Commemorem enguany el centenari del naixement d’aquests dos grans escriptors en llengua catalana: MARIA AURÈLIA CAPMANY i MANUEL DE PEDROLO
MANUEL DE PEDROLO i SÁNCHEZ DE MOLINA va néixer a l’Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. Escriptor prolífic i fecund, fou autor de més de 120 obres de tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris i articles en premsa… tot amb la intenció de normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, és a dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des de la novel·la “negra” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. Alguns títols destacats són: Joc brut, el cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida, Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final. Fou un autor molt popular que rebé una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana i el 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Una de les seves novel·les més conegudes, El Mecanoscrit del segon origen (1974) És una novel·la de ciència-ficció que explica la història de l’Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. Va ser un èxit de públic, sobretot juvenil i un dels títols catalans més traduïts a totes les llengües. Va ser duta a la televisió per mitjà d’una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3, i el 2015 es va adaptar al cinema: Segon origen.
Podem accedir a tota la informació sobre l’autor i els actes d’homenatge: espectacles, exposicions… a la pàgina que li dedica la Generalitat clicant sobre el seu nom.
I també ens aproxima a la seva figura l’ AUCA DE MANUEL DE PEDROLO (1918-1990). Escriptor atrevit, prolífic i novel·lista magnífic.
Visitem la Fundació Pedrolo
MARIA AURÈLIA CAPMANY i FARNÉS (Barcelona, 1918-1991) Fou escriptora, pedagoga i política. Per la seva lluita antifranquista i feminista i el seu compromís social és un referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN català (Plataforma per a la projecció de la literatura) des de 1979 a1983, regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991). Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques de la seva època. Cultivà la narrativa, el teatre, l’assaig i altres gèneres literaris a banda de dedicar-se també a la traducció. La seva carrera literària es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982). L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982) i la Creu de Sant Jordi (1982). Recentment l’editorial Barcanova ha editat Feliçment, jo soc una dona honrada que conté context històric, anàlisi de la novel·la i propostes de treball.
Informació sobre l’autora, actes d’homenatge…per a aproximar-nos a la seva obra a la pàgina de la Generalitat clicant sobre el seu nom i també podem llegir: AUCA DE MARIA AURÈLIA CAPMANY (1918-1991) Una bona novel·lista, dramaturga i assagista.
La pàgina dedicada a l’autora de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana