Som nosaltres els creadors del nostre destí?

Feta per Hanan Douar, 4rt d’ESO de l’Institut Jaume Huguet, de Valls (2018)

És coneguda l’afirmació d’Aristòtil sobre per què comencem a filosofar:  thaumatsein, l’astorament, la pregunta que sorgueix, l’aturar-se a pensar-hi. Sense finalitat, sense utilitat. Només per aclarir-se, per fugir de la ignorància.

Les fotofilosofies són una eina per estimular això. Navegues a travers  dels blogs de la Mostra i, de sobte, una fotofilosofia et captiva: un fil que dibuixa el mot “destí” i la pregunta sobre si el creem.

I el camí de resposta: potser sí, o pot ser no, o en quina mesura… Però et fixes en la tisora que  tallarà el fil… Finitud, temporalitat, llibertat, vida… Què faig de la meva vida?…

Tot a partir d’un objecte per pensar creat per  una adolescent de quart. Fil, tisores. Objectes humils, quotidians, que ajuden a bastir la pregunta que t’ha deixat pensant.

Jordi Beltran

Construir una fotofilosofia exigeix anar del pensament creatiu al pensament crític, i alhora de la fotografia a la pregunta i viceversa. Un magnífic programa televisiu mexicà ens fa pensar, en 1’40”, sobre què requereix la creativitat.