L’Acadèmia sueca ha fet públics avui els premis Nobel de Literatura corresponents als anys 2018 i 2019. Com és sabut, l’any passat no es va atorgar aquest Nobel per raó d ‘una greu crisi en la institució sueca després de la dimissió de tres acadèmics per escàndol sexual i acusacions de filtracions. Actualment la institució ha estat renovada en profunditat i es pretén la major transparència.
El premi Nobel corresponent a 2018 recau en l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk (Sulechów, Polònia, 1962) a qui l’Acadèmia ha premiat per la seva «imaginació narrativa» i «passió enciclopèdica». Es una de les millors i més celebrades escriptores poloneses actuals, autora de vuit novel·les i tres llibres de relats, molts dels quals traduïts a trenta idiomes. Amb «Los errantes» (publicada a Espanya per Anagrama) va guanyar el Man Booker International 2018 i va ser finalista del National Book Award en la categoria de llibres traduïts. És també una activista en defensa del medi i opositora dels governs autoritaris que s’han succeït en el seu país en els darrers anys. Tokarczuk és ja la setena escriptora en llengua polonesa i la quinzena dona guanyadora del Nobel entre 116 guardons. En català podem llegir Un lloc anomenat antany (ed. Proa, 2001)
El premi Nobel 2019 és per a l’escriptor austríac Peter Handke (Griffen, Àustria, 1942) per haver desenvolupat un treball «influent» amb «enginy lingüístic» i haver explorat la perifèria de l’experiència humana. És un dels escriptors en llengua alemanya més originals i d’èxit de la segona meitat del segle XX i polèmic per la seva actitud prosèrbia en les guerres dels Balcans als anys 90. Nascut a la regió de la Caríntia d’una mare de la minoria eslovena i un pare alemany, va estudiar Dret a Graz, tot i que aviat va començar a escriure teatre, poesia, relat, novel·la, guió, assaig i llibres de viatge. La seva obra gira al voltant de la fragilitat del llenguatge, la dificultat de la comunicació humana, el sentit de l’existència, la solitud i el desarrelament. Alguna de les seves novel·les han estat portades al cinema i ell mateix n’ha fet els guió com per exemple El cielo sobre Berlín ( 1987 ) En català podem llegir La gran caiguda (editorial Raig verd, 2014)