La proposta del PSC d’una nova política lingüística a l’ensenyament a Catalunya que trenca amb la immersió implica un qüestionament del consens sobre l’èxit d’aquest model durant dècades. El nou plantejament socialista apareix formulat en els documents elaborats de cara al proper congrés del partit, on es proposa fer “de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu”, “defensant el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”. Ells en diuen “flexibilitzar el sistema”.
La immersió lingüística, que assenyala el català com a llengua vehicular a l’escola enfront d’altres sistemes pedagògics que aposten per separar els nens en funció de la llengua, s’ha considerat a Catalunya un model d’èxit perquè garanteix la cohesió social i ha estat possible gràcies a un ampli consens polític que històricament ha inclòs els principals partits catalans, entre els quals, i de manera molt destacada, el PSC. El model va ser molt defensat per aquest partit justament en municipis amb una gran quantitat de no catalanoparlants com ara Santa Coloma de Gramanet, per exemple. El qüestionament a aquest model ha estat impulsat els darrers anys des del Parlament per Ciutadans i PP, però els socialistes catalans continuaven formalment mantenint el suport a la immersió i per aixà ara ha aixecat polseguera la seva proposta. Ja veurem en què acaba tot plegat; però no creiem que s’hagi trencat el “pacte de convivència en matèria lingüística” ni tampoc hi ha “confrontació entre llengües”.