JESÚS MONCADA ( Mequinensa – la Franja, 1941- Barcelona, 2005)
APUNTS BIOGRÀFICS estudià Magisteri a Saragossa i després d’exercir un temps a la seva població, el 1966 es traslladà a Barcelona on treballà com a ajudant del gerent de producció Pere Calders a l’ editorial Montaner i Simó, Començà a donar a conèixer alhora la seva obra plàstica i literària. Des dels inicis dels anys 80 abandonà la pintura i es dedicà només a escriure.
MEQUINENSA (Baix Cinca, la Franja) La localitat pertany administrativament a l’Aragó, però lingüísticament a Catalunya, el català que s’hi parla és el nord occidental amb els trets propis de la franja de Ponent. La comarca és d’economia agrícola, però la vila presenta la singularitat de l’explotació industrial i comercial de les mines de lignit ( carbó) El transport d’aquest és fluvial mitjançant els llaüts. Aquestes embarcacions de fusta, sovint amb aparell de vela llatina eren fetes per calafats. Les dels llaüters i calafats són professions avui en desús.
OBRA LITERÀRIA tota ella centrada en la història de la vila de Mequinensa dels anys 60 al 71, entesa com a microcosmos literari que gira al voltant de l’explotació minera del lignit, la navegació per l’Ebre i la desaparició d’aquest món a causa de les transformacions socioeconòmiques del final del franquisme i sobretot per la construcció de l’embassament de Riba-Roja.
Narrativa curta: Històries de la mà esquerra ( 1981), El cafè de la granota (1985), Calaveres atònites (1997)
Recull de col·laboracions en premsa: Cabòries i estivals i altres proses volanderes ( 2003)
Novel·la: Camí de sirga (1988) , La galeria de les estàtues ( 1992) , Estremida memòria (1997)
El cafè de la Granota és un recull de catorze relats curts ( de gran agilitat i concisió expositives) escrits entre els anys 1980 i 1985. El rerefons comú de les narracions atorguen al recull caràcter unitari. Moltes de les narracions són ambientades a la dècada dels anys cinquanta (referències a la repressió franquista…) i en un escenari que té com a centre la vila de Mequinensa i les poblacions de l’entorn regional més immediat (Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Faió, Tortosa…) Els personatges són gent senzilla: miners, pagesos, llaüters, botiguers (en són exemples un pagès molt tafaner, uns afeccionats al futbol, un antic barquer, un afeccionat a les novel·les d’intriga o un delinqüent vocacional). Allò que caracteritza els contes és l’ humor, la ironia i la crítica social. Són excepció, quant a la intensitat en la presència de l’humor o de la ironia, els contes “Preludi de traspàs” i, sobretot, “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades”. Es tracta de dos contes que no s’estructuren, com la resta de textos aplegats, en forma de crònica o informe ‘objectiu’ ni de soliloqui, sinó que més aviat són contes redactats des de la perspectiva del narrador omniscient. Sovint l’humor i la ironia està motivat per un fet insòlit que força de manera subtil la lògica d’una situació que, en principi, és quotidiana (per exemple “La Plaga de la Ribera” i “Futbol de ribera”), un tractament humorístic que relaciona l’autor amb Pere Calders. Fins i tot hi ha ironia en algunes escenes d’un funeral. En aquests contes que s’ocupen de la mort també trobem l’element extraordinari, sorprenent, que en ocasions frega la màgia. Aquest seria el cas de contes com ara “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana”, “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues” i “Els delfins”; el quart conte amb presència destacada de la mort, “Preludi de traspàs”, té un to més greu, que l’apropa a “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades”, el tema del qual és la superstició –creença religiosa irracional.
Alguns relats il·lustren críticament i divertida les passions, les actituds morals, els anhels i els somnis de diferents personatges; sense intencionalitat moral o, religiosa. Així, la gasiveria al conte “Informe provisional sobre la correguda d’Elies” ; a “Els delfins”, la vanitat; a “Paraules des d’un oliver”, la mesquinesa; a “Amor fatal en decúbit supí”, la repressió sexual i la hipocresia…
Des del punt de vista de l’estructura, els catorze contes d’aquest recull es poden dividir en dos grans grups: els soliloquis (‘fet de parlar sol, amb si mateix’) i les cròniques o informes. Els contes “Preludi de traspàs” i “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades”, tant per tema com per estructura i estil, estarien exclosos d’aquesta agrupació dual. Són soliloquis: “La Plaga de la Ribera”, “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues”, “Els delfins”, “Paraules des d’un oliver” i “L’assassinat del Roger Ackroyd”. Són cròniques la resta de contes, és a dir “Un barril de sabó moll”, “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana”, “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, “Futbol de ribera”, “Un enigma i set tricornis”, “Amarga reflexió sobre un manat de cebes” i, d’alguna manera, també “Amor fatal en decúbit supí”. Els cinc soliloquis del recull es poden subdividir en soliloqui pur, per exemple “Els delfins”; soliloqui epistolar en el cas de “La Plaga de la Ribera” i “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues”, i soliloqui amb interlocutor mut en els contes “Paraules de d’un oliver” i “L’assassinat del Roger Ackroyd”.
La llengua emprada presenta elements del català de La Franja de Ponent, que pertany al català occidental, concretament nord-occidental.
CARACTERÍSTIQUES: Caçadors de paraules: El català de la franja: http://www.tv3.cat/videos/322099
A part del lèxic i la fraseologia propis del nord-occidental molt relacionats amb les activitats econòmiques de la navegació per l’Ebre, cal destacar un llenguatge literari basat en l’oralitat. Un to de llengua oral que sembla que les històries hagin estat recollides directament de la veu del poble. De fet, sovint el narrador es presenta com a simple escriba que intenta anotar tan fidelment com pot allò que li han explicat, en diverses ocasions posant les històries en boca del vell Cristòfol, l’informador més freqüentat pel cronista i personificació de la veu del poble.
ADRECES
L’autor a Lletra: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jesus-moncada
Vídeo sobre la Mequinensa de Jesús Moncada: http://www.tv3.cat/videos/3303650/La-Mequinensa-de-Jesus-Moncada-en-imatges
Visat ( revista digital del PEN català)
Traces (Base de dades de llengua i literatura catalanes)
ESPAIS LITERARIS http://www.jesusmoncada.cat/ [Entrevistes]
Text llegit el 9 de juny amb motiu de la presentació del web
2005-2010: CINC ANYS AMBSENSE JESÚS MONCADA
El matí del dilluns 13 de juny de fa just ara cinc anys moria als 63 anys a la clínica Corachan de Barcelona l’escriptor mequinensà Jesús Moncada. Tots els mitjans de comunicació catalans i aragonesos se’n van fer ampli ressò. Davant de la mort de l’escriptor, l’Ajuntament de Mequinensa va celebrar el vespre del dia 14 un ple extraordinari en què l’únic punt de l’ordre del dia fou nomenar Jesús Moncada i Estruga fill predilecte del Poble. Alhora el consistori també decretà tres dies de dol oficial. Les restes de Jesús s’incineraren encabat de la cerimònia laica que tingué lloc el 15 de juny al tanatori de les Corts de Barcelona, una cerimònia en què assistiren centenars d’amics i parents –molts dels quals venguts des del seu poble o del seu barri barceloní de Gràcia–, així com representants del Govern de la Generalitat de Catalunya encapçalats pel President Pasqual Maragall i el Conseller Primer Josep Bargalló, del Govern d’Aragó amb la consellera de Cultura Eva Almunia al capdavant, de l’Ajuntament de Barcelona amb el regidor de Cultura Ferran Mascarell, de l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia,… Les cendres de l’escriptor s’escamparen dies més tard–en concret, el dissabte 9 de juliol en una primer acte popular i alhora íntim i familar– en el solar de la casa mequinensana on havia nascut Jesús Moncada l’u de desembre de 1941.
El 9 de setembre de 2005 se li va retre un nou homenatge popular i, ara, massiu, a Mequinensa durant l’acte de lliurament –en presència del President d’Aragó Marcel·lí Iglésias– a la mare de l’escriptor, Maria Estruga, d’un pergamí amb el nomenament de Jesús Moncada com a fill predilecte de la vila i de la insígnia d’or i brillants del municipi. Alhora s’inauguraren a Mequinensa dues exposicions en instal·lacions municipals, en una d’aquestes exposicions es recreava la seua faceta com a escriptor mentre que en l’altra s’hi presentava una part important de la seua obra plàstica, una faceta del seu món creatiu de Jesús Moncada que si bé feia gairebé vint-i-cinc anys que havia deixat aparcada és la que més s’ha difós en els darrers cincs anys; o, si més no, més ha sorprès, atesa l’alta qualitat, a qui ha volgut acostar-se a l’obra i la intimitat creativa de Moncada. Així la Diputació de Tarragona organitzà –amb col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa i del Govern d’Aragó– del 4 al 27 de novembre d’aquell mateix any 2005 una exposició al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona amb el títol ‘L’univers creatiu de Jesús Moncada’ amb seixanta obres (olis i dibuixos), prou representatives dels diversos estils que va practicar Moncada al llarg de la seua trajectòria artística. En paral·lel es realitzà a Tarragona al llarg de quatre setmanes una lectura pública de Camí de sirga, amb la participació d’amics, parents, escriptors i personatges de la cultura i la política com ara el president de la Diputació de Tarragona Joan Aregio, la consellera de Cultura del Govern d’Aragó Eva Almunia o l’alcaldessa de Mequinensa Magda Gòdia. D’aleshores ençà l’obra plàstica de Jesús Moncada s’ha exhibit, tant a l’Aragó com a Catalunya, en nombroses ocasions: Lleida (6-17 de febrer de 2006), Fraga (25 de març-16 d’abril de 2006), Barbastre (26 de gener-23 de febrer de 2007), Calatayud (9 de març-29 de març de 2007), Terrassa (18 d’octubre-11 de novembre de 2007), Lleida (setembre de 2009), etc. Però no només ha estat l’obra plàstica de Jesús Moncada la que s’ha donat a conèixer amb creixent intensitat en els darrers cinc anys, sinó que han estat múltiples les reedicions de les seues obres així com l’aparició de noves traduccions d’aquestes mateixes obres. També han estat diverses les manifestacions públiques celebrades al voltant de l’obra i la persona de l’escriptor –i ara també pintor– mequinensà, actes i publicacions que ara i aquí no puc –o no sé– detallar in extenso. Amb tot no puc, ni que sia breument, deixar d’assenyalar-ne cinc, d’aquelles publicacions i actes d’homenatge que al meu entendre han tengut una més gran repercussió o una especial significació pública. El primer, cronològicament, fou l’edició en setembre de 2005 –en el marc de l’homenatge mequinensà del dia nou d’aquell mes– del volum recopilatori de crítiques literàries, entrevistes i ressenyes Jesús Moncada. Su universo literario a càrrec del Govern d’Aragó i l’Ajuntament de Mequinensa, publicació a la qual seguiren l’edició del dossier “Jesús Moncada, camí del record” dins el número (550) d’octubre de 2005 de la revista Serra d’Or, i del número 21 (2006) de la revista literària URC editada per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Lleida; un segon acte a destacar fou l’homenatge organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes a l’Espai de Dansa i Música de Barcelona el 26 d’octubre de 2005 en què una vintena d’amics i familiars recordaren Jesús Moncada llegint fragments de la seua obra i glossant la seua personalitat; el tercer ha estat la defensa pública a la Université de Montpellier III-Paul Valéry per part de Sandrine Ribes de l’extensa tesi doctoral L’ouvre de Jesús Moncada: Quand l’écriture devient mémoire; el quart, l’estrena a Terrassa l’octubre del 2007 de L’aigua, adaptació teatral de les narracions curtes de l’escriptor mequinensà a càrrec de la companyia Les Antonietes (i les posteriors representacions per tot el territori); i el darrer –però no per això menys important–: la Trobada de traductors de l’obra de Jesús Moncada celebrada a Mequinensa el darrer cap de setmana del setembre del 2008, trobada que comptà amb la presència d’una trentena d’investigadors i traductors d’arreu del món. I bé, potser ara també puguem afegir a aquesta llista la presentació (o potser hauria de dir inauguració oficial) del web Espais Literaris de Jesús Moncada; però això, entenc, ja és una altra història, una història que, tanmateix, ens ha convocat en aquesta ciutat de Lleida i en les vigílies del cinquè aniversari d’ambsense Jesús Moncada.
Hèctor Moret