El primer comentari que proposem és el del poema “Lo pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera. A més de trobar-lo a l’antologia, també el teniu a la pàgina 261 del llibre de text, on les tres preguntes que es formulen sobre el poema poden ser l’inici d’una interpretació. Llegiu el poema amb atenció i prepareu el comentari amb rigor i dedicació abans d’escriure’l (extensió aproximada de 150 paraules) i enviar-lo ací. Signeu-lo amb el(s) vostre(s) nom(s) a peu de pàgina.
Aquesta activitat es pot enviar al bloc fins al dia 8 d’abril.
Comentari de ‘Lo pi de Formentor’.
En la primera estrofa se’ns descriu l’arbre, fort com un roure, que ho aguanta tot, i és comparat fins i tot amb un gegant guerrer, per tant per a l’autor és com un heroi, un valent. A partir d’aquí ja s’allunya de les paraules referents a la matèria, i n’utilitza d’altres que són més divines, espirituals.
En el segon fragment diu que està sol, és un arbre solitari, i també com un arbre diví, ja que ens diu que Déu el va col•locar al damunt d’una serralada, al front del mar.
En la tercera estrofa explica que no escolta el cant d’un ocell normal, sinó d’àguiles i voltors, dos ocells que no es veuen tots els dies, que són més impressionants que no pas els altres ocells, i aquí tenim de nou aquesta relació de l’arbre amb elements més destacats, eminents. També sabem que l’arbre no s’alimenta de les coses de la terra, les normals, sinó que ho fa amb les que vénen del cel, o sigui espiritualment.
Se l’identifica amb un geni, que ho domina tot, i a la sisena estrofa ens explica que pot ser més poderós que qualsevol altra cosa. En la setena estrofa l’autor ens mostra l’enveja envers ell, que l’admira. Diu que la vida d’aquí, la terrenal, és com una obligació i que l’arbre té sort de viure i alimentar-se del cel, i en l’última estrofa anima l’arbre a traspassar la boirada, per veure més enllà de la realitat.
Per tant podem deduir que l’arbre és l’artista del modernisme, que és solitari, genial, capaç de veure més enllà de la realitat, cosa que no pot fer ningú més, com si fos un privilegiat. En el modernisme la literatura és entesa com una religió, una cosa més bé espiritual, que és com ells consideren que s’ha de viure la vida. A més, els autors modernistes solien usar elements de la naturalesa.
Soukaina
1r batx B
Es pot observar des de bon principi que l’estima de l’autor cap a l’arbre és important. Podem anar desenredant metàfores i trobarem que aquest poema amaga, sota la imatge d’un arbre, una ideologia pròpia dels modernistes de l’època.
En el poema es parla d’un arbre superior que acapara totes les majors virtuts i essències. No necessita res del món material ja que és immillorable. Només s’alimenta de les amors del cel, d’allò celestial i diví. L’arbre és el subjecte a seguir per a arribar a emergir del món materialista en el qual “el tenir” és el màxim objectiu. Per això el poeta manté una relació sentimental que els uneix fortament: una estima, una admiració, un delit, que fa que fins i tot el poeta arribi a prometre seguir el seu exemple. De la mateixa manera que l’arbre, vol viure de la perfecció i la bellesa divina i alimentar-se d’això.
Eduard Gómez
1º BAT-A
En el poema “Lo pi de Formentor”, primerament es nota l’admiració de Miquel Costa i Llobera envers el pi, un arbre majestuós, nascut i crescut a les roques, havent d’arrelar sobre la pedra, alimentant-se de les amors del cel (l’esperit de la llum, les pluges, les rosades, les tempestes, les ventades…), com un vell profeta. A partir de les estrofes setena i vuitena, el poeta veu clar que el pi és l’exemple perfecte a seguir: un ésser molt poc lligat a la terra materialista i miserable, i en canvi fort i orgullós. La vitalitat d’aquest arbre tan lliure que viu amb molt poca cosa, resisteix totes les adversitats de la vida i encara es mostra poderós i espiritual, fa que el poeta l’admiri, i que li vinguin ganes de viure segons el seu esperit encara que, a diferència de l’arbre, ell no ho pugui fer.
Martí Pérez Canyelles
1er Batx. A
En el poema, l’autor exalta les característiques, les qualitats, més dignes i meravelloses d’un arbre. En les seves branques hi ha les fulles més boniques, majestuoses, els ocells més solemnes que s’hi puguin trobar. Les arrels que aguanten el seu tronc, són immòbils a qualsevol moviment i les seves fulles i branques, resistents a tot.
L’autor ens mostra que ell voldria ser com aquest arbre, sent admiració i enveja vers ell, vol suportar i superar els problemes de la vida, ser resistent, fort , plantar-li cara al present. El pi té sentiments, ànima, sensibilitat…, en general, té cor, és humà. Lloa la figura de l’arbre com la seva vida contrària: tots els atributs que defineixen l’arbre, li manquen a l’autor. Es veu molt ben reflectit l’entusiasme i l’èxtasi de l’autor davant el pi, cosa que ens fa entreveure que en el poema hi ha un gran ímpetu, esperit, força i energia.
Joel Ferrer
1r Batxillerat A
L’arbre al qual fa referència el poeta en aquest poema simbolitza l’essència pura del Modernisme, és a dir, els ideals dels modernistes. Ens és presentat primer com un guerrer, ja que gràcies a la seva lluita ha sigut capaç de persistir invicte davant la mediocritat de la vida materialista, i esdevenir així un esperit lliure. Posteriorment també se’ns descriu com una divinitat, molt superior a la resta d’individus, ja que és un visionari, capaç de veure més enllà que els altres, i amb l’objectiu d’obrir els ulls de la resta del món i mostrar-los que existeix molt més que només el que és purament material. Per aquest motiu el poeta diu sentir enveja de l’arbre (vers 31); perquè encara que ell ho desitja, sap que es impossible esdevenir una ànima lliure com l’arbre, totalment independent del món material en el qual viu. No obstant, no per això es dóna per vençut, i en el vers 36 es dóna ànims a si mateix per intentar assolir la dimensió inabastable a la qual pertany l’arbre (els seus ideals).
Cristian Gutiérrez Beleña
1er Bat- A