En el món de les xarxes socials sembla fàcil estar connectat amb molta gent. De fet, com he sentit recentment en un podcast de la BBC (que podeu trobar aquí), la llegibilitat de les persones i de les societats va creixent. Ja no només és que ens identifiquem i se’ns troba pel DNI, el número de mòbil o l’adreça de MSN, i ni tan sols pel compte corrent o la VISA, sinó també perquè als “facebooks” que tenim donem un munt de dades coincidents sobre com som, què ens agrada o què pensem. Em sembla genial el Forum de la BBC.
El problema és que la connectivitat no ho és tot. També cal la intimitat, la recerca d’allò valuós que no es pot trobar només en les relacions. Aristòtil insistia en la importància – a un nivell de “sine qua, non” – de tenir amics, però ja ens n’adonem que ni els contactes de Facebook, ni el col·lega de gimnàs, ni la parella amb qui vivíem la setmana passada, són suficients. Cal anar més enllà.
Un dels àmbits que penso pot ajudar és el de posar per escrit – o enregistrar i editar – les pròpies idees sobre tants temes i difondre-les. Les opinions d’altres (que seran pocs, fins i tot si som la Rowling n’Scott Schuman), sempre ens ajuden. És aquest un dels motius pels quals escric i miro de publicar cartes i articles sobre diferents qüestions que em semblen “guais”: educació, gènere, alliberament, banca ètica, cohesió, etc.
Es poden trobar fàcilment fent una cerca a El Punt, que és on més lloc s’obre, i us recomano els tres darrers: a) posem remei a una falsa “integració” dels nouvinguts; b) considerem un canvi en la llei electoral; i, finalment, c) com ser com formar persones íntegres. Si els mireu, augmenta la meva “llegibilitat” , però hi ha molt més.
Confio sempre en les vostres opinions, crítiques, propostes. I des d’aquí dono les gràcies als meus alumnes, col·legues i amics que sou els qui em dieu…: “a que no ets capaç d’escriure això de què hem parlat?”. Doncs, sí: ho faig. I amb llibertat. I amb un immens respecte per als qui no penseu pas com jo.
Com és conegut, no tot està fatal ni l’educació va necessàriament cap a pitjor. I això encara que, de fet, ho sembli, en els temps que vivim.
