i conceptual. Així les tres etapes del paradigma són : la etapa platònica  ; la etapa cristiana ; la etatpa hegeliana.

La historiografia dominant ha fonamentat la tradició occidental en una faula. Les faules expliquen que la realitat no sembla el que és.  Aquesta faula és la història d’uns greus errors que han marcat la tradició. El naixement de la filosofia a Occident  (Grècia) al segle VII a.c  . Un naixement fet per una raça determinada : blanca, ària, poderosa, noble, …

Per això s’oblida el plaer de viure i existir. Existencia  contra Essència. Arqueologia de l’hedonisme vers arqueologia de l’idealisme. Per això la recuperació dels sofistes, de Demòcrit, Leucip, Epicur, Erasme, Gnòstics, Cínics, Antístenes, Bentham , Holbach, Stuart Mill, Montaigne, Gassendi, …. recupera segons Onfray una vida filosòfica nova i diferent que busca la diversitat, i el paradigma immanent i material. Un veritable mètode alternatiu.

El que pot ser força curiós en una autobiografia es que el lector tingui la sensació que li estan reproduïnt la seva vida. Onfray parla de salesians, de mossens, de orfes, d’esport, de llatí, d’escenes i situacions que semblen descriure  els anys 60 i la religió en tota la seva explendor. El sentiment de culpa, la vergonya, el ressentiment, la sensació d’indefensió, la rancúnia , l’honor,…..  i la pietat pels febles, els desgraciadets, els pocapena…. Anys de censura, repressió, de prohibions, de pecat, de càstig, de perdó…..  Els salesians i els lasalians eren qui ens ensenyaven les famoses filmines don Bosco. Una evasió perfecte per qui només pensava en fugir de l’escola. L’esport el disseny de la virilitat i qui no jugava acabava per creure que era diferent a la majoria.  Els tics dels capellans que amagaven les seves passions en els noiets que anavem a realitzar exercicis espirituals en les cases religioses més adients.  Cap espai per ser lliure, tot metódicament establert, rigorosament disposat… La culpa s’alimentava a base de sentiments de vergonya, de lligam , de pecat…Per això Onfray ens recorda que l’expressió que dóna nom al seu títol del llibre la recull de l’Êtica de Baruch Spinoza. La força d’existir com a potència d’existir. El recorregut que us proposo és precisament el que ell proposa:un relat autobiogràfic de vosaltres mateixos : un diari existencial, una narració del que penseu, viviu, sentiu, voleu, …un relat que acompanyi dia a dia fins el dia que es lliuri el vostre treball.D’aquesta manera els grups cooperatius <. de tres > treballaren :  1.- redacten una carta per enviar al professor Onfray explicant qui som i que fem a classe en francès ( grup de francès)  2- en grups es redacten 7 articles per l’enciclopèdia sobre els continguts treballats: hedonisme, estètica, ètica, erotisme solar, ….. i tots  3.-  redacció autobiogràfica de la vida personal com a reflexió de la força de viure i existir.  

Hem iniciat un recorregut per un manifest hedonista. Un manifest que presenta un recorregut curiós. Estem al pròleg. En ell hem vist les Geòrgiques de Virgili ,  el Maig del 1968, ….  Orfanat ?   …  Poc a poc . Lectura  i relació de conceptes. Lectura i interpretació de conceptes. Síntesi de conceptes. Idees. Del simbolisme a la realitat. Metàfores i interpretacions. Onfray camina del costat de la seva mare irresponsable o massa responsable que el deixideix abandonar en un orfanat. 

Camí de la força d’existir.