Amb motiu del Dia Internacional de la Dona analitzem un seguit de refranys catalans que transmeten una imatge de les dones carregada de tòpics i prejudicis:
‘Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer”. ‘Dona i cavall, donen treball’, ‘Del mateix lloc, ni dona ni porc’. ‘A tothora el gos pixa i la dona plora’, ‘Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant’ ‘Dona finestrera, o puta o xafardera’, ‘Cap home savi i discret diu a la dona un secret’. ‘Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs’, ‘Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí’, ‘De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota’, ‘Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell’. ‘A la dona i a la burra, cada dia una surra’, ‘Baralles entre muller i marit, de la taula al llit’, ‘A pica d’aigua beneita i a mossa d’hostal, tothom hi fica mà’. ‘Casa on governa la muller, no sol anar bé’, ‘Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat’. ‘Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar’, ‘De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa’. ‘La dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s’hi torna’, ‘La dona l’has de jutjar en veure-la caminar’, ‘Dona i sardina, com més petita, més fina’, ‘Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant’. ‘Alzina i dona, de cent una de bona’. ‘Dona ociosa no pot ser virtuosa’, ‘Dona aficionada als balls, per casa no té treballs’, ‘Dona brincadissa, ni a casa ni a missa’.